Aznar vist per Bush: l'expresident dels EUA descobreix la seva faceta de pintor
Exposa a Dallas una col·lecció de retrats de mandataris internacionals
BarcelonaL'expresident dels Estats Units, George W. Bush, exhibeix des d'aquest dissabte en el seu resplendent museu presidencial 30 retrats de líders mundials i torna així a la diplomàcia en destacar els mandataris amb qui més va tractar i congeniar.
Blair, Merkel, Putin, Aznar, Uribe, Berlusconi i Al-Maliki són alguns dels escollits, els quals va pintar a partir de fotografies i inspirant-se en les trobades que van mantenir entre el 2001 i el 2009.
"Vaig dedicar molt de temps a la diplomàcia personal i vaig aprendre sobre les seves famílies, sobre el que els agrada i els desagrada, fins al punt que em vaig sentir còmode pintant-los", explicava l'expresident en un vídeo de benvinguda a la premsa, en la presentació de l'exposició titulada "L'art del lideratge".
Bush fill explica que ha pintat durant un any "amics i no necessàriament amics", però tots mandataris amb els quals va compartir temps. "Per explicar quines sensacions em produeixen, he d'haver-los conegut bé", justifica. Presentada en el seu museu presidencial de Dallas, l'exposició, que també inclou regals dels líders, fotografies, textos i cites històriques, és sens dubte una reivindicació de les aptituds diplomàtiques de George W. Bush.
Ell mateix es va presentar al vídeo com un dels millors mandataris en "diplomàcia personal"; la seva dona, Laura Bush, va elogiar que rebés els líders mundials a casa, i Condoleezza Rice, cap de la diplomàcia durant el segon mandat, creu que sabia com fer sentir còmodes fins i tot els caps d'estat més difícils. Precisament un dels retrets que es va fer a Bush és no passar prou temps a la Casa Blanca. Ara, reivindica com a factor clau haver rebut els líders mundials en el seu ranxo de Texas i a Camp David, la residència de vacances dels presidents.
Bush va començar a rebre classes de pintura fa un parell d'anys. Considera que la seva obra encara no està preparada per exposar-se del tot, no es veu com "un gran artista" i ironitza que, potser, pesa més encara la seva firma que el seu talent.