Filosofia, en català! (VI)

PalmaAlgunes editorials catalanes han orientat el seu catàleg cap a obres literàries i filosòfiques d’autors catalans medievals. Dins aquest àmbit, la figura filosòfica de referència és naturalment Ramon Llull i l’editorial que ha capitalitzat la publicació de les seves obres i la d’altres autors medievals creients com sant Agustí és Barcino, una editorial centenària fundada el 1924 i actualment integrada dins la Fundació Carulla. Entre els primers llibres publicats hi ha les Poesies (1925), de Llull i el Llibre d’Amic e Amat publicat el 1927 en una edició que integrava el Llibre Ave Maria. Altres llibres publicats de Llull són el Llibre de les Meravelles (1931-1934), en quatre volums, seguit del Llibre d’Evast e Blanquerna (1935-1954), també en quatre volums, la Doctrina pueril (1972), l’Arbre de filosofia d’amor (1980), i el Llibre de l’orde de cavalleria (1988). Ja més recentment, ha continuat publicant nous llibres de Llull: el Llibre de contemplació (2009), la Vida de mestre Ramon (2913), a cura d’Anthony Bonner, un il·lustríssim lul·lista, el Desconhort de nostra Dona (2016), el Romanç d’Evast e Blaquerna (2016), els Accidents d’amor (2016), l’Arbre exemplifical (2016), Llibre d’amic i amat (2016), en la versió de Sebastià Alzamora, Llibre de meravelles (2017) i Desconhort (2023). Barcino també ha publicat obres del filòsof cordovès Sèneca, concretament les Tragèdies (1995) en dos volums i les Epístoles a Lucili (2015), en tres volums, i les edicions històriques de L’ingenu (1927), de Voltaire i el Discurs del mètode (1929), de Descartes.

L’interès medievalista de Barcino és compartit per l’editorial Obrador Edèndum, nascuda el 2005 sota l’empara de la Fundació Quer Alt. La col·lecció de textos i estudis medievals inclou alguns títols relacionats amb la filosofia: Lo desconhort. Cant de Ramon (2004), de Llull, un estudi sobre el Llull lògic de Josep Batalla, un assaig sobre l’amor, i una introducció al pensament filosòfic a l’edat mitjana. El seu catàleg està dirigit a un públic culte i inclou una col·lecció específica de filosofia que es diu ‘Escriny’, i que inclou tretze obres, les més destacades de les quals són l’Ètica nicomaquea (2015), d’Aristòtil, els estudis sobre Epicur i Eugeni d’Ors, els llibres Pensadors de la Grècia arcaica: filosofia i poesia (2015), de Josep Temporal, i ¿Quin sentit té tot plegat? (2019), de Thomas Nagel.

Indicacions didàctiques

L’editorial La Magrana, integrada dins el poderós grup Penguin Random House, està molt atenta a l’actualitat filosòfica i ha editat en menys d’un any tres obres de Han, el filòsof més de moda, que són Vita contemplativa (2023), No-coses (2022) i Infocràcia (2022). Els professors i els alumnes de Filosofia de Batxillerat trobaran interessant una selecció de textos filosòfics breus dels autors de la selectivitat catalana amb les indicacions didàctiques i interpretatives oportunes. Són lectures de filosofia que es publiquen almanco des del curs 1998-1999 sota el títol d’Atena, que es van actualitzant per adaptar-se als successius currículums educatius. Dins els Clàssics de Grècia i Roma ha editat la Política d’Aristòtil. La literatura d’idees també està present amb la novel·la Jacques el Fatalista (2002), de Diderot.

L’editorial Raig Verd està fent una feina excel·lent de recuperació literària d’Albert Camus. En el seu catàleg ja estan disponibles els Escrits llibertaris (2023), El primer home (2023), La caiguda (2022) i L’home revoltat (2021). També són interessants les “idees per revolucionar el pensament” de la col·lecció ‘Ciclogènesi’, i les aportacions al pensament feminista i crític amb títols com Ensenyar pensament crític (2022), de bel hooks i Feminisme interromput (2023), de Lola Olufemi, i els assaigs col·lectius Cultura en tensió (2016) i Humanitats en acció (2019), en els quals es pot escoltar la veu de Marina Garcés, entre d’altres.

S’ha de tenir en compte el catàleg de publicacions d’Angle editorial i Eumo integrades actualment dins el grup editorial La Finestra Lectora. Angle ha publicat tres llibres del pensador francès contemporani Frédéric Gros: La vergonya (2023), Caminar, una filosofia (2021) i Desobeir (2018), dins la col·lecció ‘El fil d’Ariadnna’, a més de Lideratge ètic (2016) i Paraules de consol (2020), de Francesc Torralba i Problemes de gènere (2021), de Judith Butler. Torralba també ha publicat Cent valors per viure (2008) dins la col·lecció d’assaig ‘Argent viu’, que disposa dins el catàleg Com mengem (2007), una obra del filòsof animalista australià Peter Singer, coescrita amb Jim Mason i el llibre Cultura i barbàrie d’Europa (2006), d’Edgar Morin, entre d’altres. Dins la col·lecció ‘El Far’ es troben els següents títols de filosofia: La vida feliç (2009), de Sèneca; la Poètica (2016), d’Aristòtil; la Utopia (2016), de Moro i Caminar (2017), de Thoreau. Una altra col·lecció d’Angle, la dels ‘Clàssics de la pau i la no-violència’, inclou títols com Sobre la violència (2022), d’Arendt, Marcs de guerra (2019), de Butler, i una biografia sobre Thoreau de l’especialista Antonio Casado. D’altra banda, Eumo, especialitzada en pedagogia i educació, té dues col·leccions que han de conèixer els docents de filosofia. La primera es diu ‘Filosofia 3/18’, amb materials de Mathew Lipman i llibres que exposen la seva metodologia d’ensenyament de la filosofia per a nens com Filosofia a l’escola (2019), i els llibres d’Irene de Puig, divulgadora del projecte de Lipman a Catalunya. La segona col·lecció es diu ‘Textos pedagògics’ i ofereix una selecció de textos sobre educació de Plató, Montaigne, Rousseau, Spencer, i altres autors de la història de la filosofia, la majoria dels quals ja estan descatalogats.

Pol·linització social

L’editorial cooperativa Pol·len, nascuda el 2011 amb la vocació de contribuir a “la pol·linització social” a través de la difusió d’idees crítiques, el debat i el coneixement per a la transformació social, acompleix aquest objectiu mitjançant una diversitat de col·leccions amb temàtiques transversals que van des de l’ecofeminisme i l’economia social al pensament decolonial i als projectes de transformació social. La col·lecció ‘L’Observatori’, d’investigació i divulgació de pensament crític dins les ciències socials, té en catàleg el pamflet traduït al català de Santiago Alba Rico, Podem continuar sent d’esquerres? (2015), l’Assaig sobre la supressió dels partits polítics (2023), de Simone Weil, el llibre Orientalisme i Orientalisme invers (2024), del pensador sirià Sàdiq Jalal al-Àzem. La col·lecció ‘Producció neta’ també inclou l’obra Elogi del paper (2022), del filòsof Roberto Casati.

Hi ha petites aportacions que també sumen a la cultura filosòfica catalana, com la de l’editorial barcelonina Comanegra, que tot i alternar obres en castellà i català, té en el seu catàleg d’assaig filosòfic les següents obres notables: Pedra de toc (2019) i Memòries (2020), de la pensadora i escriptora Maria Aurèlia Capmany, a més de Pensar diferent (2021), de Terricabres, i una sèrie de llibres del filòsof, sociòleg i crític d’art Arnau Puig, com La filosofia de la immediatesa (2015), Pensar la imatge (2013), i Carta oberta als joves de Catalunya (2012), i part de l’obra assagística de la poeta feminista Maria Mercè-Marçal. En un to més distès, ofereix Filosofia per a exploradors polars (2021), de l’aventurer i explorador arribat a la filosofia en temps tardà, Erling Kagge.