Imputen la cúpula del Banco Pastor
L’expresident de l’entitat declara avui sota sospita d’estafa per haver maquillat els comptes deficitaris
BarcelonaLa comptabilitat del Banco Pastor entre els anys 2008 i 2010 arriba avui als jutjats de la Corunya amb els responsables de l’entitat imputats per presumpte frau i estafa. L’expresident José María Arias Mosquera i l’exconseller delegat durant aquells anys Jorge Gost Gijón hauran de respondre davant el jutge -Arias ho farà avui mateix- dels delictes d’estafa, administració fraudulenta, delicte societari i falsedat en document mercantil.
El denunciant és un petit accionista barceloní, que acusa la cúpula del banc -ara en mans del Banco Popular- d’haver maquillat els comptes per aparentar guanys amagant pèrdues en set societats immobiliàries. En realitat, segons els advocats, la situació financera del banc era de “fallida legal” per culpa dels crèdits hipotecaris fallits.
La querella situa els fets entre els anys 2008 i 2010 i aporta dos informes econòmics per demostrar que els comptes es falsejaven mitjançant “una trama financera articulada amb societats de les quals el mateix Pastor era propietari”. Segons la defensa del querellant, el banc captava fons per al seu capital mitjançant la subscripció d’accions i l’emissió de preferents al mercat minorista, és a dir, a través de les seves oficines. Aquests diners li servien per donar després crèdits participatius a les seves societats filials, de manera que deixaven de ser insolvents. El Banco Pastor s’apuntava després als seus comptes els interessos que cobrava dels crèdits hipotecaris a les seves filials com a part dels guanys.
Crèdits hipotecaris fallits i ocults
En resum, segons recull el text de la denúncia per la qual respondran avui els dirigents, el banc comptabilitzava dos cops els mateixos diners com a finançament propi. “En lloc de crèdits hipotecaris fallits, presentaven el miratge de ser fantàstics; en lloc de participacions en societats fallides, presentaven el miratge d’inversions fantàstiques en participacions socials”, van afegir els advocats. Un dels informes econòmics xifra en 200 milions d’euros les pèrdues continuades que tenia l’entitat en el seu negoci fallit de promotor immobiliari.
Simulant la solvència, el banc podia seguir recorrent als clients per vendre’ls preferents i accions causant-los un “perjudici” econòmic mentre, en paral·lel, els directius seguien cobrant les primes i incentius “no justificats”. Aquesta ocultació dels comptes va allargar-se fins a les portes de la seva compra pel Banco Popular, segons els advocats, que asseguren que el Pastor no va presentar els comptes el 30 de juny del 2011 i va esperar-se a finals d’any, un cop s’havia anunciat l’oferta pública d’accions (opa) del Popular.
El jutjat d’instrucció número 3 de la Corunya, encarregat del cas, va sol·licitar un informe al Banc d’Espanya, que descarta qualsevol tipus d’irregularitat a la cúpula de l’entitat gallega, segons va poder saber ahir Europa Press. Els advocats del denunciant acusaven precisament l’òrgan regulador d’haver encobert “l’activitat presumptament il·lícita i delictiva” del Pastor.
“El Banc d’Espanya sembla més amoïnat per la credibilitat del sistema financer que per les obligacions dels seus directius”, va dir ahir l’advocat Manuel G.S., del bufet Frade Gobeo. Per això han demanat que se citi a declarar també qui va fer l’informe del Banc d’Espanya.
El Banco Popular va considerar ahir “injusta” la querella contra els exdirectius del Pastor i va dir que tant ells com el banc estudiaran totes les accions -també penals si cal- per defensar el seu bon nom. El Banco Popular va quedar-se l’entitat gallega el 2011 dins la reestructuració financera a què va obligar la crisi immobiliària en un sistema com l’espanyol, en el qual les entitats estaven molt exposades als productes immobiliaris. El Banco Popular va haver de netejar més de 3.000 milions en quedar-se el Banco Pastor i va admetre que el banc tenia un valor negatiu de quasi 500 milions.