Joan Carles Casanovas: "Quan un va a un hotel espera tenir allò que no té a casa"

S'AgaróJoan Carles Casanovas (Sabadell, 1967) és el flamant director de l'Hostal de la Gavina. Té una llarga trajectòria en el món hoteler i ha passat els últims deu anys dirigint un altre establiment emblemàtic: l'Hotel Casa Fuster. Casanovas té molta energia i cura pels detalls. Abans d'entrar al seu despatx arregla una cinta mal posada en una cadira. Es declara amant de la història de l'art i li encanta la gastronomia. Dues passions que es veuran reflectides en aquesta nova etapa a S'Agaró.

Ha estat 10 anys el director de l’Hotel Casa Fuster. I abans d'això?

— Fa 38 anys que m'hi dedico. Els meus inicis van ser aquí, a la Costa Brava. He fet temporades a Mallorca, al sud d'Espanya, a la Costa del Sol. Vaig tornar a Barcelona amb el Hilton, que obria el seu primer hotel a Europa. Va ser quan em vaig especialitzar en hotels de cinc estrelles, i molt enfocat a les obertures.

Ara arriba a una casa amb un gran llegat. Què el va esperonar a acceptar el repte?

— Per a un hoteler, dir que has format part de l'equip de La Gavina és molt important. És molt més que un hotel. A mi m'agrada molt la història de l'art i formar part d'hotels amb història. Per això he gaudit tant d'aquesta última etapa a Casa Fuster, perquè també ho és.

De tot el que ha passat en aquest hotel, té alguna anècdota preferida?

— Més enllà d’Ava Gardner i Frank Sinatra, hi ha persones que mediàticament no són tan conegudes, però que també tenen les seves casuístiques i necessitats. Aquell client que ve i li agrada llegir aquella revista i aquella persona a qui li agrada asseure’s just en aquella taula. Són coses que li donen ànima, i el repte és saber compaginar-ho tot. L'índex de repetició de l'Hostal de la Gavina és altíssim. Hi ha clients que hi venen des de fa 30 anys i s’hi estan tres setmanes, que això és una cosa que en hotels de nivell molt alt no és habitual. El nostre client principal és el client local. Després ja ve l'americà.

Quines excepcions, extravagàncies o vestits fets a mida podeu fer per a clients especials?

— Quan treballes amb certs artistes, et poden arribar a exigir que canvis el color de les parets. En els hotels que he pogut dirigir, he intentat evitar-ho, això. Som el que som. Però a partir d'aquí, adaptar-nos al tipus d'articles de cortesia que els agradin, el tipus d'esmorzar que mengen, com ara una combinació d'un porridge que s'ha d'anar a buscar a algun lloc, si li agrada que les sabatilles se li posin d'una determinada manera al costat del llit... O preferències de vins o xampanys. O personalitzar un detall de benvinguda.

Què vol dir amb un detall de benvinguda?

— Pensar en què li agrada a aquesta persona o per què ha vingut. Per posar un exemple. Ha vingut a veure MotoGP perquè és un fanàtic, doncs li reproduïm un pastisset amb la forma de la seva entrada VIP. O ha vingut a veure un concert del Tom Jones aquí a la Porta Ferrada, doncs fem alguna cosa relacionada amb això. A partir d’ara farem cada matí una reunió molt curta per parlar únicament d'això. Tothom és important. Però potser n'hi ha deu cada dia que requereixen una atenció especial.

Quins canvis més voldrà introduir?

— El focus el posarem en fer un pas més en el nivell de servei. Hi posarem més recursos, i ho podrem fer encara molt millor. I en anar introduint una oferta una mica més moderna compatible amb La Gavina. Sempre d'alt nivell; és a dir, m'estic imaginant sopars o àpats culturals, temàtics, que potser es poden fer en un ambient immersiu. Coses que he vist que per aquesta zona no es fan i que van dirigides a un públic que valora molt l'alta gastronomia i aprendre.

Els passadissos d'aquest hotel són un museu.

— Descobreixes peces úniques, són coses que la família ha anat adquirint al llarg dels anys de molt alt valor. Ens falta museïtzar-ho perquè potser passes pel costat d'una talla de fusta o un tapís, que dius, ostres, que maco, però potser caldria identificar-lo per donar-li encara més valor.

Crec que un dels reptes és modernitzar l’hotel sense perdre l'essència.

— Recentment, hem acabat de remodelar unes habitacions. Les teles escollides venien de Londres. Una cadena hotelera potser hauria buscat mitjans econòmicament més viables. Però la família Ensesa, propietària de l'hotel, no escatima en recursos si realment aconsegueix trobar alguna cosa que preservi aquesta essència original de La Gavina.

Segur que té moltes vivències dels deu anys a l'Hotel Casa Fuster. Ens en pot compartir alguna?

— Una dels millors reptes va ser en l'àmbit gastronòmic. Vam aconseguir en només deu mesos l'Estrella Michelin i el Sol Repsol. També és l'hotel oficial del Barcelona Film Festival, i hem allotjat Susan Sarandon o Johnny Depp. Quan vam tenir Johnny Depp, en pandèmia, teníem l'hotel tancat però hi vam fer la roda de premsa. Vaig poder estar una estona amb ell i va quedar fascinat per l’hotel. A la roda de premsa el primer que va dir era que s'havia enamorat de Casa Fuster, i que s'hi quedaria tot el temps que pogués. Aquella frase va ser el titular de la premsa, i es va convertir en una allau de trucades, visites i missatges.

També en té una amb Woody Allen.

— Woody Allen va ser el creador del cicle de jazz que encara funciona. A més, mantenim una relació personal. Arran del rodatge de la pel·lícula Vicky, Cristina, Barcelona, d'abans que jo hi fos, vaig detectar que hi havia hagut una bona relació entre ell i la Casa Fuster. Vaig contactar amb ell a través del seu mànager per posar-me a la seva disposició. La meva sorpresa va ser que va respondre.

Pot ser que hi hagi personatges que són més accessibles del que sembla?

— Totalment. És més la barrera del que hi ha al voltant que la mateixa persona. Jo m'he trobat amb personatges de primeríssim nivell que són molt més senzills del que ens pensem.

Com ara?

— Richard Gere, per exemple, és una persona molt propera i simpàtica. Quan tenia trenta entrevistes en un dia, i veia periodista rere periodista, que li feien les mateixes preguntes, venia cap on érem nosaltres, es prenia un cafè o una aigua i després tornava a sortir amb aquell somriure i professionalitat. Aquests homes estan fets d'una altra pasta, perquè jo, després de sis dies seguits així, estaria cansat.

Què entenem per luxe?

— El luxe és un concepte subjectiu. Varia molt en funció de les nacionalitats i la cultura de la persona. El repte és saber identificar què significa el luxe per a aquella persona. Per exemple, per als clients que venen de l'Aràbia Saudita, el luxe són metres quadrats. Això, en un edifici històric, protegit, no es pot atendre. Hi ha altres nacionalitats que el fet d'estar en un hotel emblemàtic, com pot ser La Gavina, ja forma part del luxe. Per a mi és una barreja de tracte i confort. Al final, quan un va a un hotel espera tenir allò que no té a casa.

Quines coses ha fet bé Catalunya en l'àmbit turístic?

— Hem construït molt bé la marca. No som només una destinació de sol i platja. Som una destinació petita que tenim muntanya, platja, una cultura única en el món, i això no ho té ningú més. Quan vas a fires no has d’explicar a ningú què és Barcelona.

I quines coses hem fet malament?

— Durant una època hem deixat perdre aquest prestigi que teníem a escala internacional, perquè hem deixat que ens convertíssim en un destí insegur o en un destí brut. Ara s'està reconduint.