Frank Underwood vol més poder

BarcelonaEl sinistre Frank Underwood seguirà prosperant per obtenir el poder a partir de demà, a Netflix, i de demà passat, a Canal+ Series. Arriba la segona temporada d’una de les sèries més respectades per la crítica i ho fa amb la bona notícia de tenir ja el plàcet per filmar la tercera tanda d’episodis (i unes declaracions dels productors que suggereixen que hi ha sèrie per a encara uns quants anys més).

Serà una estrena Netflix style : tots tretze capítols de la segona temporada estaran disponibles de cop. La política d’aquesta plataforma de vídeo sota demanda és que l’usuari tingui llibertat per racionar-se la ingesta d’episodis a plaer. Es multipliquen, per tant, els perills de spoilers, ja que al cap de menys de tretze hores de l’estrena ja hi haurà -amb tota probabilitat- qui haurà vist tota la sèrie.

Això contrasta amb les mesures de seguretat que han imposat els productors per evitar la filtració d’informació abans que s’estreni aquesta segona temporada. Els crítics dels Estats Units van rebre un paquet amb els quatre primers episodis. Però, per poder-lo obrir, havien de signar un document de confidencialitat que amenaça amb multes importants per a qui reveli detalls compromesos de la trama.

Alguna cosa se sap, però, d’aquesta segona temporada (i, si el lector no ha completat encara la primera, preferirà saltar al paràgraf següent d’aquest article). Els nous capítols arrenquen, sense cap el·lipsi temporal, just allà on la trama va deixar els personatges principals: celebrant la designació de Frank Underwood com a vicepresident dels EUA. Però la seva ambició difícilment trobarà aturador conformant-se amb un càrrec que té funcions més de representació que altra cosa. I, mentrestant, els reporters dels blog Slugline -on treballa la seva complicada examant- estan lligant alguns caps que el poden comprometre seriosament.

Els principals personatges de la primera temporada repeteixen aquí -menys un, per raons òbvies- i s’afegeixen dues noves incorporacions. D’una banda, Sam Page (a qui els serièfils recorden com a efímer marit del personatge de Christina Hendricks a Mad men ). De l’altra, Molly Parker ( Deadwood, Kissed ). La cadena, però, no ha precisat quins personatges encarnaran. Sí que se sap, en canvi, que es podran veure alguns cameos de cèlebres periodistes reals, com ara Ashleigh Banfield i Rachel Maddow. David Fincher segueix com a productor executiu i garant del look fred, blavós i metàl·lic de la sèrie.

I una curiositat: tot i que la sèrie té lloc a la capital de l’imperi, Washington, la majoria d’exteriors corresponen, en realitat, a Baltimore. La raó? Els costos de rodatge són molt diferents, ja que Washington els carrega unes taxes importants.

L’original, britànic

House of cards és l’adaptació al mercat americà -o global- de la sèrie anglesa del mateix nom, estrenada l’any 1990. En aquella ocasió, el protagonista era Francis Urquhart -un nom de ressonàncies volgudament shakespearianes- i l’acció se centrava en el partit conservador del Regne Unit, a partir del buit de poder que deixava la jubilació de Margaret Thatcher. L’èxit de la sèrie americana ha revifat l’interès per la britànica, que ha estat reeditada en Blu-ray recentment.