El Govern balear comença els tràmits per desnonar la família de Fèlix Millet

Palma / MaóL'entitat pública Ports de les Illes Balears ha aprovat començar els tràmits per desnonar la família de Fèlix Millet i procedir a la recuperació de les dues cases d'estiueig que té en una zona afectada per la Llei de costes a la localitat menorquina de Fornells. La família de l'expresident del Palau de la Música Catalana condemnat per corrupció és una de les que estan afectades per la Llei de costes i s'han negat a entregar les seves propietats i han optat per la via judicial, segons ha informat aquest dimarts el conseller de Mobilitat i Habitatge del Govern balear, Marc Pons. El conegut empresari Javier de la Rosa, que també consta entre els afectats, és un dels dos que ha optat per lliurar les claus de la casa que tenia en concessió, en aquest cas a Portocolom, a Mallorca.

En total, hi ha 11 habitatges en aquesta situació, set a Portocolom i quatre a Fornells. Segons Pons, en el cas que alguna de les construccions fos l'habitatge únic d'una família s'aturaria el procediment, però la informació que consta al conseller és que en tots els casos es tracta de segones residències, construïdes al voltant dels anys cinquanta. Les de Fornells serien de característiques més diverses, mentre que les construccions de Portocolom són cases més grans i sis d'elles són iguals, de prop de 200 metres quadrats. La que ha entregat De la Rosa, Son Marroig, podria ser destinada a algun tipus de funció museística del Consell de Mallorca, però encara està en estudi.

Les dues cases de la família de Fèlix Millet, de 150 i 50 metres quadrats, són a primera línia de costa, al carrer Governador de Fornells, en una zona afectada per la Llei de costes. En aquests habitatges Millet hi havia convidat a sopar polítics com l'expresident català Artur Mas i l'expresident espanyol José María Aznar, segons va publicar 'El Periódico'.

La família Millet ha presentat un recurs per intentar aturar la fi de la concessió que els obliga a lliurar les propietats a Ports de les Illes Balears. La lluita judicial per aconseguir que els concessionaris deixin aquests habitatges es pot allargar molt i, acabar, si s'esgoten totes les instàncies, al Tribunal Suprem. Per això el conseller no ha volgut pronunciar-se sobre el temps que pot durar el procés judicial.

Segons la Llei de costes, les propietats de la família Millet afectades són en una zona de servei portuari. L'entrada en vigor de la normativa va fer que les concessions en zones afectades per la Llei de costes, que fins llavors eren a perpetuïtat, fossin de 30 anys. Aquestes tres dècades es varen acabar a finals de juliol. Tot i que es varen fer modificacions a la Llei que permeten pròrrogues de fins a 75 anys, no s'han aplicat a les finques utilitzades com habitatges perquè en queden excloses d'aquesta possibilitat segons la llei de ports autonòmica. Quan s'hagi acabat el procés de desnonament els immobles i els terrenys passaran a mans de Ports de les Illes Balears, que en decidirà el futur.

El Govern, a través de Ports de les Illes Balears, va enviar al seu moment una notificació a la família de Fèlix Millet informant-los que la concessió de 30 anys havia caducat i que les propietats passarien a mans de l'ens públic. Des de llavors Ports ha continuat la via administrativa. Com que la família no ha lliurat els habitatges de manera voluntària, es van iniciar els procediments per a la declaració formal d'extinció de les concessions.

L'empresari català Fèlix Millet va presidir del Palau de la Música Catalana però va espoliar la institució cultural i fins i tot la va fer servir per fer arribar comissions il·legals a Convergència Democràtica de Catalunya a canvi d'adjudicacions d'obra pública a l'empresa Ferrovial. Així ho va deixar clar la sentència amb què l'Audiència de Barcelona que el va condemnar a nou anys i vuit mesos de presó per malversació de fons públics, apropiació indeguda, falsedat documental, tràfic d'influències, blanqueig i un delicte contra la hisenda pública.

Millet va sortir de la presó el març de l'any passat, quan feia 25 dies que hi havia entrat arran de la sentència de l'Audiència. La sentència no era ferma, va pagar una fiança de 400.000 euros i l'Audiència de Barcelona li va retirar el passaport perquè considerava que encara hi podia haver risc de fuga. El 2010 ja havia passat 13 dies a la presó per ordre del jutge que investigava el cas de l'Hotel del Palau.