Impacte de la pandèmia
Societat08/05/2021

Els interrogants pengen sobre el toc de queda i la limitació de les reunions en espais privats

Malgrat que el TSJIB dona suport a les restriccions del Govern, la Fiscalia s’hi oposa i alguns juristes dubten de la proporcionalitat de mesures que s’apliquen sense el paraigua de l’estat d’alarma

Palma“El final de l’estat d’alarma el 9 de maig a les 00.00 h implica jurídicament que no es poden continuar aplicant mesures que limitin la circulació dels ciutadans, com el toc de queda i els tancaments entre territoris”. Així parla del manteniment de les restriccions més enllà de l’estat d’alarma el professor de Dret Constitucional de la UIB, Amir Al Hasani, que considera que aquesta classe de mesures, les quals limiten drets fonamentals, “no es poden aplicar si tenim una legislació ordinària”. 

Malgrat els dubtes que la seva decisió pugui generar, el Govern ha actuat segons el que anuncia des de fa setmanes: cercant les eines per mantenir el toc de queda –i les limitacions de reunions familiars i socials en espais privats, els controls a ports i aeroports, i la limitació de l’aforament als espais de culte–. Per prorrogar les restriccions, cal l’aval judicial del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB). A més, el Consell de Ministres va aprovar un pla B per evitar que la disparitat de criteris dels tribunals superiors de justícia fossin un fre al manteniment de les restriccions que l’estat d’alarma havia emparat: els governs poden recórrer en cassació davant del Tribunal Suprem.

Cargando
No hay anuncios

Però a l’Executiu d’Armengol no li ha fet falta recórrer a l’Alt Tribunal, perquè el TSJIB ha donat llum verda al manteniment de les restriccions després que acabi l’estat d’alarma. Ara bé, un Consell de Govern extraordinari va haver de decretar les normes després que el tribunal consideràs “inadmissible” una petició prèvia del Govern.

Qui no ha donat el vistiplau a la pròrroga del toc de queda ha estat la Fiscalia, que divendres va anunciar que estudia imposar un recurs de reposició contra la resolució del TSJIB. “No estam d’acord amb la decisió del tribunal perquè va en contra de l’estat de dret”, va dir el fiscal superior de les Illes Balears, Bartomeu Barceló, en declaracions a IB3. “Contra la resolució que ha dictat el Tribunal Superior és possible el recurs de reposició, però s’està estudiant l’eventual interposició d’un recurs de cassació [un recurs que pretén anul·lar una sentència per una interpretació incorrecta de la llei]”, va explicar. Encara que Barceló va considerar que la demanda del Govern estava “ben fonamentada” i que “s’han de respectar les decisions inicials”, també va remarcar que “el fiscal ha de presentar els corresponents recursos” si no hi està d’acord.

Cargando
No hay anuncios

Precisament, un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem pot fer que “la fórmula autonòmica quedi anul·lada”, segons explica l’exlletrat del Tribunal Constitucional i professor de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, Joaquín Urías, qui critica que, malgrat que se sabia des de fa set mesos la data del final de l’estat d’alarma –va començar l’octubre–, el govern espanyol no hagi fet res per “aclarir les mesures que poden prendre les comunitats autònomes”. “Si s’hagués fet una reforma de la Llei orgànica de mesures especials en matèria de salut pública, s’hauria facilitat la tasca dels jutges i s’hauria donat seguretat jurídica als ciutadans”, diu. 

Cargando
No hay anuncios

Segons Urías, “el risc d’aquesta situació d’emergència és que la ciutadania perd drets i aquesta pèrdua es pot assentar”. El jurista reclama que “es tingui la consciència que és una situació excepcional”, encara que també reconeix que en el cas de les Balears “hi ha altres interessos en joc, com la protecció del turisme”. Urías no veu negatiu que cada comunitat “s’adapti a la seva realitat”, encara que també considera que “el toc de queda requereix una situació epidemiològica molt greu i que ara no està justificat”. “El Suprem pot considerar que el confinament nocturn no és necessari”, sentencia.

Més estat d’alarma

Al Hasani coincideix a assenyalar que els governants han tingut temps a bastament per “fer una adaptació d’aquesta llei orgànica” per determinar “quines mesures de prevenció s’han d’aplicar i fins a quins límits s’ha de fer”. 

Cargando
No hay anuncios

El professor de la UIB subratlla que un altre estat d’alarma, d’un mes de durada, hauria estat una millor solució jurídica per no generar novament “una situació d’incertesa”. A més, recorda que l’estat d’alarma proporciona un marc legal, i que es pot aplicar només en part del territori. “Si hi ha una determinada incidència, sí que es podria generalitzar una limitació de la llibertat de circulació nocturna, de les entrades i sortides”, explica. A més, encara que és el govern espanyol qui té la facultat de declarar l’estat d’alarma, “pot incloure-hi l’autoritat competent per gestionar l’emergència sanitària”, com ha passat aquests mesos amb els governs autonòmics. 

Així mateix, Al Hasani fa referència a un informe que el Consell d’Estat va elaborar l’abril, en el qual aquest òrgan consultiu deixa clar que “la inacció del legislador estatal” durant aquest estat d’alarma “no justifica que les comunitats es llancin a aprovar lleis”. De fet, aquest divendres el Govern va aprovar un decret per tal de modificar la llei balear de salut pública.  

Cargando
No hay anuncios

Per Al Hasani, el fet que les autonomies decideixin mantenir el toc de queda “no està fonamentat i és desproporcionat sense un marc jurídic constitucional com l’estat d’alarma”. També subratlla que, malgrat que el TSJIB ha donat suport al manteniment de les restriccions, dues magistrades “es varen manifestar en contra”. Tant Alicia Esther Ortuño com Carmen Frigola han qüestionat “la proporcionalitat de les mesures”, si es té en compte la incidència que hi ha les Balears i que el procés de vacunació està en marxa.