El GOB qualifica la llei de liberalització de sòl com la "més agressiva en dècades"

PalmaEl GOB ha qualificat la llei de liberalització de sòl, en tramitació al Parlament, com la normativa "més agressiva en dècades" i ha fet una crida a "respondre i aturar aquest despropòsit" abans de la seva aprovació definitiva, prevista pel dilluns que ve, 7 de juliol. En un comunicat, l'entitat ecologista ha reiterat aquest dimarts el seu rebuig a la llei que cerca desbloquejar sòl, en considerar que suposa una "expansió massiva del model especulatiu, disfressat d'habitatge assequible, que posa en perill el territori rústic, trenca amb la planificació urbana racional i ignora les advertències sobre recursos bàsics com l'aigua".

L'entitat ha apuntat que s'entra en una "deriva legislativa" que "transforma radicalment" l'estructura territorial de les Balears. "Ens aboca a una bomba en termes territorials, urbanístics i demogràfics, que accelera el col·lapse, romp definitivament l'equilibri entre població i recursos naturals i destrueix el territori", han alertat.

En aquest sentit, ha acusat el PP i Vox d'"instrumentalitzar" la problemàtica de l'habitatge per aprovar una llei "agressiva" que, remarca, consisteix en una iniciativa especulativa d'urbanisme exprés que "dilapida" l'ordenació urbanística, "ataca frontalment" el sòl rústic i "posa en risc" els valors patrimonials de la serra de Tramuntana. Així, ha recordat que la llei per desbloquejar sòl surt del decret llei per a l'obtenció de sòl que inicialment es referia només a Palma. En la seva tramitació com a projecte de llei, a la qual el GOB ja va presentar esmenes, s'ha introduït estendre l'aplicació de la llei a municipis de més de 10.000 habitants.

A més, ha criticat que s'ha obert l'opció que els municipis amb més de 20.000 habitants utilitzin el sòl rústic situat en Àrees de Transició sense haver esgotat abans el sòl disponible. Concretament, l'entitat ha lamentat que en les negociacions d'esmenes, el sòl rústic de les Àrees de Transició de Palma, Calvià, Manacor, Inca, Marratxí, Llucmajor i Alcúdia podrà requalificar-se per construir-hi habitatges a preu limitat, fet que "trenca amb l'ordenació urbanística i la cohesió social en una operació purament especulativa".

Els ecologistes han assenyalat que aquesta possibilitat afectarà més de 1.700 hectàrees de sòl rústic de Palma i implicarà un creixement de població de més de 350.000 habitants, fet que influirà en barris com Son Sardina, Son Espanyol, la Garriga, el Secar de la Real, Establiments, Son Anglada, Son Vida, Son Rapinya, Son Xigala, la Indioteria, Son Cladera, Sant Jordi, Casa Blanca, l'Hostalot, el Pil·larí, l'Aranjassa i les Cadenes, el polígon de Son Castelló, el de Son Rossinyol i Mercapalma-Son Banya.

També han censurat la possibilitat que les Àrees de Transició no estiguin aferrades al sòl urbà i que es redueixi la seva mida i puguin urbanitzar-se espais més petits de 100 metres en lloc de 350 metres com fins ara.

D'altra banda, han rebutjat igualment l'extensió de la regularització d'edificacions fora d'ordenació a la serra de Tramuntana, i han recordat que el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit un recurs contra la norma que preveu aquesta legalització.