El Govern es nega a retirar la creu franquista de Felanitx i incompleix la Llei de memòria
L'Ajuntament del municipi diu que aquest símbol és només catòlic i que ja no té cap reminiscència del bàndol nacional
PalmaEl Govern no retirarà la creu franquista de Felanitx, malgrat que va ser col·locada pels franquistes per homenatjar els caiguts del bàndol nacional. En resposta a una pregunta del diputat del PSIB Omar Lamin, la consellera de Presidència i Administracions Públiques, Antònia Maria Estarellas, remarca que la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics va decidir el 20 d'agost de 2024, que és l'única vegada que s'ha reunit l'organisme aquesta legislatura, "no adoptar mesures al respecte", segons consta en el BOIB del 2 de maig. "L'Ajuntament de Felanitx havia enviat al servei de Memòria Democràtica l'escrit d'un ciutadà del municipi que demana que es llevàs perquè atempta contra la Llei de memòria", explica la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver.
Oliver destaca que, a diferència de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses, la majoria de membres de la Comissió de Memòria pertanyen a les institucions, mentre que els tècnics independents i les entitats memorialistes, que estan a favor de llevar la creu, hi estan en minoria. "La directora general de Relacions Institucionals [Xesca Ramis] va indicar que a aquesta creu se li va retirar l'escut franquista. Però es va erigir pels caiguts del bàndol nacional i està a l'espai públic, per molt que sigui al costat de l'església. La gent la veu cada vegada que hi passa", afegeix. "Ells varen decidir que ja no és una creu franquista, però ho serà sempre", sentencia la presidenta de Memòria de Mallorca.
Lamin assegura que no retirar la creu suposa un incompliment de la Llei de memòria i recorda que "encara està en vigor", a l'espera de les negociacions del PP amb Vox per aprovar els pressupostos, que probablement suposaran la derogació d'aquesta norma. "Fan igual que amb la Feixina i la resta de simbologia franquista", continua i subratlla que "la creu de Bunyola es va llevar perquè tenia una connotació i un significat". "La llei diu que tota la simbologia franquista s'ha de llevar de l'espai públic i el PP no vol molestar gaire els seus socis", continua Lamin, a més de remarcar que l'incompliment del PP de la Llei de memòria és "sistemàtic".
Per part seva, el Govern insisteix que "l'Ajuntament de Felanitx va canviar la làpida de la creu dels caiguts per una en record de totes les víctimes" i que l'element "no està catalogat en el Cens de símbols, llegendes i mencions franquistes. Es considera que és un símbol catòlic ubicat dins d'un espai privat", assenyalen fonts de l'Executiu.
La batlessa de Felanitx, Catalina Soler (PP), apunta que el Consistori no està "ni a favor ni en contra" de llevar la creu. "No es lleva perquè no té cap reminiscència del franquisme", assegura, malgrat que la creu hi és perquè els franquistes la varen col·locar. "Se li va llevar tot i està al replà d'una església. N'hi ha per a qui només és un símbol catòlic", afegeix Soler. Un altre argument de la batlessa per justificar la presència del símbol franquista en el municipi és que "tots són morts" i que "pertot hi va haver bàndols, ferits i morts". "És una creu, una creu. Els joves saben que és una creu", sentencia la batlessa.
D'altra banda, el primer tinent de batle del municipi, Jaume Montserrat (El Pi), considera que no és necessari llevar la creu. "Hi va haver una demanda per part d'un ciutadà, però se li havia llevat la placa i no tenia cap simbologia cap als represaliats", diu, malgrat que reconeix que part del poble "considera que s'ha de llevar totalment".