El Govern admet que el Pla de conservació marina que va presentar el febrer és "una declaració d'intencions"

PalmaEl Pla de conservació marina del Govern, que havia de situar les Balears com a "referent internacional en protecció del medi marí", segons va assenyalar l'Executiu, no va ser altra cosa que "una declaració d'intencions", segons admet el director general de Pesca, Antoni M. Grau. El pla ja va néixer sense dotació pressupostària i no s'ha fet públic, malgrat les peticions de partits com el PSIB, que l'ha reclamat en reiterades ocasions sense que la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, amb Joan Simonet al capdavant, hagi facilitat l'accés al document. El Govern, entitats conservacionistes i representants del sector pesquer varen signar el pla el 16 de febrer i no se n'ha sabut gaire cosa més des que la presidenta Marga Prohens el va presentar.

El Pla de conservació es va idear arran del Pacte Blau Balear que va impulsar Marilles, que va aglutinar 150 empreses i entitats de les Balears i que no va anar més enllà de reclamar als partits polítics mesures i polítiques valentes per conservar i recuperar la mar Balear. D'aquesta manera, s'ha passat de reivindicar accions a una declaració d'intencions sense pressupost estable i que consisteix en quatre pàgines de caràcter general i amb algunes mesures concretes. De fet, la introducció ocupa una pàgina sencera i no passa d'alguns tòpics i generalitats: "La mar que envolta les Illes Balears és un element fonamental de la identitat i la idiosincràsia de la societat illenca"; "la mar Balear (...) ha perdut vitalitat i resiliència i, en particular, aquella capacitat per encisar de què parlen les cròniques d'un temps"; "la pesca mediterrània no és tan sols l'activitat de les persones que capturen peixos a la mar, sinó també tot l'entramat social, econòmic, comercial i cultural que hi ha al darrere", en són alguns exemples.

A continuació, el pla, al qual ha tingut accés l'ARA Balears, s'estructura en vuit blocs: ampliar la protecció de la mar Balear, amb èmfasi en la protecció estricta; dotar de pressupost suficient la vigilància d'espais marins protegits i la gestió dels recursos marins; aprovar plans de conservació d'hàbitats i espècies; establir un programa de seguiment per a la biodiversitat marina i la pesca de les Balears; elaborar plans de gestió d'espais marins protegits completats; fer plans de gestió pesquera, cogestió i foment de la pesca responsable; exposar dades sobre la mar actualitzades i accessibles i comprometre's a un bon finançament dedicat a la conservació marina.

Quant a les mesures concretes, es pretén incrementar la superfície d'alta protecció 500 km² abans del 2027 (bàsicament, amb l'ampliació de superfície protegida a Cabrera) i 600 km² abans de 2033, a més de reclamar al govern espanyol que ampliï la protecció en aigües de la seva competència. També proposa un pla per conservar els elasmobranquis, una subclasse de peixos que engloba taurons, ratlles i mantes, i un altre per conservar badies. El primer s'hauria d'elaborar abans que acabi el 2026 i el segon, abans que acabi el 2027. A més, aquests plans s'haurien de debatre dins de grups d'experts que la Conselleria té el deure de crear. Una altra mesura és posar en marxa un programa de seguiment de la biodiversitat en quatre espais marins protegits, amb una prova pilot que s'hauria de dur a terme abans d'acabar el 2027. Un altre pla pendent serà el que serveixi per gestionar la pesca a ròssec.

A més, en el primer trimestre de 2026 s'hauria d'haver publicat un llistat d'indicadors i dades amb actualitzacions anuals, encara que la implementació d'un sistema per accedir a aquesta informació no té data de termini.

El pla no s'ha fet públic

Malgrat que fa més de tres mesos que es va presentar, el Govern no ha fet públic el Pla de conservació marina, malgrat que les entitats varen demanar que es posàs a disposició de la ciutadania, segons assenyalen fonts de les entitats, també preocupades perquè la manca de pressupost deixi les mesures en paper banyat. A més, els terminis del document van més enllà d'aquesta legislatura, i no hi ha garantia que les iniciatives es duguin a terme la legislatura que ve.

El PSIB ha demanat de manera reiterada informació sobre el Pla de conservació marina, com també del document signat pel Govern i les entitats. Els socialistes han formulat preguntes per escrit, moltes de les quals la Conselleria no ha respost. En altres casos, la informació que la Conselleria ha aportat és del tot insuficient. Sobre el calendari d'execució que ha aprovat el Govern per desplegar les actuacions del pla, amb fites i terminis, Simonet respon que són "els previstos en el mateix Pla de conservació marina" que no ha remès al PSIB. Quant als mecanismes de participació per designar àrees de protecció, la Conselleria diu que es farà "a través dels òrgans de cogestió existents" i res més. Pel que fa a les passes per posar en marxa el programa de seguiment d'hàbitats, la resposta és que seran "les habituals amb la participació i el consens amb els sectors implicats". Sobre els centres de recerca, universitats i entitats científiques que participen en el disseny i execució del programa de seguiment del pla, la Conselleria només menciona la Fundació Universitat Empresa de les Illes Balears. A la pregunta sobre els indicadors ecològics, econòmics i socials que es faran servir per avaluar l'estat de conservació del medi marí i l'eficiència de les mesures adoptades, la Conselleria respon que "són els mateixos que s'utilitzen habitualment".

A més, la Conselleria deixa clar en altres respostes que queda molta feina per encetar. En demanar si hi ha algun mecanisme per fer seguiment del pla, reconeix que no hi ha cap organisme que el faci, i que no ha decidit encara a quins espais protegits es farà la prova pilot de seguiment econòmic, ecològic i social. Tampoc no hi ha cap informe de seguiment sobre l'estat del medi marí ni s'ha aprovat "cap document tècnic específic per a la conservació d'espècies i hàbitats marins prioritaris", segons consta a la resposta escrita. També està pendent d'elaboració el llistat d'indicadors i dades sobre el medi marí.

"Hem demanat el pla oficial, signat per les entitats, i no l'hem rebut. Hem fet preguntes i les respostes han estat molt genèriques", assenyala la diputada del PSIB Pilar Carbonero, qui va demanar per aquestes qüestions a Simonet a la comissió d'ordenació territorial de dimecres al Parlament. "Sense calendari fixat ni pressupost assignat, comença a fer olor de titular i propaganda", afegeix.

Per part del Govern, el director general de Pesca, Antoni M. Grau, assegura que el pla és "factible en un 99%". "Hi ha moltes coses que no necessiten un pressupost extraordinari", com l'ampliació d'espais protegits. "L'important del pla és posar de manifest la voluntat del Govern quant a la conservació marina", remarca, i afegeix que s'explicarà anualment què s'ha fet a les entitats que el varen signar.