Societat 09/07/2021

Gairebé un cas d'LGTBI-fòbia al mes a Mallorca

D'ençà que el Consell va posar en marxa el Servei d'Atenció Integral per als membres del col·lectiu, el novembre del 2020, se n'han atès nou casos

3 min
Centenars de persones es varen concentrar a Palma dilluns en senyal de protesta contra l'assassinat de Samuel.

PalmaL’LGTBI-fòbia encara és una realitat a les Balears i arreu de l’Estat, i el cas de l’assassinat de Samuel, a la Corunya, n’és la mostra més recent i extrema. El Consell de Mallorca ofereix des de mitjan octubre de 2020, a través de Ben Amics, el Servei d’Atenció Integral (SAI) LGTBI, amb acompanyament, assessorament psicològic i jurídic. Des d’aleshores s’han atès nou casos d’LGTBI-fòbia, xifra que suposa una mitjana d’un al mes, aproximadament. Però només cinc d’aquests s’han judicialitzat, és a dir, que se n’ha posat una denúncia.

“Hi ha casos pendents o en procés de valoració. Aquí assessoram, però la persona té la darrera paraula. De vegades es pressiona massa perquè es denunciï, però cal entendre cada situació”, assenyala una de les coordinadores del servei, Diana Llerandi. Tot i que a hores d’ara tenen oberts una desena d’expedients, la treballadora social recorda que hi ha persones a les quals fan seguiment “que diàriament reben insults i assetjament de tota mena”. En aquests casos, “la prioritat és la gestió individual i personal i, si ho supera, tenen un termini d’uns cinc anys per denunciar-ho”, explica Llerandi.

El SAI ja està disponible a Palma, Inca i Manacor, però la coordinadora puntualitza que a Ciutat és “on les persones sol·liciten ajuda amb major facilitat, perquè a la Part Forana encara hi ha un estigma més fort cap a les persones d’aquest col·lectiu”. De fet, s’ha trobat gent d’altres pobles que s’estima més anar a Palma perquè no les reconeguin o que arriben “molt tapades per no ser identificades”. Així mateix, on varen detectar “un increment de les sol·licituds per part de treballadors socials entre abril i maig va ser a Manacor i als municipis dels voltants”, sobretot gràcies a la difusió que ha fet Ben Amics.

Diana Llerandi té la impressió que actualment hi ha una mena d’“efecte crida que és positiu per a les persones, perquè les institucions i les associacions es mostren com a espais segurs per gestionar els temes d’agressions”. En aquest sentit, subratlla que el més important és que “es puguin sentir acollides” i que el SAI “no només sigui un servei d’atenció puntual, sinó perquè qualsevol membre d’aquest col·lectiu hi pugui acudir quan ho necessiti”.

Per la seva banda, la presidenta de Ben Amics, Tatiana Casado, xifra en prop d’una centena les sol·licituds totals que han rebut, incloent-hi tots els motius de consulta, però lamenta que les seves competències estiguin limitades. “El SAI et pot ajudar si tens problemes a la feina, però no té un orientador laboral i ens trobam que hem de remetre la gent als serveis generalistes i que no hi vol anar. Allà es troben, per exemple, amb treballadores socials que s’adrecen a tu pel teu DNI i no pel teu nom sentit”, lamenta Casado. I contra això “no basta un curset”, explica l’activista. “És una qüestió de mirada, com amb qualsevol col·lectiu. Fins que no n’ets conscient, hi ha coses de les quals ningú et xerra, però hi són”, assenyala.

Cap sanció administrativa

La Llei 8/2016 per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per erradicar l’LGTBI-fòbia del Govern balear també preveu sancions per a infraccions administratives dins l’àmbit dels drets de les persones del col·lectiu. Aquestes van des dels 3.000 euros –en el cas de les lleus– fins als 90.000 euros –en el cas de les molt greus–, però d’ençà que es va engegar la normativa no se n’ha posada cap encara a Mallorca, segons informa el Consell, que té la competència en aquesta matèria.

Pot ser motiu de sanció lleu, per exemple, utilitzar expressions vexatòries de manera intencionada contra les persones o les seves famílies a causa de l’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere. Impedir a una persona que faci un tràmit o accedir a un servei públic, per altra banda, seria una de les greus. Finalment, convocar o donar suport explícit a espectacles públics que tinguin per objecte la incitació a l’odi, la violència o la discriminació de les persones LGTBI és un dels casos que s’emmarca en les infraccions molt greus.

stats