L’abc d’aquest mandat a Cort: fites i reptes pendents

PalmaDes dels eixos cívics fins a les galeres elèctriques, la ciutat dels quinze minuts, el Nou Llevant i el PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana). Aquests són alguns dels conceptes que s’han fet habituals durant el darrer mandat i, encara més, els darrers mesos, amb el compte enrere cap a les eleccions en marxa. Certes iniciatives seran claus per a la campanya electoral i segur que tindran un lloc garantit en moltes sobretaules fins al 28-M. 

Palma ha guanyat el torcebraç a Airbnb –i al lloguer vacacional en general– aquesta legislatura. El Tribunal Suprem va donar la raó a Cort i va avalar la prohibició del lloguer turístic en habitatges plurifamiliars. Ara, el repte –amb el qual s’han compromès els actuals socis del Pacte de Cort– és pitjar el Consell de Mallorca –que en té les competències– perquè intensifiqui les inspeccions de l’oferta il·legal. Sigui com sigui, la consolidació d’aquesta mesura ha obert la porta a altres iniciatives que van més enllà, com la de regular el preu de lloguer a Ciutat o limitar la compravenda d’habitatges a estrangers. Mentre que els partits de l’esquerra es debaten per l’autoria de la proposta, els de la dreta la condemnen i, fins i tot, n’hi ha que ho qualifiquen de comunista. 

El nou sistema de lloguer de bicicletes públiques de Palma, BiciPalma, ha estat una altra de les fites del mandat, encara que no ha estat exempt de crítiques ni deficiències pendents de resoldre. La incorporació de bicicletes elèctriques ha estat la gran novetat del nou sistema i un dels factors que ha fet triplicar la xifra d’usuaris, que ja superen els 6.000. A més, la xarxa BiciPalma ha assolit una fita històrica:arribar més enllà de la via de cintura, amb estacions que connecten els barris del Rafal Vell, Rafal Nou, el Vivero, Son Rapinya i la Vileta. Queda pendent, però, obrir el servei a nous perfils –com ara els no residents a Palma, amb tota la població de la Part Forana– i millorar la xarxa. 

Corea (o el Camp Redó) és també un dels barris diana de Palma per a les promeses electorals. Si bé al llarg dels darrers anys s’han fet petites inversions a la zona, la sensació entre els veïns és que res no canvia en aquests blocs, creats com a habitatge social. El Partit Popular proposa esbucar-los i Ciutadans, reubicar les famílies per rehabilitar-los íntegrament. Però els residents temen que això acabi donant lloc a l’especulació urbanística pel valor que tenen els terrenys. En canvi, el PSOE, MÉS i Podem aposten per reformes més quirúrgiques per garantir la continuïtat del teixit social de la zona. 

El balanç de l’Oficina Antidesnonaments (OAD) de Cort d’aquests vuit anys és de gairebé 6.000 expedients, una altra xifra que fa palesa la crisi de l’habitatge a Palma i les Balears. La tasca de l’OAD ha permès aturar un de cada tres expedients, més de la meitat dels quals –un 60%– eren per problemes amb el pagament del lloguer. Els usuaris són dels barris del districte de Llevant, i dos de cada tres dels titulars són majoritàriament dones. 

L’empresa municipal Emaya i totes les polèmiques que l’envolten també continuen en el punt de mira. La causa oberta –i pendent de judici– pels vessaments a la badia de Palma ha valgut una petició de pena de quatre anys de presó per part de la Fiscalia a l’anterior presidenta d’Emaya i actual regidora de Model de Ciutat, Neus Truyol. L’edil es mostra tranquil·la perquè va “fer la feina” que tocava, i descarta cap dimissió. No obstant això, les acusacions han estat una base per a l’acarnissament de l’oposició. A l’altra cara de la moneda, Emaya ha aconseguit, a la fi, el finançament estatal per a una nova depuradora a Palma, que hauria d’estar operativa l’any 2026.

En uns altres llimbs judicials es troba el monòlit de la Feixina, que continua sent objecte de disputes partidistes. Amb el darrer moviment de l’associació Memòria de Mallorca –que va recórrer al Constitucional–, l’execució de la sentència del Tribunal Suprem que ordenava al Consell de Mallorca protegir el monument ha quedat pausada. 

La imatge d’un cavall desplomat en terra, en ple estiu, va detonar una mesura que –a ulls d’una part de la ciutadania– ja feia estona que s’hauria d’haver pres: eliminar les galeres de tracció animal. El ple de Cort va acordar que les galeres de Palma haurien de ser 100% elèctriques al final del 2024, arran d’una iniciativa de Ciutadans i de la proposta de MÉSde fixar el termini de dos anys.

Els comicis del 28-M són una prova de foc per al batle actual, José Hila (PSIB) –que també ho va ser el mandat anterior, alternat amb Antoni Noguera (MÉS). Més enllà de demostrar si confien en ell o no per afrontar els propers quatre anys, els palmesans decidiran a les urnes quin és el balanç que fan d’aquests darrers anys amb Hila al capdavant de Ciutat. 

La promesa de la integració de la targeta EMT i TIB s’ha fet realitat també a les acaballes del mandat, de manera gairebé simultània a la gratuïtat de tot el transport públic de les Balears. La mesura, a més, ha provocat un augment del 138,7% d’emissió de targetes intermodals. Tanmateix, queden sense resoldre els problemes d’aparcament que pateixen moltes zones de Palma, i els pàrquings dissuasius són encara insuficients i poc pràctics.

Palma –les Avingudes concretament– va situar-se en el focus mediàtic per uns dies quan un esvoranc provocat per la borrasca Juliette va deixar al descobert un jaciment de l’antiga murada de Ciutat. Malgrat l’estupefacció de molts residents, el govern de Cort i Patrimoni varen deixar clar que ja es tenia constància que l’antiga murada passava per allà, de manera que –una vegada documentat– el forat va tornar a quedar tapat. 

El districte del Nou Llevant és una de les darreres temptacions del capital estranger i, per tant, víctima de la gentrificació a Palma. Fons d’inversió han aixecat blocs de pisos nous per llogar-los a les classes mitjanes dels països del nord d’Europa. El seu poder adquisitiu ha fet canviar la concepció popular amb la qual es va dissenyar el barri. Per això, el districte és, actualment, un repte que el proper govern de Palma a partir del 28 de maig haurà d’abordar per evitar que el preu de l’habitatge s’encareixi encara més en aquest indret. 

Tot i que les accions per aconseguir la moratòria de creuers a Palma no entraven dins les competències de l’Ajuntament, la mesura va tenir el suport dels socis del Pacte de Cort i l’empenta de MÉS per Palma, que més tard qualificà les restriccions d’insuficients. L’acord que signaren el Govern i els representants de les navilieres el 2022 convertí Palma en la primera destinació d’Espanya a limitar l’arribada de creuers. La mesura principal estableix que els propers cinc anys la ciutat només podrà rebre tres creuers al dia, un dels quals podrà superar els 5.000 passatgers. 

El carrer de Nuredduna ha estat la gran aposta del mandat en matèria d’eixos cívics, la qual tampoc no ha quedat exempta de crítiques. Cort ha invertit 2,1 milions d’euros de fons europeus a renovar 6.025 metres quadrats de carrer, l’enllumenat amb catenàries i el sistema de reg i de pluvials. El resultat, però, ha dividit els veïns i comerciants de la zona. Per una banda hi ha els que critiquen els espais de joc per als infants i la pèrdua de clientela perquè els cotxes no hi poden accedir. I, per una altra, els que aplaudeixen el canvi perquè ha fet reviscolar l’indret o celebren la revalorització de les seves cases.

“Vindrà gent del camp que potser no ha vist mai una lesbiana”. Aquestes varen ser les declaracions que varen posar en risc el Pacte de Cort durant uns dies. La seva autora, Kristin Hansen –la presidenta de l’organització encarregada de muntar la primera Pride Week de Palma–, va fer aquesta afirmació en la presentació de la programació de l’Orgull de Palma, amb Sonia Vivas (Unides Podem) com a regidora de Justícia Social, Feminisme i LGTBI. L’allau de crítiques –de la ciutadania, institucions i partits– va acabar amb la destitució tant de Vivas com del seu company de partit, Rodrigo Romero, amb qui va falsificar un comunicat contra els seus socis de govern. Finalment, la Pride Week no es va celebrar a Palma i la reivindicació de l’Orgull va tornar a mans del teixit associatiu i del col·lectiu, amb la presència de l’associació Ben Amics a la tradicional penjada de bandera a Cort i els milers de persones que varen sortir pels carrers per manifestar-se.

Dos projectes: un d’encallat des de fa anys i un altre que molts haurien preferit que no es posàs en marxa. Els comerciants de les galeries de la plaça Major es varen acomiadar el setembre del 2019 i avui dia –més de tres anys després– aquest espai encara no té un nou ús previst. El Pacte de Cort ja va reconèixer que no començaria les obres aquesta legislatura, atès que el concurs d’idees per definir-ne els usos encara està en marxa. En canvi, les obres del passeig Marítim avancen al mateix ritme que creix el descontentament dels empresaris de la zona, que ja han reclamat ajudes al consistori per les pèrdues que se’n deriven. Però els treballs per convertir el passeig en un bulevard continuaran –com a mínim– fins al novembre del 2024, data prevista perquè acabin. 

La ciutat dels quinze minuts és l’aposta que abandera MÉS per Palma i té l’origen a França:es tracta del concepte que ha popularitzat Carlos Morenos, urbanista i assessor de la batlessa de París, Ane Hidalgo. La idea defensa les ciutats policèntriques i sense barris excessivament especialitzats en oficines o habitatge, perquè tothom pugui tenir tots els serveis que necessita en un trajecte d’un quart d’hora o menys. 

“Silenci, respecte, civisme”. És el que es pot llegir a les lones que pengen de moltes de les façanes del barri del Jonquet i de Santa Catalina, dels més afectats pel renou des de fa una dècada. L’oci nocturn –i ara diürn, amb la moda de l’horabauxa– han duit l’incivisme a aquest lloc de Palma, on els residents han arribat a enregistrar vídeos de persones mantenint relacions sexuals al mig del carrer. Això ha fet que l’Associació Veïns Barri Cívic Santa Catalina sigui una de les més actives de Ciutat, amb un rosari de peticions a Cort que no acaba mai: reduir les terrasses un 50%, tancar discoteques que funcionen sense llicència, ampliar la zona ORA... Malgrat que l’àrea de Seguretat Ciutadana –amb Joana Adrover al capdavant– ha intentat posar fil a l’agulla, les sancions per renou no han estat suficients per fer desaparèixer el problema. 

El futur de Son Banya queda pendent un mandat més. En aquests moments, la darrera intervenció al poblat data de finals d’octubre del 2022, quan el Consistori va reprendre les tasques d’esbucament i va tomar una illeta de nou cases. Des d’aleshores, l’Ajuntament no ha tornat a fer cap moviment, a l’espera que es materialitzi l’acord de l’Ibavi per rebre set habitatges més on reubicar les famílies. La intenció de l’actual equip de govern i del principal partit de l’oposició, el PP, és desmantellar del tot el poblat de la Riera. 

El 2023 és l’any en què han de començar les obres del tramvia de Palma, que es calcula que durin més de tres anys. El projecte, signat entre el Govern i el Ministeri de Transports, preveu que el primer tram del Trambadia connecti la plaça d’Espanya amb l’aeroport, amb 16 aturades i un temps estimat del trajecte de cap a cap de prop de 30 minuts.

El PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana) s’ha convertit en un dels maldecaps del govern de Cort, sobretot de la regidoria de Model de Ciutat, la qual no pot garantir encara que la primera part –l’estructural– estigui aprovada abans que acabi el mandat. Això posa en perill la continuïtat del projecte –en el qual han treballat durant aquests anys–i que Palma tingui un nou PGOU, el qual fa 15 anys que s’hauria d’haver renovat. Davant d’aquesta possibilitat, els partits de l’oposició ja han advertit que la intenció no és tirar-lo endavant. 

L’àrea de Promoció Econòmica, una de les més minses de Cort, ha fet feina per la reactivació del comerç local, amb la multitudinària campanya dels vals de PalmaActiva, que ja ha arribat a la quarta edició. Més de 400 establiments s’han adherit als descomptes, que han estat possibles gràcies a la inversió d’un milió d’euros de Cort per emetre prop de 100.000 vals. 

El comptador d’arbres, el bosc urbà, renovar l’arbrat a certs carrers... Són propostes que Cort ha tirat endavant a fi que Palma sigui més verda, però la majoria han acabat sent una rentada de cara mediambiental (green washing), atès que la ciutat no ha guanyat cap nou gran pulmó.  

Que les dones que exerceixen la prostitució a Palma tinguin serveis específics al seu abast és possible gràcies a la Xadpep (Xarxa d’Atenció a Persones en Prostitució, formada per la Creu Roja, Casal Petit i Metges del Món), la qual ha rebut fins ara el suport de l’Ajuntament. Només el 2021 varen fer 807 visites, el doble que el 2020.  

Tenir una Zona de Baixes Emissions (ZBE) és una obligació que Palma –com a ciutat de més de 50.000 habitants– té d’ençà que ha començat el 2023 i que encara no ha complit. Aquesta mesura consisteix a implementar àrees de circulació restringida només a vehicles amb distintius ambientals de la DGT (els poc o gens contaminants).