Un guàrdia civil amenaça de multar un motorista a Mallorca per parlar-li en català: "És una falta de respecte"

PalmaLa Plataforma per la Llengua ha alertat d'un nou cas de discriminació lingüística que va patir un motorista a Mallorca quan un guàrdia civil li va demanar que li parlàs en castellà "per educació", ja que parlar-li en català constituïa "una falta de respecte", basant-se en la 'llei mordassa' (Llei Orgànica 4/2015).

Els fets varen ocórrer el 26 de juliol, quan el motociclista va ser aturat per una patrulla de la Benemèrita a la carretera que uneix els municipis d'Artà i Capdepera per, suposadament, anar a "una velocitat massa baixa", segons relata l'entitat cultural en un comunicat.

Els agents li comunicaren que l'havien de multar perquè circulava a "una velocitat inferior a la mínima". El conductor de la motocicleta va respondre que, tot i que circulava a una velocitat inferior a la màxima, no tenien proves que infringís les normes de trànsit pel fet d'anar per davall de la velocitat mínima. En tot moment, el ciutadà es va dirigir als agents en català.

"Després d'un estira-i-arronsa verbal, l'agent li va demanar els papers del vehicle. És en aquest moment que la víctima va poder agafar el telèfon mòbil i posar-se a gravar la conversa, que aquest dijous publica l'ONG del català", han apuntat des de la Plataforma per la Llengua.

En l'àudio de la conversa entre el ciutadà i l'agent de l'autoritat, publicat per l'associació, se sent com el guàrdia civil demana al ciutadà que es dirigesqui a ell en castellà, "per educació", i quan aquest li replica que el català és una llengua cooficial a Mallorca i que té el dret de dirigir-s'hi en català i que "no passa res", el guàrdia civil li contesta que "sí que passa, perquè d'acord amb la Llei 4/2015 (llei mordassa) és una falta de respecte cap als agents de l'autoritat".

Després d'aquesta pujada de to, el ciutadà va recriminar al guàrdia civil que, en virtut de l'Estatut d'Autonomia, tenia dret a dirigir-se als agents en català, ja que es tracta "d'una llengua cooficial", i hi afegeix que si és un funcionari destinat a les Balears i no sap català, "no és el seu problema".

La Plataforma per la Llengua ha anunciat que estudia "les diferents accions legals" que cal emprendre per "perseguir l'actitud de l'agent i defensar els drets lingüístics del ciutadà". Per això, recorda que el català, com el castellà, és una llengua oficial al territori balear i que, a més a més, l'Estatut d'Autonomia la reconeix com a "llengua pròpia", per la qual cosa cap treballador públic té el dret d'exigir que la ciutadania es dirigesqui en una altra llengua oficial i animen a fer públics els casos de discriminació lingüística.