Fer-nos grans sense perdre ni un bri d’inconsciència

Sovint la inconsciència va lligada a la joventut i, potser per això, en el nostre primer any de vida hem intentat ser agosarats. He de reconèixer que la capçalera de l’ARAens ho exigia i val a dir també que no podíem ser com els altres perquè, si no, no justificaríem mai la nostra existència. També és veritat que teníem poc a perdre. Però el cert és que hem cercat ser diferents. No ens hem limitat només a informar. També hem volgut aportar elements d’anàlisi, hem intentat obrir debats i hem volgut compartir dies senyalats amb diaris especials per als nostres lectors. Admeto que algun dia hem pogut fregar alguna frontera, que algun dia us haurem decebut i també espero que algun us hàgim satisfet, però podeu estar segurs que sempre ho hem posat tot. En aquest any hem anant rectificant les mancances que ens heu fet notar, com la poca presència d’informació de la Part Forana que advertíeu al principi. I hem intentat mantenir tot allò que ens aporta l’ARA i que entenem que us pot interessar. És cert que encara ens queda molt per millorar. I ho continuarem fent amb el vostre suport. Perquè volem créixer amb vosaltres sense que fer-nos grans no ens faci perdre ni un bri de la inconsciència que hi ha darrere d’aquest projecte, darrere d’impulsar un diari en paper (també per internet) i en català en un context gens propici per a una aventura com aquesta. Volem fer-nos grans amb vosaltres i que l’edat ens faci més reflexius, més vius, més perspicaços per poder-nos avançar a tot allò que ens demaneu i ens demanareu. Tranquils. Continuarem canviant cada dia, ens continuarem esforçant per sorprendre-us i intentarem, com hem provat de fer durant aquest primer any, no ser iguals que els altres.