La història de l'home dofí arriba a Eivissa
El documental que reflecteix la vida de Jacques Mayol, el llegendari apneista que va batre el rècord mundial a 100 metres de profunditat sense respiració artificial, es projecta dia 5
EivissaLa història de Jacques Mayol, el millor apneista del món, mort malauradament a l'illa d'Elba el 2001, recollida en el documental dirigit per Lefteris Charitos Dolphin Man, es podrà veure el proper dissabte 5 d'agost a les 18 h a Project Eivissa, a Sant Llorenç de Balafia, en una activitat que inclou una xerrada impartida per les seves admiradores i també apneistes Sara G. Tur i Tania Panés, a més de la projecció d'una immersió feta per l'atleta Alenka Artnik, una de les millors apneistes del món en aquests moments. En l'acte es parlarà de la vida d'aquest home, nascut a Xangai el 1927 de pares francesos, que va ser un dels pioners de l'apnea a tot el món i que va utilitzar tècniques del pranayama que va aplicar en la baixada als fons marins.
I és que Mayol va descobrir els dofins a set anys. Els seus amics eren fills de bussejadores ama, dones de l'oceà que practicaven busseig a pulmó per recollir ostres a Xangai, i allà va començar la passió per l'apnea. Avançada la dècada dels 50 del segle passat va conèixer Clown, un dofí que li canviaria la vida per sempre perquè, segons explicava, li va ensenyar a respirar sota l'aigua sense esforç. “Hi ha un dofí adormit en cadascun de nosaltres”, publica La Vanguardia que solia dir.
Va ser un gran viatger, amb 21 anys va decidir recórrer el món. Un dels països que va visitar va ser l'Índia, i es va convertir en un gran amant del ioga. Mayol va demostrar que els límits de l'ésser humà encara no estan explorats. De fet, molts investigadors hi van estar interessats per conèixer la fisiologia de l'ésser humà sota l'aigua. Era un apassionat de la mar, i fou el primer home a baixar a 60 metres el 1966, a 100 metres el 1976 i a 105 metres el 1985, any en què va batre el seu darrer rècord a la mateixa illa on trobaria la mort.
Mayol va ser, a més, inspiració per a la pel·lícula de Jacques Beson Le Grand Bleu, que reflectia el seu desafiament amb Enzo Maiorca. També va escriure diversos llibres que es publicaven entre el 1976 i el 2002. El 2001 ens deixava voluntàriament, segons sembla, després d'una depressió.
