Llengua amb tàperes
Societat 06/04/2024

Galatzó, Lofra, Tomir… Quants de noms de ‘putxos’ pots dir?

A la 'fictícia' serra de Tramuntana, 54 cims o capcuruculls fan més de mil metres. El comú de la gent en coneix aquells amb una silueta més peculiar. En canvi, la toponímia més desconeguda és matèria reservada a muntanyencs, geògrafs i gent que de manera tradicional ha fet feina a muntanya

Joana Aina Morro
4 min
Puig de n’Ali, Caragoler del Guix, Maçanella i d’en Galileu, vists des del capdamunt del puig del Castellot.

PalmaQui encara no ho sàpiga, per ventura se sorprendrà de saber que a Mallorca hi ha 54 muntanyes que fan més de 1.000 metres. Totes es troben a la serra de Tramuntana, entre els municipis de Calvià i Escorca, i cadascuna té un nom. Algunes, perquè la seva silueta es destria d’entre les altres des de bona part de l’illa, són més conegudes. És el cas del puig de Galatzó, del puig Major, del Maçanella o del Tomir. N’hi ha d’altres, però, que són més anònimes, els noms de les quals just són conegudes pels muntanyencs, pels geògrafs i per la gent que de manera tradicional ha viscut i ha fet feina a muntanya. Grosses o petites, els diuen muntanyes. Ara bé, si deim ‘puig’ és perquè la muntanya en qüestió té una altitud considerable o, almanco, destaca entre els cims que l’envolten. En canvi, un turó és una muntanyola o un pujol de pocs metres. Tot i això, sempre hi ha excepcions: el puig de Randa, entre Llucmajor i Algaida, no arriba als 550 metres, mentre que el turó de l’Home, al massís del Montseny, en fa més de 1.700.

Com feim el plural de puig?

Hi ha dues opcions possibles. D’una banda, basta que s’hi afegesqui una -s, i direm ‘puigs’. D’altra part, podem fer el plural amb -os i, en aquest cas, es convertirà en ‘pujos’. Si ens decantam per aquesta darrera opció –la més comuna en la parla de les Balears– allò que crida l’atenció és que a les Illes es pronuncia ‘putxos’. I tot i que aquesta manera d’escriure’n el plural no és normatiu, el DCVB sí que hi fa esment. D’aquesta manera, sí que el plural ‘putxos’ es recull si forma part d’un topònim, com per exemple el camí dels Putxos, a Mancor de la Vall, o els Putxos de Can Joanet, un redol del municipi de Sant Josep de sa Talaia. Aquest fenomen no només succeeix en fer el plural, sinó també en fer un diminutiu o un augmentatiu. A les Balears és habitual dir ‘putxet’ en lloc de ‘puget’ i ‘putxot’ en comptes de ‘pujot’. Aquests dies és notícia que, passades les vacances escolars, els al·lots del CEIP Es Putxet de Selva no podran anar a aquest centre perquè necessita una reforma urgent. I el Putxet és també una barriada de Barcelona. Ara bé, com se sol dir, ‘no tot lo món és món’, i a Santa Eugènia, al Pla de Mallorca, hi ha la barriada i la plaça del Puget (dit i escrit així).

Qui va inventar el nom de 'serra de Tramuntana'?

Després de consultar el diccionari Alcover Moll, es comprova que a l’entrada de ‘tramuntana’, no hi ha cap referència a ‘serra de Tramuntana’. Les principals accepcions la defineixen com a ‘nord; punt cardinal’ i ‘vent que bufa des del dit vent cardinal’. Si no es fa esment a l’expressió ‘serra de Tramuntana’ és perquè senzillament no era cosa habitual en la parla dels mallorquins del moment en què es redactà i publicà el diccionari. És a dir, entre els anys 1901 i 1962. Sigui qui sigui que fes aquesta pensada, allò cert és que va fer fortuna. Deuen ser milers les persones que periòdicament googlegen ‘serra de Tramuntana’ amb finalitats turístiques. De fet, la Serra constitueix una unitat geològica però no humana i històrica. Poques relacions hi havia un temps entre pollencins i andritxols, situats als dos extrems.

Dos puigs majors?

Originàriament el puig Major feia 1.445 metres, però la voladura del 1958 per fer-hi l’estació radar al capcurucull el rebaixà a 1.436. En canvi, el puig de Maçanella conserva els seus 1.364 metres originaris. Són els dos cims més alts de l’illa, i depenent des d’on es mirin, la proximitat fa que un o altre ho sembli més. És per això que antigament es deia ‘puig Major de Son Torrella’ a l’actual puig Major, i ‘puig Major de Maçanella’, al que actualment és senzillament puig de Maçanella. Aquestes denominacions venien determinades per la proximitat a les dues possessions considerades de més anomenada. Per cert, els lingüistes encarregats del Nomenclàtor Geogràfic de les Illes Balears corregiren el que consideraren un error històric: canviaren ‘Massanella’ per ‘Maçanella’, perquè pensen que l’etimologia del puig és ‘maçana’, mot sinònim de 'poma'. I, de fet, ‘maçanella’ és també sinònim de 'camamil·la', planta que es fa de manera abundant a les penyes del puig i que floreix a l’estiu.

Lofra i el puig de ses Vinyes.

Quan a un nin li demanen que pinti un puig o una muntanya, és habitual que en faci una representació simple, punxeguda, triangular. Sol ser, però, una representació difícil de trobar en la realitat, perquè els pujos solen ser més bonyarruts i irregulars. A la serra de Tramuntana se n’hi troben almanco dos amb aquestes característiques. Un és el puig de ses Vinyes, situat just devora el puig Major. L’altre, el puig de Lofra, dins Escorca, amb un capcurucull visible tant des de la vall de Sóller com del Pla. El Nomenclàtor Geogràfic de les Illes Balears també va canviar ‘L’ofre’ per ‘Lofra’, perquè els lingüistes consideraren que s’adapta millor a la seva etimologia. Pensen que l’origen del nom és a l’expressió àrab ‘al-hofra’, que vol dir 'clotada' o 'enclotada'. La qüestió és que, amb camamil·la o clots, dels 54 puigs de Mallorca que superen els 1.000 metres, quants ets capaç de dir-ne sense mirar el mapa? 

stats