La feina dels detectius privats: menys infidelitats i més fraus
Els conflictes laborals, les insolvències fingides i les proves per a custòdies han substituït la investigació d’infidelitats d’uns professionals amb potencial per col·laborar amb les administracions
PalmaQuan un detectiu privat revela la seva professió en una reunió social, una cita amorosa o, fins i tot, davant la família, s’activa tot un imaginari condicionat per la literatura, el cinema i la televisió. De Sherlock Holmes a Hèrcules Poirot. De Remington Steele a Colombo. Però no tots els investigadors fumen, beuen whisky, vesteixen gavardina i es cobreixen el rostre amb un barret fedora. “La gent creu que ens dedicam a descobrir infidelitats, que tenim armes i que ens veim embolicats en tirotejos o persecucions de cotxes. De fet, segurament aquesta imatge és per la que has contactat amb mi”, assenyala al periodista Juan Cruz, director de Detectives Garbo. “Aquesta imatge també tergiversa la funció social del detectiu”, prossegueix aquest apassionat d’antiherois faldillers i bevedors com Mike Hammer i Philip Marlowe. “Podríem ser més útils per a la societat. A Suïssa i altres països, l’Estat requereix els nostres serveis per comprovar si una subvenció és justa. El Regne Unit contracta detectius igual que lampistes a disposició de les forces de seguretat. No existeixen les limitacions d’Espanya. Aquí la llei encaixona la nostra feina”, assenyala per reclamar més licitacions públiques com les que ha permès als treballadors del seu gremi actuar contra les festes il·legals a les viles d’Eivissa i combatre la competència deslleial dels taxis pirata.
Elfs i superherois
“Molts ens consideren tan irreals com els elfs i els superherois, per la qual cosa generam curiositat i això centra massa les converses. Hi ha molts mites entorn d’aquesta professió, des de creure que anam amb una lupa fins a pensar que hackejam satèl·lits per obtenir imatges en temps real de gent passejant pel carrer”, confessa Fernando Mairata, al capdavant d’Omnia Veritas, amb seu a Palma com Detectives Garbo. “El nostre secret resideix en l’experiència i la formació contínua, com a qualsevol altra professió”, afegeix. Els camins per arribar-hi són variats. Mairata es va formar com a psicòleg i després va estudiar Criminologia. “Més de mil investigacions després, puc assegurar que va ser un encert”. Cruz tenia molt de temps lliure a la companyia aèria on treballava i va estudiar també Criminologia, “pel desig d’aprendre”. La fallida de l’empresa va fer la resta.
Juan Carlos Cabanach, de Detectives Cabanach, es va trobar el camí ja traçat. Va créixer entre les “càmares rares, micròfons i prismàtics” del seu pare, el primer detectiu privat de les Balears. A 15 anys ja passava comunicats i redactava informes de la feina de carrer. Avui està al capdavant de més de 200 treballadors i la seva empresa ofereix també serveis de consultoria i seguretat. La formació mai no acaba i el reciclatge és continu. Estudien tècniques d’interrogació, anàlisi d’expressió corporal, dactiloscòpia i sempre han de tenir un coneixement exhaustiu en Dret.
Per fer feina com a detectiu privat és necessària una llicència obtinguda després dels estudis corresponents. Posteriorment, els professionals es donen d’alta en el registre de la Policia Nacional per poder exercir. “És molt semblant a tenir el permís de conduir. Surts, però et queda molt per ser un conductor de veritat”, adverteix Cruz.
La majoria de les feines dels detectius té una finalitat judicial i els límits són sempre els que marqui el Codi Penal. El detectiu està legitimat per investigar. Els casos d’infidelitats, a diferència de fa dècades, són residuals. Sigui per constatar unes banyes o saber si algú es droga, l’interès del client ha de ser sempre directe. “Quan algú és infidel, normalment ho sap tothom menys l’enganat, perquè no vol veure-ho. I no podem acceptar un encàrrec d’un familiar, només de la parella, perquè és qui té el vincle directe i legitima la investigació per escrit”, explica Cruz.
La feina del detectiu, segons Mairata, consisteix a “obtenir informació i proves perquè els clients puguin fer valer els seus drets en procediments judicials”. Les proves provenen també del carrer, “on millor s’observa la realitat i on és més senzill constatar-la”. Per a Cabanach, un investigador privat es dedica “a la cerca de la veritat i a esbrinar què passa sense filtres”. “En la majoria d’ocasions, transmetem informacions desagradables i compromeses. Excepte quan a un client li vaig dir que la seva dona li era infidel i estava encantat perquè ell també ho era”, afegeix.
Quan Cabanach va començar en el negoci als anys 90, “el 70% de la feina era seguiment d’infidelitats”. Avui dia la xifra s’ha invertit –ja no s’al·lega l’engany per justificar un divorci– i aquest 70% el conformen els fraus: “Des de baixes a empreses fins a insolvències punibles que se simulen per eludir pagaments”. La resta són robatoris i alteració d’estocs en supermercats, restaurants, cadenes d’alimentació i companyies hoteleres, de logística i emmagatzematge.
Arran del covid, Detectives Garbo va investigar molts fraus de treballadors que, una vegada recuperada la normalitat, es donaven de baixa per fer feina en negre. “Record el cas d’un home que, teletreballant, treia el ca vint minuts cada hora i es fumava un porro a cada sortida. També teníem comercials que resolien les visites per telèfon en mitja hora i se n’anaven a dormir a ca seva. Lliuram l’informe al client i la relació s’acaba. Tota la investigació del detectiu és una declaració jurada del que ha vist per si mateix. El client pren les seves decisions sobre això”, explica. Si els criden del jutjat, els experts acudeixen a explicar-se: “No és només estar dins un cotxe amb una càmera. Tenim una formació transversal, coneixements de Dret i sabem com funciona un tribunal”. Per part seva, Omnia Veritas afegeix a les investigacions laborals i econòmiques la localització de persones, com també informes per conèixer un proveïdor o client abans de signar-hi un contracte i evitar estafes. En l’àmbit familiar, es dediquen als divorcis conflictius, l’impagament de pensions i a l’ús fraudulent del domicili familiar, entre d’altres.
Les tarifes es calculen des de 50 o 70 euros l’hora, encara que, després d’un estudi per part del detectiu, sol establir-se un preu pel servei complet que pot rondar –sempre de manera estàndard– entre els 2.000 i els 4.000 euros.
El límit per acceptar un encàrrec el marca la legalitat. “En rebuig més dels que agaf. Precisament per aquests mites entorn de la nostra figura, molts clients no tenen clares les nostres competències i funcions”, assenyala Fernando Mairata sobre un assumpte en el qual coincideix Cruz: “Hi ha gent que creu que, perquè siguem detectius, convertim el que és il·legal en legal. Ens demanen que intervinguem el WhatsApp d’una parella i a Espanya està prohibit fer-ho. M’han arribat a proposar fins i tot llevar algú del mig”.
Juan Carlos, Juan i Fernando dirigeixen les seves agències, però no deixen el carrer. A tots els han descobert alguna vegada. “Intentes guanyar temps, girar la situació i mai reveles el motiu del seguiment ni qui t’ha contractat”, reconeix Cabanach. “Qui digui que no l’han enxampat mai, menteix. No som invisibles. Si l’investigat se n’adona, ho percebré. Suspens el servei i tornes amb una altra persona i cotxe. Cal evitar la confrontació i li ho has de dir al client. No hi ha res il·legal. És un encàrrec legítim dins la llei”, afegeix Cruz. Aquests veterans treballen també fora de Mallorca, on no els reconeixen, i contracten els serveis de detectius que compleixin el perfil necessari per a feines determinades: homes, dones, joves, més grans, amb un aspecte o un altre.
Quines són les característiques d’un bon detectiu? “La principal i la més bàsica és la discreció. Ens paguen per guardar secrets, no per descobrir-los. A més d’això has de ser perseverant, racional, observador, tenir grans habilitats socials, ser resolutiu i molt pacient. Gairebé tot això es pot entrenar, però hi ha coses que, o venen de sèrie o no venen”, conclou Mairata.