El GOB demana la retirada de la llei agrària i organitzacions del sector la qüestionen

PalmaPagesos, professionals i entitats com el GOB, Unió de Pagesos i l'associació de productors ecològics Apaema han exigit al Govern que modifiqui profundament el projecte de llei agrària perquè "desfigurarà el camp" i han criticat que, amb la redacció actual, és una iniciativa per promoure usos urbanístics i turístics que "acabarà convertint les explotacions en hotels". A més, lamenten que no es faci servir la norma per "promoure una veritable sobirania alimentària i per ajudar de bon de veres a fer viable l'activitat agrària de les Illes", segons han explicat portaveus d'aquestes associacions a l'ARA Balears. Hi ha alguns punts de coincidència entre les entitats i professionals que han presentat al·legacions, sobretot pel que fa a la crítica a l'orientació urbanística, turística i especulativa del camp, en lloc de fer una aposta per millorar la producció d'aliments, que "és la base de qualsevol normativa agrària". Els ecologistes demanen que el Govern retiri la norma tal com està redactada.

Divendres va acabar el període d'exposició pública del projecte de llei, i els ecologistes del GOB varen presentar un escrit crític i contundent sobre el text elaborat per l'equip del conseller Joan Simonet. Entre les al·legacions inicials, el GOB defensa que l’agricultura ha de tenir prioritat sobre altres usos del sòl rústic, "com el turístic o especulatiu". També reclama que es garanteixi el finançament real del sector agrari, la participació ciutadana en les decisions i l’aplicació d’una clàusula de no regressió, per evitar retrocessos en la protecció del sòl.

La nova llei agrària de les Illes Balears permetrà que cada explotació agrícola professional pugui allotjar fins a 10 turistes, amb l'opció d'ampliar les edificacions existents fins a un 20% per a aquesta activitat. Aquesta mesura, que es planteja com a activitat complementària, podria traduir-se en milers de noves places turístiques a les Illes, com va avançar l'ARA Balears. El conseller d'Agricultura, Joan Simonet, defensa aquesta iniciativa com una manera de fer rendible l'agricultura.

Rebaixa de garanties urbanístiques i ambientals

Apaema, l'entitat agrària que reuneix els productors ecològics, també ha estat molt dura en les seves al·legacions, especialment en el que fa referència a promoure més construcció i usos recreatius en rústic: "Quina necessitat hi ha de fer més casetes en rústic?", es demana Apaema. L'associació considera que els usos d'oci i autoconsum energètic que recull la norma, i que el conseller va defensar com una ajuda pels petits propietaris, "poden tenir una deriva clara cap a infrahabitatges donada la problemàtica habitacional a la nostra comunitat".

"L’avantprojecte podria permetre legalitzacions encobertes d’edificacions anteriors a 1991 i activitats d’oci rural", que no és el que ha de promoure una norma del sector primari, segons Apaema. L'entitat també critica les modificacions de la Llei 5/2005 i la Llei 12/2017, que afavoririen usos no agraris, com també la substitució d’autoritzacions prèvies per declaracions responsables, la qual cosa reduiria els controls sobre el territori.

El GOB lamenta que es buidin competències dels consells insulars en matèria territorial per exonerar determinats usos, i sigui exclusivament la Conselleria d'Agricultura la que pugui determinar els usos recreatius i urbanístics, quan aquest aspecte és competència específica de les institucions insulars.

El model no pot ser de més usos recreatius

Apaema assegura que la llei no aclareix el model agrari que es vol per als pròxims anys per a les Balears. "En un context de situació crítica com la del sector, és imprescindible que la norma dibuixi una estratègia clara, un fil conductor des d’on desplegar les polítiques públiques en matèria agrària", diu l'entitat, que lamenta que la norma allargui "l'agonia" del malalt (el camp) "transferint-li competències d’altres activitats i sectors econòmics, emprant un malmès sòl rústic". "No podem pretendre que l’agricultura vagi a més dedicant-nos a fer activitats complementàries", sentencia.

Apaema, Unió de Pagesos i el GOB consideren "un despropòsit" que la Conselleria prioritzi les activitats que no són pròpies del camp. "Preocupa que no abordi un dels principals problemes de foravila: el sòl rústic és el tauler de joc de tota activitat impròpia, arraconant cada vegada més l’activitat agrària", assenyalen els pagesos ecològics. En aquest sentit, el GEN-GOB d'Eivissa va advertir que, si no es fa un plantejament agrari "en comptes d'una proposta urbanística i especulativa", s'aposta definitivament "per la mort del camp".

Prioritzar energia renovable en rústic quan no hi ha relleu

En matèria energètica, el GOB rebutja que la transició energètica hagi d'implicar, com defensa la normativa, la "pèrdua de sòl agrari i especulació". S’oposa a l’exoneració d’autoritzacions per a instal·lacions d’autoconsum i a l’ús de l’agrovoltaica com a via per a grans plantes fotovoltaiques en sòl agrícola. Proposa limitar potència, ocupació i altura de les instal·lacions, prioritzar cobertes i sòl degradat, i crear un registre públic d’instal·lacions.

Diverses entitats del món rural critiquen que, mentre es clarifica i es fa referència a com posar les instal·lacions agrovoltaiques, no hi hagi mencions "amecanismes encaminats a posar solució a la manca de relleu generacional, de professionalització i d’accés a la terra".

Gestió forestal i ramaderia intensiva

Pel que fa a l'àmbit estrictament forestal, el GOB carrega contra "la mercantilització del bosc i la possible privatització de la gestió forestal pública", en les seves al·legacions. Proposa limitar l’explotació de biomassa, conservar els boscos madurs i mantenir el cos d’Agents de Medi Ambient. També rebutja la disposició addicional cinquena sobre explotacions avícoles intensives i demana una moratòria amb un pla sectorial específic. Segons el GOB, les al·legacions posen de manifest la necessitat d’una llei agrària que protegeixi realment el sòl i els agricultors, i garanteixi un model sostenible i respectuós amb el medi natural.