Joan March Noguera: “Aquest no és un projecte improvisat. Caldria valorar-ho”

PalmaSi la facultat de medicina acaba sent una realitat algun dia, ell tindrà bona part de la responsabilitat. Joan March Noguera (Palma, 1949) ho ha estat gairebé tot al PSIB des dels temps de la transició. Secretari d’organització, de propaganda, secretari general i diputat entre 1983 i 1987. Actualment, aquest farmacèutic viu retirat de la vida política i es dedica a la investigació sobre la història de la ciència. És membre del Grup d’Investigació d’Història de la Salut (GIHS) de l’Institut Universitari d’Investigació de Ciències de la Salut (IUNICS) de la UIB.

Com és que a dia d’avui les Illes Balears no disposen d’una facultat de medicina?

En el moment que s’estava gestant la UIB, als anys 70, no hi havia cap tipus de professional de les ciències de la salut en l’equip que el promociona. Es veia com a molt complicat, calia un acord amb l’IB-Salut que llavors no estava transferit. Es va pensar que era més fàcil implantar altres tipus de graus i més econòmic formar un altre tipus de professorat. El primer rector fou Antoni Dolç, que era químic, i els primers estudis que es van aprovar van ser els de Química, uns estudis que crec que no han donat un gran resultat. Sempre hem arribat tard per manca de doblers o manca d’impuls polític.

Es va perdre en aquells anys una oportunitat d’or?

Potser llavors era el moment, però els diferents governs, especialment els governs de progrés, ho han anat intentant i s’han aconseguit fites molt importants que han anat facilitant que ara hi hagi menys obstacles.

Imagino que les haureu vistes de tots els colors en la defensa de la facultat.

Si me deixa fer-li un símil militar, li diria que durant molts anys hem estat preparant-nos des d’un punt de vista de l’artilleria per permetre que ara la infanteria pugui desembarcar. Tot això es fruit de moltes persones i institucions.

Hi ha consens suficient per a la facultat?

Estem en un moment excepcional. Ha costat tant! El Col·legi de Metges s’hi va oposar sempre perquè preferien mantenir els numerus clausus. Finalment van estar-hi d’acord i ara el suport d’aquest col·lectiu ha ajudat que el PP també hi estàs a favor. Des de molt enrere hi ha hagut problemes per aconseguir estudis de medicina. I no hi ha temps que no torni.

Ara l’oposició l’encapçala Podem.

Ells tenen Daniel Bachiller (secretari d’acció institucional), un científic que va arribar d’Estats Units amb un currículum molt interessant, però després els seus projectes no van anar com havien d’anar. La facultat podria facilitar un acord entre l’Institut d’Investigació Sanitària (IdISPa) i l’Institut Carles III (que lligaria les investigacions a la facultat). Ell fa feina a la Fundació Caubet, que es va crear en el seu moment per fer investigacions punteres. És un centre mixt, una idea molt bona però que va anar entrant en decadència. Molts n’han marxat i potser caldria demanar-se perquè van marxar.

Si aixeca tants recels, per què s’hauria d’insistir tant en aquesta facultat?

S’ha dit molt clarament. Tots els centres de ciències de la salut estan lligats a facultats. Això crea tota una sèrie d’alumnes. Un alumne, cal dir-ho, que realmente té vocació. Pensi que en època de crisi hi ha hagut un augment de la demanda tot i que es necessita una nota alta per entrar.

I per què cal tenir una facultat adscrita a un hospital?

Els estudiants aprenen d’aquells que ja tenen experiència i la presència d’estudiants estimula aquells que ja fa anys que fan feina. Per exemple, si un cap de secció mostra qualque procediment que no està actualitzat, els estudiants se li llançaran a sobre. L’estudiant de Medicina, ja li he dit, té vocació i està molt motivat. Procura aprendre, però també vigila. En altres graus la relació alumne-professor no és tan retroactiva.

Als residents se’ls explota laboralment com va denunciar Podem?

El sistema de residents que regeix a Espanya es troba entre els dos o tres millors del món. És cert que el que se’ls paga no és excessiu, però el sistema no aguantaria pagar un sou normal i ser aprenent és necessari. En general, si parles amb residents de primer any diran que cobren poc, que els utilitzen però al mateix temps estan contents d’aprendre.

Creieu que el Govern ha gestionat bé el procés de creació de la facultat, que s’ha fet amb tota la transparència?

Els programes de govern de PSIB i MÉS preveien la facultat de medicina. En període electoral se’n va xerrar. Podem no pot al·legar ignorància. Ningú s’ha tret un conill del capell.

Però realment creieu que és el moment de fer una despesa com la que es planteja?

Ja es van invertir molts doblers durant el segon mandat de Francesc Antich. Els annexos que es van construir per la facultat no són de la concessionària. Si no s’hagués fet aquella inversió inicial, ara seria molt car començar el projecte des de zero.

És evident que això no serà Harvard el primer any. Però creieu que es pot garantir que aquesta facultat oferirà uns mínims de qualitat que justifiquin l’esforç econòmic?

Jo vaig signar, com a president del Consell Social de la Facultat, la proposta de Pla d’estudis sis anys enrere. L’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (Aneca) els va aprovar. Aquell Pla d’estudis el va elaborar la Universitat a partir d’una comissió creada ad hoc que va estudiar els plans de totes les facultats que hi havia llavors, a Espanya. Tot això es va començar a elaborar fa vuit anys. Hi ha tota una quantitat d’esforços que s’haurien de valorar. No és un projecte improvisat.