El Govern no ha començat ni una obra d'habitatge protegit aquesta legislatura
Des de juliol del 2023, l'Ibavi ha licitat la redacció de 25 projectes bàsics, però cap de definitiu
PalmaDes que va començar a rodar aquesta legislatura, el Govern no ha iniciat una sola obra d'habitatge protegit, i això que a data d'octubre del 2024 hi havia en llista d'espera més de 4.000 famílies. Malgrat que el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, va xifrar en gairebé 5.000 habitatges els que estan en planificació, encara no s'ha passat dels plans a l'execució de cap obra en el cas dels protegits.
Fonts de la Conselleria expliquen que, fins ara, l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) "ha licitat la redacció de 25 projectes bàsics, sis dels quals ja estan llestos i es preveu que es presentin pròximament". Però un projecte bàsic és una fase inicial del recorregut que s'ha de fer per iniciar la construcció, perquè per tenir la llicència cal enllestir primer un projecte definitiu. De tots els projectes bàsics, l'únic que s'ha presentat fins ara és el 24 habitatges de protecció pública de Peguera. Les mateixes fonts assenyalen que "l'Ibavi està impulsant noves promocions que sumen 870 habitatges i treballa per augmentar aquest nombre". També recorden que el Pacte "no va començar les obres de la seva primera promoció fins a maig del 2018, al cap de tres anys de començar la legislatura [la primera]".
Mateo ha defensat aquest dimarts en el Parlament les mesures que ha impulsat el Govern en matèria d'habitatge, encara que no ha negat que a hores d'ara l'Executiu no ha iniciat cap obra. Una situació que ha criticat la diputada socialista Mercedes Garrido. "Per fer habitatge de protecció oficial no han tingut temps, però sí per reformar un convent a Campos", ha criticat.
Els arquitectes reclamen més habitatge públic
D'altra banda, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) ha assenyalat aquest dimarts, durant la presentació de l'Observatori de 2024, que la promoció pública d'habitatges no és suficient per donar resposta a la demanda de la població, que augmenta cada any a un ritme elevat. El COAIB va visar el 2024 fins a 62 habitatges públics (també 22 xalets i 141 pisos a preu limitat).
D'aquesta manera, els arquitectes han reclamat a l'Administració que faci més habitatge públic, perquè les Balears també registren uns valors que estan molt per sota de la mitjana europea. En els darrers 13 anys, la població ha crescut una mitjana de 8.330 persones a l'any (com si cada vegada se sumàs un poble com Binissalem a la població de les Illes).
Les Balears no només són la comunitat que menys habitatge públic fa, sinó que, a més, la seva construcció s'ha desaccelerat quan més falta fa: el 83% dels pisos protegits construïts a les Illes en 40 anys (29.676) es va fer al segle XX. Entre el 2000 i el 2023 se n’han fet menys de 5.000, tot i que s’hagi incrementat exponencialment la població i el preu del metre quadrat. Segons dades estatals, s'han fet menys de 1.000 habitatges protegits des de 2011.
A més, els requisits per accedir a un habitatge de l'Ibavi impliquen que les famílies hagin de tenir molt pocs ingressos i que molt poca gent pugui entrar en aquest sistema. Però moltes de les que queden fora són famílies que tampoc no poden afrontar els preus del mercat de lloguer, de manera que es troben en un cercle viciós.