AHIR, l’Ajuntament de Barcelona va fer pública l’adquisició d’una carta nàutica que és tota una joia de l’escola cartogràfica mallorquina que va ser un referent mundial en el segle XIV. Ho podeu llegir a la secció de Cultura i és una d’aquestes notícies que et fan bullir la sang. A veure, es tracta d’un dels deu únics mapes de navegació que han sobreviscut entre els que va fer el taller de Guillem Soler, home a l’avantguarda de la cartografia mundial i primera generació de les cinc que el succeïren a l’illa. De Guillem Soler, com diu la informació, només se’n coneixen dues cartes nàutiques més i es troben entre els tresors cartogràfics de Florència, una d’aquestes, i l’altra, de París. Barcelona n’ha pagat 60.000 euros a una empresa de Londres, que no són doblers per a un testimoni únic, que l’Ajuntament barceloní i els seus experts no han dubtat a qualificar d’excepcional. Deia que aquesta notícia et fa bullir per dintre perquè, si bé és cert que pot tractar-se d’una troballa més o menys casual, fins i tot pot ser que s’oferís a Barcelona i no a Palma o al Consell de Mallorca. Però també és obvi que perquè se’t presenti una oportunitat així, d’aquestes que fan la història d’un poble perquè en són un dels testimonis més brillants, és precís estar-hi a l’aguait, tenir-hi interès. I per això es fa necessari tenir la cultura o la inquietud cultural per saber-ho valorar. A Mallorca, malauradament, no hi ha aquesta inquietud. Més bé coneixem no pocs casos de tresors que s’han deixat escapar sense fer el mínim gest per conservar-los i donar-los la importància que tenen o, pitjor encara, posant com a simple excusa la falta de doblers per apostar per allò que, per a qualsevol país, no té ni ha de tenir preu.