"Els joves de les Illes perceben el castellà com la llengua de tots i de ningú alhora"

"Encara es percep el català com la llengua autèntica per parlar amb els residents i el castellà, com la llengua que és de tots però de ningú alhora", diu Elga Cremades, professora del departament de Filologia Catalana de la UIB i una de les coordinadores de l'estudi Actituds i usos lingüístics dels joves les Balears, juntament amb Xisca Castell i Maria del Mar Vanrell. Aquesta és una de les conclusions de la investigació que es va publicar el 2023 i que ha guanyat el XXIII premi Modest Reixach de la Societat Catalana de Sociolingüística, que reconeix investigacions sobre la llengua pròpia. L'estudi analitza les actituds i usos lingüístics del català entre els joves illencs, les seves percepcions sobre la unitat de la llengua i la variació dialectal, a més de les estratègies per fomentar polítiques que incrementin l'ús social de la llengua pròpia en el col·lectiu.

Cremades vincula la percepció dels joves amb el fet que, "en veure un desconegut, ens hi adreçam directament en castellà en comptes de fer-ho en català". Detalla que, dels cinc perfils de joves que varen entrevistar per a la investigació, no varen trobar cap catalanoparlant agut –que sempre mantinguin la llengua–, sinó híbrids –que tendeixen a canviar-la. Pel que fa als castellanoparlants, durant l'estudi en varen trobar gairebé la mateixa quantitat d'aguts que d'híbrids.

Una altra conclusió de l'estudi, segons explica, és que els catalanoparlants inicials "tendeixen més a girar la llengua", sobretot en els àmbits socials. Això es produeix a la inversa en els castellanoparlants. La coordinadora apunta que aquesta tendència "no és tan exagerada a les zones amb més densitat de català, com a la Part Forana de Mallorca i Menorca". Viure en aquestes zones és "una oportunitat per socialitzar més en català i facilita que els que no el tenen com a llengua inicial l'emprin habitualment", diu.

Un dels factors que condiciona l'ús habitual de la llengua pròpia és "el prejudici que hi ha contra el seu valor instrumental". Per contrarestar-lo, Cremades subratlla que la Part Forana "pot ser clau per afavorir l'ús del català". L'educació Secundària i la universitària també són importants per al manteniment del català. "Donen oportunitats als castellanoparlants a mudar al català i en reforcen la instrumental perquè fan que es percebi com a útil". Hi ha altres àmbits on s'aprofita i s'aprèn més el català, com l'Administració pública.