Joan Alcover

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsFa quinze anys que a Catalunya, els que aleshores començàvem a escriure, teníem dues veneracions que a totes dues dèiem "Don Joan". Una d'aquestes veneracions era En Maragall, l'altra era l'Alcover. L'un era Don Joan de Barcelona, l'altre Don Joan de Palma. Mort En Maragall, restà el poeta Alcover l'únic "Don Joan" a Catalunya i a Mallorca, i amb aquest nom familiar i romàntic ens dirigíem sempre a ell i l'usàvem sempre que parlàvem d'ell.

Escriure unes ratlles necrològiques sobre la personalitat d'aquest gran poeta en els moments que un telegrama m'assabenta de la seva mort, no és pas cosa que pugui fer amb tota la serenitat i sense que una tremolor de pols s'encomani a la meva ploma, [...]

Dues poesies premiades als Jocs Florals de Barcelona, El dol i La serra , el varen consagrar, com el més sonor, el més elegant, el més fresc dels poetes catalans, el que sabia dir d'una manera més viva, i més plàstica, i més plena de música totes les gràcies del paisatge. Aleshores entre les joventuts el seu nom anava al costat del nom d'En Maragall i d'En Costa i Llobera, i formava aquella trinitat prestigiosa a la qual devem el fons i la forma de la nostra poesia actual. [...]

Don Joan escrivia les poesies amb una certa lentitud, en general anava confegint les estrofes de memòria.

En el seu despatx de relator de l'Audiència de Palma se li acudien quatre versos; després en el passeig pel Born, quatre més, i així anava retenint els versos i construint les poesies; només La serra fou escrita d'un sol cop i sense abandonar el contacte de la ploma amb el paper, i això -que ho sé perquè ell m'ho havia dit- es nota en llegir aquesta poesia, s'hi sent com una fresca riuada que no s'estronca de punta a punta del poema. [...]

Amb la seva mort Catalunya i Mallorca perden el patriarca i el mestre de tots els seus poetes, perden una primera figura de valor universal. [...]