Jaume Matas, el governant que ignorà els problemes dels ciutadans

Per molt que ja són infinitat els casos en els quals Jaume Matas ha estat implicat com a responsable de malbaratament de fons públics, alguns de ja sentenciats i altres de camí, no deixa de provocar indignació ciutadana veure l'alegria amb la qual l'expresident manejava els fons públics.

Dedicar 1,2 milions d'euros a la maqueta d'un projecte d'una òpera és de per si groller, i segons les indagacions del jutge José Castro, té molts nombres d'acabar essent un delicte.

Amb governants com Matas, que va hipotecar Balears fins a l'any 2040 construint autopistes i infraestructures que s'han demostrat innecessàries i ineficients, com el Palma Arena, resulta difícil fer creure a Madrid que les Illes estan mal finançades. Aquells anys, qualsevol que observàs des de la capital de l'Estat el ritme de vida que duien les Balears hauria pensat que més aviat sobraven fons públics.

Però, clar, Jaume Matas va acudir a l'endeutament per finançar projectes que es varen caracteritzar per la imposició, sempre sota l'argument de la majoria absoluta, i que varen estar mancats completament de debat ciutadà. Ni les autopistes, especialment les d'Eivissa, ni el metro, fa pocs dies qualificat com el més ineficient dels que es coneixen, ni altres equipaments caríssims varen ser objecte d'una anàlisi acurada, d'un procés de diàleg amb la societat, sinó que s'anaren succeint anuncis durant tot el mandat, sense que l'aleshores president es dignàs a escoltar els qui li reclamaven repensar una mica més els projectes.

En el cas de l'òpera, només el temps, ja que les eleccions se li tiraren a sobre, va permetre aturar el que hauria estat l'enèsim despropòsit d'un governant que va ser incapaç d'aplicar el més senzill dels principis, el d'escoltar. Una maqueta d'1.200.000 euros suposa una ofensa als ciutadans que paguen amb els seus impostos les hipoteques d'un mandat egòlatra i que no es va caracteritzar en cap moment per afrontar els veritables problemes dels ciutadans.

Ni l'abandonament escolar, ni la diversificació econòmica, ni el dèficit fiscal, ni la connectivitat entre illes. Matas no va posar els peus a terra, sinó que optà per viure de jocs de mans i enlluernaments. Amb tot el que ha succeït a la política estatal i autonòmica els darrers anys, avui sembla impensable que una manera de governar com aquesta pugui ser acceptada pels ciutadans.

Avui, la democràcia significa molt més que anar a votar cada quatre anys i esperar que el president de torn anunciï grans obres que, a més, en el seu cas, estan ara mateix sota investigació judicial per si hi hagués hagut manipulació en les adjudicacions a canvi de comissions. La gent necessita respostes concretes a les situacions d'atur, a les precarietats de l'ensenyament o a les vergonyoses llistes d'espera. Aquests reptes obliguen a un esforç dels responsables polítics que té molt a veure amb l'assignació eficient de recursos, el diàleg permanent i la millora constant, i ben poc amb les infraestructures megalòmanes.