La història d'un jove que va viatjar en pastera, va estar en coma i ara està atrapat en un llimb administratiu

PalmaQuan va arribar a Eivissa, Barp –un nom fictici per protegir-ne la identitat– pràcticament no podia parlar. Tampoc no era capaç de mirar als ulls les persones que tenia davant. Havia sobreviscut a una travessia marítima de 15 dies en una pastera, en què, segons el seu relat, varen quedar sense benzina, aigua ni menjar. Quan el 4 de maig de 2025 varen ser rescatats, ell ja estava inconscient.

El jove va passar gairebé dos mesos a l’Hospital Universitari Son Espases, la major part del temps en coma, després de patir una hipernatrèmia greu, una fallida renal i una encefalopatia multifactorial. Posteriorment va estar dos mesos més a Sant Joan de Déu recuperant-se de les seqüeles del dany cerebral.

Ara, més d’un any després d’aquella arribada, intenta reconstruir una memòria greument afectada per la travessia i per les conseqüències mèdiques que en varen derivar. I, al mateix temps, lluita per demostrar que és menor d’edat i sortir del que les professionals que l’acompanyen defineixen com un “llimb total”.

Segons la seva partida de naixement, Barp té 16 anys. L’Administració, però, el va declarar major d’edat el setembre de 2025, després que passàs només uns dies en un centre de menors sota la tutela del Consell d’Eivissa. Ara CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat) intenta que aquesta decisió sigui revisada.

Des de fa aproximadament mig any, el jove treballa amb metges, psicòlegs i treballadores socials de la CEAR per recuperar la memòria i reconstruir la seva història. Actualment és en un centre d’atenció humanitària especialitzat en persones adultes vulnerables a Sevilla, on va ser derivat després que se’l consideràs major d’edat.

“Va arribar en una situació molt complexa físicament, psicològicament i cognitivament. Mai no havíem vist un cas tan vulnerable”, explica la tècnica d’integració social Violeta Parladé, que l’acompanya juntament amb la tècnica d’acollida Reyes Méndez.

De Guinea a Eivissa, després de tres anys de viatge

Barp va néixer a Souguéta, una localitat de l’oest de Guinea-Conakry, a prop de la frontera amb Sierra Leone. Tenia 12 anys quan va morir un dels familiars amb qui s’havia criat. Un germà que vivia a Algèria li va proposar que partís amb ell. Sense avisar la seva mare i sense tenir gaire clar què trobaria, va emprendre el viatge.

Arribar fins a Algèria va ser una travessia en si mateixa. Segons explica, va passar per Guinea, Mali i altres territoris en un trajecte en què es va haver d’enfrontar al control policial, a les màfies i a llargues caminades pel desert. “Va ser un patiment arribar a Algèria, vàrem tardar molt. La Policia controla la carretera i et demana doblers. Quan vàrem arribar a Mali, una màfia ens va ajudar a passar. Anàvem canviant de cotxe, però a vegades havíem de caminar pel desert”, relata.

A Algèria va treballar per aconseguir doblers i, finalment, es va embarcar cap a les Balears. Recorda que a la pastera hi havia molta gent i que es va espantar. Després varen quedar sense benzina, aigua ni menjar. També recorda persones que bevien aigua de la mar i “dos morts”. La resta de la travessia és molt més difusa en la seva memòria.

El 4 de maig de 2025, després de 15 dies a la deriva, l’embarcació va ser rescatada. Barp ja estava inconscient i va ser traslladat directament a l’hospital. Aquell any varen arribar a les Balears 7.321 persones migrants. Quan es va despertar a Son Espases, una de les primeres coses que recorda és haver vist una dona a prop seu. “Quan em vaig despertar, vaig veure una dona que era a prop de mi. Pensava que estava tot sol, però hi havia aquella dona”, explica.

La dona, segons varen poder reconstruir les treballadores de CEAR, estava cuidant el seu marit, que també estava ingressat a l’hospital. Durant aquells dies, altres persones varen intentar esbrinar qui era aquell jove. Una d’elles va aconseguir localitzar el seu germà a través d’una pàgina de Facebook en què s’havia difós que havia mort. Finalment, va poder parlar amb ell i amb la seva mare.

Uns dies en un centre de menors

Quan va rebre l’alta hospitalària, Barp va ser traslladat a un centre de menors sota la tutela del Consell d’Eivissa. Els metges que l’havien atès havien estimat que tenia 14 anys. Com que no disposava de documentació, se li va practicar una radiografia del canell per intentar determinar-ne l’edat.

La seva estada al centre, però, va durar només uns dies. El 23 de setembre de 2025, la Fiscalia va decretar que era major d’edat. Segons explica CEAR, en la resolució no s’hi especificava una edat concreta, sinó simplement que era major. Barp no havia explicat fins aleshores que era menor. Les treballadores que l’acompanyaven asseguren que en aquell moment pràcticament no parlava i que, tot i saber que era menor, no estava en condicions de poder acreditar-ho.

La seva situació es va produir, a més, enmig del debat sobre els mecanismes utilitzats per determinar l’edat dels joves migrants que arriben sense documentació. Entre el desembre de 2024 i l’octubre de 2025 es varen fer 209 ortopantomografies a les Balears: 87 varen determinar que les persones examinades eren menors i 122, que eren majors. Segons la documentació recopilada per CEAR, a Barp no se li va practicar aquesta prova a les Balears.

El seu estat de salut va fer que, malgrat la declaració de majoria d’edat, fos derivat a un centre d’acollida humanitària especialitzat en perfils especialment vulnerables, però destinat a adults. Quan el varen pujar a l’avió, es pensava que el retornaven al seu país. Ara, en canvi, assegura que se sent “com a casa” a Sevilla.

“Vull estudiar per parlar bé castellà, respectar les normes, treballar i quedar a Sevilla. Aquí m’han tractat molt bé”, explica. Les treballadores que l’acompanyen asseguren que és un alumne aplicat i que “dues classes a la setmana li semblen poques”. La seva evolució ha estat tan positiva que ara fins i tot es planteja participar en una activitat teatral.

Reconstruir la memòria per reconstruir la vida

La recuperació ha estat possible després de mesos de feina personal i d’acompanyament psicosocial. Un dels primers objectius va ser aconseguir que se sentís segur després d’una experiència que les professionals consideren especialment traumàtica.

“Havia vist coses que un nin no hauria de veure”, expliquen les tècniques, i això havia fet que desenvolupàs una profunda desconfiança cap al seu entorn. “Ha tingut una reacció i una evolució increïble. Ha estat absolutament inesperat”, destaca Parladé. Méndez explica que varen esperar mesos abans d’abordar amb profunditat la seva història.

“Va arribar a l’octubre i no vàrem començar a parlar de la seva història fins al març perquè no estava preparat. Ja hem pogut aprofundir en qüestions més doloroses”, assenyala. Aquest treball psicològic i social ha anat en paral·lel amb la feina de l’equip jurídic de CEAR, que intenta demostrar que la declaració de majoria d’edat no s’ajusta a la documentació que posteriorment han pogut aconseguir.

Amb l’ajuda de la seva família, varen obtenir dues partides de naixement que situen l’edat de Barp en 16 anys. També varen aconseguir que el Consolat de Guinea li expedís un passaport. A aquests documents s’hi afegeixen els resultats de la prova dental que li han practicat recentment a Sevilla. CEAR espera que tot aquest material permeti revisar el decret de majoria d’edat.

Un ‘llimb’ administratiu

La declaració de majoria d’edat també ha tingut conseqüències sobre la seva situació administrativa. Segons CEAR, Barp no va poder acollir-se al procés extraordinari de regularització perquè es trobava en una situació contradictòria: l’Estat el considerava major d’edat, però la documentació guineana acreditava que era menor.

Les professionals que l’acompanyen descriuen aquesta situació com un “llimb total” i denuncien el que consideren una “absurditat” administrativa que li va impedir presentar els documents durant aquell procés.

Ara esperen que la revisió del decret pugui permetre regularitzar la seva situació. Mentrestant, també continua pendent la seva sol·licitud de protecció internacional. A CEAR han decidit preparar-se per a tots els escenaris. El més desfavorable seria que l’Administració rebutjàs la revisió de la majoria d’edat. En aquest cas, encara quedaria pendent de resoldre la petició d’asil.

Però Barp ja mira més enllà del procediment administratiu. Vol estudiar, aprendre castellà, treballar i quedar a Sevilla. I, després d’haver passat gairebé dos mesos en coma i d’haver hagut de reconstruir una memòria que havia quedat greument afectada, ara comença a imaginar també un futur. “Pitjor del que ja ha viscut no hi ha cap escenari. Intentarem que, quan surti del centre, pugui tenir una vida digna i independent”, resumeix Méndez. La seva darrera visita al neuròleg, aquesta mateixa setmana, ha estat positiva.