El GOB es posiciona en contra de la macroplanta de compostatge projectada a Llucmajor

PalmaEl GOB ha expressat aquest dimarts el seu posicionament en contra de la planta de compostatge de Llucmajor i ha apostat per instal·lacions de fracció orgànica descentralitzada. En una nota de premsa, l'associació ha informat que aquestes setmanes ha rebut la consulta i petició d'un informe en relació amb el projecte i l'Estudi d'Impacte Ambiental de l'Autorització Ambiental Integrada (AAI) de la planta de compostatge, promoguda per Tirme S.A., en el terme municipal de Llucmajor.

En aquest sentit, el GOB ha recordat que ja presentà al·legacions durant el 2022 en relació amb l'anunci de l'aprovació inicial de la planta de compostatge per a la fracció orgànica dels residus municipals (FORM) recollida selectivament, la planta de Llucmajor i projectes complementaris de la planta fotovoltaica i de la línia de mitja tensió davant el Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell que foren rebutjades per haver-se presentat fora de termini. Es va recórrer contra aquest fet, però no s'ha obtingut resposta.

El GOB ha insistit que les opcions d'instal·lacions descentralitzades, que implementen solucions mixtes de compostatge tradicional, domèstic, comunitari i agrocompostatge fora del servei públic vinculat a Tirme, serien "molt més eficients" en termes econòmics, repercutirien en l'economia i el desenvolupament local i evitarien el transport implícit a la gestió centralitzada, que en aquest cas no sols és de residus i compostos, sinó també d'ingents quantitats d'aigua necessària per al funcionament de les plantes i que ara mateix no es garanteix en el projecte. Per tot això, l'entitat ecologista ha fet arribar les consideracions a la Comissió Balear de Medi Ambient perquè es tinguin en compte en el tràmit d'avaluació ambiental.

Per una gestió fora de Tirme

En concret, des del GOB, i ja en les al·legacions presentades al Pla director sectorial de residus no perillosos, es va al·legar com a imprescindible, des del punt de vista de l'optimització i sostenibilitat de la gestió de la FORM, que aquesta es gestionàs fora del servei públic de gestió de residus.

A aquesta primera al·legació general al model triat, condicionat per les instal·lacions ja existents vinculades a la gestió de residus a través dels serveis públics de residus sòlids urbans (RSU), de Tirme, i construcció, de MAC Insular, que determinen i condicionen l'emplaçament, el model de gestió i la inversió, el GOB hi ha afegit una altra sèrie de qüestions.

Ubicació, accés i dotació

Entre aquestes, ha plantejat que no està en absolut justificada la ubicació de la macroplanta de compostatge de Llucmajor, perquè, per una banda, per entorn, es tracta d'una zona d'especial protecció paisatgística, confrontant amb sòl rústic general - forestal, una zona d'Àrees de Prevenció de Risc d'incendis (APR), i, per una altra, per accés, la carretera de Llucmajor a s'Aranjassa és una zona amb important trànsit de vehicles pesants.

A més, ha criticat el GOB, la parcel·la de la macroplanta de compostatge de Llucmajor no disposa de dotació elèctrica ni recursos hídrics propis, dos condicionants significatius quant a l'operativitat de la planta, pels elevats consums d'electricitat i aigua que implica la tecnologia adoptada, i que, quant a la primera, condicionen la necessitat d'un projecte de nova línia de mitjana tensió i un parc fotovoltaic, que encareixen la inversió.

Afectació dels recursos hídrics

Així mateix, per al GOB, una de les llacunes més significatives del projecte és la no justificació de disponibilitat de recursos hídrics necessaris per a l'operativitat de la planta, concretament per a la neteja dels biofiltres que operen mitjançant scrubbers.

Així mateix, també ho és que no es prevegi de manera clara l'anàlisi dels riscos de contaminació que poden derivar-se de la planta sobre un pou, a menys de 1,3 quilòmetres d'aquesta, que proveeix d'aigua el municipi. Només es parla, ha apuntat el GOB, de mesures d'impermeabilització per garantir la no infiltració, la qual cosa han qualificat d'"absolutament insuficient", atesos els principis de precaució, prevenció i garantia.

Impacte de la planta

Amb tot, el GOB ha assenyalat que la simulació de les naus tancades de la planta ja adverteixen del gran impacte que tindrà aquesta al voltant del paisatge singular, situat en sòl rústic i que ha requerit la declaració d'interès general.

"Sembla mentida que a hores d'ara, amb una estratègia de paisatge pròpia per part del Consell, es prevegin edificis d'aquesta envergadura (fins a 15 metres d'alçària i més de 30.000 metres quadrats d'ocupació), de caràcter industrial al sòl rústic", ha denunciat, i ha assegurat que "la gestió hiperdescentralitzada de la FORM, altament factible, més econòmica i amb menys impactes en tots els sentits, evitaria aquesta implantació d'unes infraestructures de caràcter industrial en sòl rústic".

Per tot això, el GOB ha plantejat, per una banda, la no necessitat de modificació del contracte amb Tirme, i, per una altra, l'anàlisi de les alternatives descentralitzades que s'han deixat fora de qualsevol anàlisi d'alternatives.