El fiscal torna a demanar penes de presó per l’hotel del Palau
Veu “anòmala” l’absolució de l’excúpula d’Urbanisme de Barcelona
Madrid“Xocant, anòmala i sorprenent, no només per al món jurídic sinó per a tothom”. Així veu el fiscal la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona que va absoldre l’antiga cúpula d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona i va condemnar a un any de presó els exresponsables del Palau de la Música Fèlix Millet i Jordi Montull per tràfic d’influències durant la tramitació del projecte per construir un hotel de luxe al costat de l’auditori.
Per això el representant del ministeri públic va demanar ahir al Tribunal Suprem que ordeni a l’Audiència dictar una nova sentència en què es condemni els absolts a quatre anys de presó i s’elevi a deu anys la pena imposada a Millet i Montull. En la seva opinió, la sentència que es va revisar ahir fa una interpretació jurídica de la prova “desviada de la que seria la lògica”. Es basa en la titularitat de les finques annexes al Palau: argumenta que el fet que fossin presentades com a propietat del Palau, i no de l’empresa hotelera Olivia Hotels -que en realitat era la titular-, va ser una falsedat evident. “Va ocultar-se al poble de Barcelona l’existència de la trama”, va assegurar.
Segons la fiscalia, els exresponsables d’Urbanisme van fer actes decisius expressament per ocultar la propietat dels terrenys annexos al Palau i van aconseguir la modificació del Pla General Metropolità, de manera que haurien de ser condemnats. Es tracta de l’exregidor d’Urbanisme Ramon García-Bragado; l’exgerent Ramon Massagué; l’aleshores responsable dels serveis jurídics del consistori Enric Lambies, i l’arquitecte del projecte que no va arribar a veure la llum, Carlos Díaz.
El fiscal entén que “no és el mateix per als veïns” que el projecte qüestionat fos “un negoci immobiliari que un equipament per al barri”. L’Audiència Provincial va entendre que el canvi de titularitat de les finques va ser innocu, entre altres raons perquè la modificació del pla d’urbanisme va deixar-se sense efecte en esclatar l’escàndol.
La federació de veïns s’hi afegeix
Per la seva banda, l’acusació popular, que exerceix la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), va adherir-se a la petició del fiscal, mentre que la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música va centrar-se en la necessitat que li siguin reintegrats els 900.000 euros que Millet i Montull van rebre del promotor de l’obra, Manuel Valderrama, que en el judici va negar aquest fet. Les primeres defenses a intervenir van ser les de l’expresident i l’exdirector del Palau. Van coincidir a dir que sense el cas Palau -els seus clients van confessar haver espoliat 26 milions d’euros de la institució- probablement ni s’haurien obert diligències per l’hotel, perquè, van recalcar, tots els auditoris internacionals tenen un associat.
Els advocats van sol·licitar l’absolució dels exresponsables del Palau i van fer èmfasi en les diferències de les multes: a Millet, de 3,6 milions d’euros, i a Montull, de 900.000 euros. L’advocat del primer va queixar-se de l’arbitrarietat de la sala, perquè no va explicar els motius d’una diferència que, va dir, significarà més presó per al seu client, que ja té els béns embargats pel cas Palau. La resta de defenses van assegurar que el que hauria sigut prevaricació seria, precisament, fer un pla urbanístic tenint en compte qui és el propietari dels terrenys, de manera que van demanar al Tribunal Suprem que mantingui les absolucions.
Els jutges de Madrid fan pinya pel cas Indra
Els jutges degans de Madrid van mostrar ahir el seu suport al president del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), Francisco Vieira. En un comunicat, afirmen que la participació per posar en marxa un sistema de gestió processal és una activitat creativa compatible amb la tasca jurisdiccional. D’aquesta manera, els jutges surten al pas de les informacions que van transcendir abans-d’ahir, segons les quals Vieira i una trentena de jutges, fiscals i secretaris van assessorar la Comunitat de Madrid, i van cobrar a través de l’empresa adjudicària, Indra, entre 200 i 500 euros setmanals. L’argument que assessorar i ser jutge és compatible també el va esgrimir el mateix Vieira al promotor de l’acció disciplinària, Jesús Fonseca-Herrero, en una compareixença d’una hora.