La Llei de memòria, la moneda de canvi del PP

PalmaMarga Prohens ha reiterat aquest dimarts en el Parlament el mantra del PP quan es refereix a la Llei de memòria democràtica: aquesta norma és indiferent a les files dels populars, que estan disposats a eliminar-la a canvi del suport de Vox als pressupostos del Govern. La presidenta de l'Executiu ha recordat que aquesta llei "mai no ha estat una prioritat", i menys quan es tracta de reconduir la situació amb l'extrema dreta. "En aquest marc de respecte mutu, podem continuar negociant i avançant en benefici del canvi que varen votar els ciutadans", ha respost Prohens a una pregunta de la portaveu de Vox, Manuela Cañadas, sobre la derogació de la Llei de memòria.

El PP es va comprometre a eliminar aquesta llei en començar la legislatura per assegurar la investidura de Marga Prohens com a presidenta. Ara bé, l'encarregat de tirar endavant la derogació era el partit d'extrema dreta, que va tardar un any i mig a enllestir una proposició de llei derogatòria. Res no feia pensar en el que va passar: dreta i extrema dreta varen rompre i el PP es va abstenir per mantenir la norma el desembre de 2024.

Menys de mig any després, els populars intenten reconduir la situació amb la formació de Santiago Abascal, que ja ha permès l'aprovació dels comptes autonòmics a altres comunitats governades pel PP, com el País Valencià. Per això, la derogació de la Llei de memòria torna a ser la moneda de canvi dels de Marga Prohens, que mai no l'han aplicada i que defensen que la Llei de fosses és la que ha de continuar vigent.

El nou viratge del PP no ha estat cap sorpresa per a les entitats memorialistes i els partits de l'esquerra. "Des del primer moment que el PP va pactar amb Vox, vàrem dir que la Llei de memòria era una moneda de canvi. Juguen amb drets fonamentals dels ciutadans de les Balears i mercadegen amb ells", critica la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, a qui la llei estatal de memòria no basta. "Cada comunitat té les seves característiques, també pel que fa a la història i les víctimes del franquisme. No és admissible que el PP digui que hi ha una llei estatal, perquè totes dues són necessàries i complementàries", afegeix.

El diputat del PSIB Omar Lamin assegura que aquesta situació demostra que "ni la presidenta ni el Govern no són de fiar". "Encara que hi digui molt, no té paraula", assenyala Lamin amb referència a Marga Prohens. El socialista remarca que "els drets humans haurien de ser una línia infranquejable" i lamenta que això no sigui així perquè la presidenta "posa la cadira i la governabilitat per damunt qualsevol gran consens". "Menteix quan diu que no és una llei ben treballada i que el PP no hi va votar a favor. És la primera que defineix que és una víctima d'una manera ampla i els populars varen votar a favor de gran part de l'articulat", afegeix.

El PP es va abstenir en la votació per derogar la Llei de memòria a canvi del suport de l'esquerra en la votació per eliminar les esmenes de Vox en contra de la llengua, del medi ambient i dels migrants, que s'havien aprovat i incorporat a la Llei de simplificació administrativa a causa d'una errada dels populars. Així ho recorda el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia. "Quan et compromets amb altres partits a abstenir-te a una llei a canvi de l'aprovació d'unes altres normes, l'honorable és mantenir la paraula i diu poc de tu que canviïs l'orientació del vot quan canvia el context polític", critica. "Ni aquest ni cap govern podran posar fi a la memòria democràtica perquè no en són titulars", assegura.

La diputada de Podem, Cristina Gómez, recorda que la seva formació ja va advertir que el manteniment de la Llei de memòria no era cap victòria. "El PP la va utilitzar com a moneda de canvi per salvar l'errada de la seva votació. Quedava clar que, en qualsevol moment, el tema podia reactivar-se, perquè la relació entre PP i Vox és aparentment volàtil i no era descartable una nova fase d''amor'", apunta. Gómez també considera que "el PP actua amb mala fe" per desfer l'acord al qual va arribar amb l'esquerra. "Queda clar que no són gent fiable, i que diguin que un tema de drets humans no és prioritari és una bona foto de la situació", conclou.