Gérard Depardieu confessa que de jove va ser xapero i lladre de tombes
En la seva autobiografia, 'Ça s'est fait comme ça', explica també que la seva mare va intentar provocar-se un avortament amb unes agulles de fer mitja quan estava embarassada d'ell
BarcelonaL'actor francès Gérard Depardieu, nacionalitzat rus i gran admirador de Vladimir Putin, no deixa de generar notícies cada cop que obre la boca. Tot i això, en aquesta ocasió els titulars els ha donat per escrit, amb la seva autobiografia 'Ça s'est fait comme ça', que encara no s'ha publicat però de la qual ja se n'han filtrat alguns fragments a la premsa francesa i també a la britànica.
Al llibre –que es podria traduir al català com 'Així van anar els coses'–, Depardieu explica que és un fill no desitjat per la seva mare, que va tenir sis fills en total i a ell en tercer lloc. La seva progenitora, que li repetia habitualment que no el volia, hauria intentat desfer-se d'ell abans de néixer. "He sobreviscut a les agulles de fer mitja de la meva mare [va intentar provocar-se un avortament amb aquests estris de confecció]. No em tocava néixer. Sóc un supervivent", escriu al llibre.
Però Depardieu, segons recull 'El Mundo', no només parla dels que l'han envoltat, també parla en primera persona dels seus actes de joventut. Als 65 anys, l'actor assegura que ben aviat va considerar que era atractiu per als homes homosexuals. Una particularitat que es va decidir a explotar econòmicament. "He sabut des de molt jove que agrado als homosexuals. [...] Jo els demanava diners", afirma.
Els problemes amb les autoritats no van tardar en arribar a la vida de Depardieu. Als 16 anys, va estar tres setmanes a la presó per robar un cotxe, un delicte en el qual el van enxampar però que no va ser l'únic de la seva adolescència. En la seva autobiografia, també explica que ajudava a un lladre de tombes a robar joies i sabates als cadàvers, que robava als estudiants –amb vint anys– que dormien al carrer en plenes protestes del maig del 68 i que atracava també als seus clients com a xapero. "Als 20 anys, el rufià que havia dins meu era viu", reconeix.