Filosofia
Societat 18/03/2022

Filosofia contranatural (I)

Miquel Àngel Ballester
5 min
Un lloc per descansar en una platja.

PalmaEls filòsofs anteriors a Sòcrates centraren els esforços en el coneixement de la natura, per això es coneixen també com a físics. La natura és el seu objecte d’estudi i a la vegada la causa i origen de la seva ontologia natural. L’aproximació d’aquests primers filòsofs a la natura i els seus fenòmens està moguda per la voluntat de comprendre i no de dominar. Aquest interès s’interromp a partir de Sòcrates, en què es produeix un gir de la filosofia cap a la política. Més endavant, Agustí d’Hipona, a la Ciutat de Déu, predica els imperatius divins del ‘creixeu i multiplicau-vos’ i ‘dominau tots els animals i éssers de la Terra’, dirigits a Adam, el primer home, a la Gènesi bíblica, orientant l’acció política de la monarquia contra la natura. Diu que el rei ha de procurar-se abundants “riqueses naturals” provinents de la creació, s’està referint tant a boscos, vinyes i selves com a tot gènere d’animals. L’home, a més, trobarà major plaer, seguretat i salut, cultivant les terres pròpies que les alienes. Per a Agustí, les ciutats s’han de construir en entorns naturals saludables. Per això, a l’hora de construir una ciutat, s’ha de valorar la qualitat de l’aire i l’aigua i la terra, la salut dels animals, i també, el clima i la geografia, i elegir un lloc temperat, que no sigui massa calorós ni tampoc massa fred, evitant llacs i pantans i la humitat de vorera de mar, i amb una bona orientació que afavoreixi gaudir de la llum solar.  

La publicació el segle XVII del Novum Organum (1620) de Francis Bacon i el Discurs del mètode (1637) de Descartes representen un gran impuls per a la filosofia de la ciència i la ciència aplicada, i són un punt de partida per a la construcció d’una visió antropocèntrica i instrumental de la natura com a font de recursos. La filosofia de Bacon i Descartes està impregnada d’un elevat grau d’optimisme i confiança en la raó com a eina de coneixement i de domini de la natura.

Benjamin Farrington, especialista en pensament científic, assenyala encertadament que Bacon és el filòsof precursor de la revolució industrial, i valora així la seva aportació intel·lectual decisiva en el procés de maquinització de la producció. Bacon dona a conèixer el poder de l’estudi de la natura amb l’afirmació que només és possible dominar-la obeint-la, en un famós aforisme a través de la qual vincula estretament el poder amb el saber. Bacon ve a dir que només es pot explotar la naturalesa coneixent-ne les lleis. La convicció de Bacon és que el poder humà sobre la natura s’ha de fonamentar en el coneixement científic. Per a Bacon, el saber i el poder que s’orienten a fins pràctics, com alleugerir les necessitats humanes, són bons. 

El projecte filosòfic baconià de domini de la naturalesa respon a la lògica d’un pla diví definit a La Gran Restauració (1620), una obra en la qual convida els filòsofs a participar en el programa d’investigació de la natura i de reforma del saber, amb la finalitat de recuperar la saviesa i el poder d’usar la natura com una donació divina, de la qual havia gaudit el primer home, Adam, al paradís, abans que es produís la caiguda en el pecat original i la seva expulsió, però, ara, en comptes d’un saber moral sobre el bé i el mal, el saber que realment interessa a la filosofia és aquell capaç de transformar la natura a gran escala i proporcionar nous enginys i riqueses que incrementin el benestar de la vida humana i retornin el gènere humà al paradís perdut. Per a Bacon, l’avanç científic és necessari per progressar, i recuperar així el poder adàmic de control sobre la natura, restaurar l’ordre religiós i ampliar l’imperi humà i la seva sobirania sobre l’univers. La filosofia s’ha de posar al servei de les necessitats materials forçant la natura a ser útil i donar els seus fruits a través dels experiments fructífers, el mètode experimental i els poderosos instruments mecànics i artificials que multipliquen l’eficàcia manual. El principi utilitarista de Bacon desplaça el predomini que s’havia donat a la vida contemplativa sobre la pràctica, des d’Aristòtil ençà. Bacon estableix la superioritat de l’home sobre la natura, posant l’exemple dels grans avantatges assolits mitjançant els invents de la pólvora, la brúixola i la impremta, en comparació amb els que hagin pogut proporcionar els astres i cossos celestes. Per a Bacon, les arts i les ciències situen l’home a l’altura d’un Déu, amb el poder sobrehumà de governar l’univers.  

Felicitat i prosperitat

Bacon projecta cap al futur la seva societat ideal en la Nova Atlàntida (1626), una utopia científica presidida per savis que fonamenta la felicitat i la prosperitat de la comunitat en la ciència i la seva capacitat per resoldre tots els problemes humans. Aquesta faula imaginària situa la potència d’acció humana en un nivell prometeic, a l’altura d’un Déu, fins al punt de posar-lo en disposició de fer totes les coses possibles, com la capacitat de produir aigua sanadora, reproduir l’energia del sol, crear animals per generació espontània a partir de la putrefacció, espècies híbrides que no són estèrils, perllongar la vida, provocar la pluja, produir arcs de sant Martí i altres fenòmens atmosfèrics amb mitjans artificials. Bacon expressa el culte religiós a la ciència per part dels novaatlàntics a través dels oficis relacionats amb la filosofia natural, com el de Depredador, responsable de recopilar els experiments dels llibres. L’art que es practica contribueix a aquest culte divinitzant els principals descobridors i alçant escultures en honor dels inventors de les observacions astronòmiques, l’artilleria i la pólvora, el pa, el vi, les lletres, la impremta, etc. I aposta pel desenvolupament científic sense reserves, amb convicció, i no manifesta gaire preocupació per l’impacte del progrés de les ciències, encara que parla de manera molt ambigua de guardar en secret alguns dels descobriments i de dedicar-los a usos bons i sants. No contempla la necessitat d’establir un criteri ètic que posi límit a les innovacions i experiments perquè no considera que puguin produir dany o mal a algú. Certament, qualsevol preocupació per les conseqüències dels invents no forma part de les seves prioritats, i queda relegada i eclipsada per la seva deriva tecnooptimista. Tampoc no observa cap inconvenient a fabricar armes per a la guerra, ni té cap mena d’escrúpol a l’hora de valorar positivament l’experimentació animal, descrivint amb tot tipus de detall els experiments que els novaatlàntics fan amb els animals, consistents, per exemple, a subministrar-los verins per via quirúrgica o física, sotmetre’ls a disseccions, i proves per incrementar-ne o disminuir-ne el creixement, alterar-ne la fertilitat o provocar-ne l’esterilitat, i que estan encaminades a adquirir coneixements útils per a la vida humana.

stats