Què en saps del feminisme?

El 1975, l'ONU va escollir aquest dia amb motiu de la massiva manifestació de treballadores tèxtils a Nova York, el 8 de març del 1857, que portava per lema Pa i roses. Les manifestants exigien la millora de les condicions laborals, la retallada de l’horari i la fi del treball infantil. Va ser una de les primeres reivindicacions per lluitar pels seus drets. Més tard les manifestacions es van escampar per altres països amb les mateixes demandes, com a Rússia, que va adoptar el Dia de la Dona després de la Revolució del 1917, i la Xina, l'any 1922. A Espanya es va celebrar per primera vegada el 1936.

Hi ha diferents versions per explicar l'origen de l'elecció del lila com a color representatiu del moviment. La teoria més estesa és que era el color de les camises per a homes que confeccionava la fàbrica Triangle Shirtwaist, a Nova York. Les treballadores, la majoria dones joves i immigrants, el 25 de març del 1911 van organitzar una vaga per exigir la millora de sous i condicions dignes. Encara que mai s'ha pogut demostrar, se sospita que va ser el patró de la fàbrica qui va tancar-les dins l'edifici i hi va calar foc en resposta a les protestes. L'incendi va causar la mort a 123 dones i es diu que l'enorme columna de fum que sortia de l'edifici era de color lila, com les camises que fabricaven.

No, els termes feminisme i masclisme no són antagònics i, per tant, la frase "no soc ni masclista ni feminista" no té sentit perquè els dos conceptes no són equiparables. Per una banda, el masclisme és l'actitud "basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona", segons el Diccionari de la Llengua Catalana. En canvi, el feminisme és el principi d'igualtat entre els gèneres i el moviment social que lluita per aconseguir els mateixos drets entre dones i homes: és a dir, és un moviment igualitari que persegueix la transformació social.

Quan es vol fer referència a l'antònim de masclisme, sovint es recorre al concepte de femellisme, una paraula que fa referència a la defensa de la superioritat de la dona per sobre de l'home. Així i tot, el terme masclisme designa tant l'actitud com l'estructura social històricament establerta —el patriarcat—, mentre que el terme femellisme no es defineix com un sistema d'existència real, sinó més aviat com l'actitud particular d'algunes persones.

Hi ha molts motius per reivindicar una màxima tan bàsica com la igualtat de drets i d'oportunitats entre dones i homes. Algunes de les realitats que el 8 de març vol denunciar és la violència persistent en diferents àmbits i formes, una discriminació que no hi entén d'edat ni de nivell social o econòmic. Una prova d'això són les dades aportades per l'Hospital Clínic de Barcelona, que indiquen que el 2022 va ser l'any en què s'hi van haver d'atendre més agressions sexuals, un increment del 51% respecte a l'any anterior. Gairebé el total de les víctimes comptabilitzades eren dones i tots els agressors eren homes.

També la feminització de la pobresa es fa més evident en un context de crisi com l’actual, on les dones són les que en surten més malparades a causa de les estructures patriarcals interioritzades de la nostra societat. Un exemple és la bretxa salarial, que a Catalunya encara se situa en el 19,7%. Això implica que les dones cobren de mitjana 492 euros menys al mes que els homes. La reivindicació també pretén demanar la conciliació familiar i reivindicar més protecció per a les persones embarassades i lactants.

Com a moviment transversal, el feminisme ha impulsat els últims anys un canvi en la mirada política i social i, tot i que queda un camí molt llarg per aconseguir la plena igualtat i la derrota del patriarcat —que també oprimeix els homes—, hi ha hagut una ofensiva legislativa per definir què són les violències masclistes que maten, violen i assetgen les dones en tots els àmbits. L'esperit dels càntics de "Ni una més" o "Ni una menys" de les manifestacions contra la violència ha entrat al Codi Penal amb la nova llei del només sí és sí, que posa al centre el consentiment en les relacions sexuals.

A més, l'aprovació de la nova llei de l'avortament, que elimina els tres dies de reflexió o torna la capacitat de decidir a les menors de 16 i 17 anys de si continuar l'embaràs o no, suposa un altre pas perquè les administracions deixin de considerar les dones com si fossin nenes que no saben triar què els convé més.