¿La independència és com una secretària?

Nervis pel cara a cara

Les metàfores sobre el procés han arribat a uns nivells tan esperpèntics que les arengues a les tertúlies televisives semblen El club de la comedia. A 13TV, al programa El cascabel al gato, el que modera Antonio Jiménez, pateixen pel cara a cara Margallo-Junqueras del dia 23. Els amoïna perquè saben que el debat serà un espectacle electoral i televisiu més del conflicte Catalunya-Espanya, però aquestes posades en escena no canvien la realitat. I temen que això sigui entès com una derrota del govern estatal. Alfonso Rojo es curava en salut alertant els espectadors que no es fessin il·lusions: “ Que vaya Margallo y que debatan lo que quieran, pero partamos de un punto innegable, y es que son inasequibles al raciocinio. La gente que está en el sí tienen el teflón, una capa que hace que ningún argumento les llegue ”. Insistia: “ ¡Vaya Margallo, vaya san Margallo o vaya la María Purísima a hablar, a los que estaban el otro día en la manifestación no les llega un argumento! ¡Les da igual!”

L’amant entra en escena

Per si encara no ho havíem entès prou, o potser perquè aquestes tertúlies de pensament únic són un bucle repetitiu, Alfonso Rojo va fer una metàfora: “ Esto es como el que se lía con la secretaria y se quiere marchar de casa. Ya le puedes decir que le va a ir mal con los niños, que le van a quitar el coche, que va a pagar una pensión, que le van a partir la columna vertebral... A él le da igual. Él, hasta que se le marchite la flor que se pone aquí [ensenya el trau de l’americana], anda como tonto seis meses. Estos [els independentistes] ahora están en la tontería ”. Home, depèn. Si l’esposa abandonada és un conyàs, no té l’home en compte per a res i no para d’esbroncar-lo, dubto que ell vulgui tornar per més que l’hi demani en Margallo.