Territori

Exploradors de mamífers: "Quan comences a investigar, descobreixes coses molt fortes"

Per primer cop es disposarà d'un atles de mamífers grans i petits de Catalunya elaborat amb l'ajuda de voluntaris

5 min
Imatge d'un cèrvol captada amb una de les càmeres del projecte.

BarcelonaEl nostre entorn natural encara té secrets per revelar-nos. Respecte als mamífers, es disposa d'un bon coneixement dels grans i mitjans que habiten a Catalunya, però no tant dels petits, com ara ratolins, musaranyes, talpons i ratpenats. Que l'hi diguin a la barcelonina Jaroa López, que fa poc que ha acabat la carrera de biologia però ja fa temps que cultiva l'interès per fer seguiment de la fauna que ens envolta. Des de fa 10 anys té afició per l'ornitologia, a la natura se sent com a casa i els últims dos anys s'ha passejat per les Garrigues com no ho havia fet mai encara. El seu objectiu: descobrir els mamífers que hi viuen i, malgrat que és una terra que coneix bé perquè des de petita hi ha passat els caps de setmana, l'experiència li ha brindat notables sorpreses.

En una sola nit de seguiment acústic dels ratpenats, en va detectar vuit espècies diferents. "Pensava que només n'hi havia un dels més comuns", confessa, fent referència a la pipistrel·la comuna. També va parar atenció a una petita llacuna de reg dels pagesos, en una comarca marcada pels cultius de secà, com l'olivera, l'ametller o la vinya. Molts mamífers hi van a beure i fins i tot hi nidifiquen ocells, com el cames llargues i el bernat pescaire. "Dels petits racons que tenim al voltant no ens n'adonem i, quan comences a investigar, descobreixes coses molt fortes". Com ara aquesta: "Al mig del sequeral hi ha una bassa amb vida, on estan criant els ocells i que està a 15 minuts del poble on estic tots els caps de setmana".

Encara va tenir una altra de sorpresa. "A l'hora de posar la càmera de trampeig, vaig detectar una femella de cabirol amb una cria –relata, cosa que li ha proporcionat una gran satisfacció personal–. Emociona perquè sabia que hi havia cabirols a la zona, però mai havia trobat petjades de cria i mai n'havia vist cap per allà". Tots aquests descobriments –fets entre Castelldans, Cervià de les Garrigues i la Pobla de Cérvoles– no se'ls queda només per a si mateixa. Són fruit de la seva participació en l'elaboració del primer Atles de Mamífers de Catalunya, per al qual resulta essencial la tasca de voluntaris com la Jaroa, que hi ha pres part el 2022 i el 2023. L'afany d'aquesta iniciativa, pilotada per l'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat impulsat per la Generalitat, és tenir un coneixement exhaustiu dels mamífers, amb especial atenció als més petits, que són els menys estudiats.

Imatge capturada amb el fototrampeig d'una guineu de nit.
Imatge capturada amb el fototrampeig d'un cabirol.
Imatge capturada amb el fototrampeig d'una guineu de nit.

Segons la biòloga Maria Mas, que coordina l'atles, fins ara els llibres s'havien basat en "dades bibliogràfiques antigues" per fer la distribució dels mamífers o s'havien centrat sobretot en els grans i mitjans, que són "els més fàcils de detectar". Per això, des del 2022, desenes de voluntaris estan pentinant Catalunya amb l'objectiu d'obtenir un mostreig sòlid sobre la presència d'aquests animals arreu del territori. S'empra una metodologia estandarditzada, cosa que ha d'afavorir l'elaboració futura de nous atles que mostrin l'evolució dels mamífers i ajudin en la seva gestió. Es preveu acabar la tasca dels voluntaris d'aquesta primera edició aquest 2024 –a menys que es decideixi estendre-la un temps més per si queden alguns indrets per explorar– i, un cop analitzades les dades, culminarà amb la publicació de l'atles amb mapes de la distribució dels mamífers salvatges de Catalunya.

Per a l'atles s'ha dividit Catalunya en 386 quadrats de 10x10 km² (basant-se en el sistema de coordenades UTM) i, dins de cadascun, es pentinen tres hàbitats d'1 km² –un de forestal, un d'obert (com ara prats) i un de ribera– amb quatre mètodes: sortides a peu per identificar rastres, fotografiar excrements i, si s'observen exemplars, anotar-los; càmeres de fototrampeig amb sensors de moviment per captar mamífers mitjans i grans; trampes per obtenir mostres de pèl amb un mètode no invasiu –tubs de PVP amb un esquer (com mantega de cacauet) perquè els travessin petits mamífers i quedi pèl enganxat en un velcro–, i detectors d'ultrasons –AudioMoth– per fer el seguiment nocturn dels ratpenats, que continuen sent "molt desconeguts", recorda Mas, que n'és experta. En indrets concorreguts per les persones –es fa mostreig inclús a Barcelona ciutat– cal ser hàbil per camuflar tot aquest material perquè ningú el trobi i tingui la temptació de trastejar-hi.

Treball de camp de Jaroa López per fotografiar petjades i recollir mostres.
DST05513
DST05513

La sequera no ho posa fàcil

Cada voluntari es pot fer càrrec d'un quadrat sencer o tan sols col·laborar-hi. D'entrada cadascun només es pentina un dels anys de l'exploració sobre el terreny que desembocarà en l'atles, però hi ha circumstàncies que poden obligar a tornar-hi el següent. La ingent sequera s'està fent notar especialment entre els mamífers petits, que potser surten menys de l'habitual del cau, i els mostreigs s'acostumen a fer en els mesos de més calor, en els quals cada cop és més habitual l'activació del Pla Alfa per perill d'incendis forestals amb restriccions d'activitats en el medi natural. A més, "les zones més despoblades sempre costen més de cobrir", afirma Mas, com la plana de Lleida i l'interior de Tarragona.

Els voluntaris fan una formació prèvia i reben almenys part del material, però molts ja estan avesats a fer seguiments de fauna i en tenen de propi, com ara càmeres de fototrampeig. Estar en contacte amb la natura, aprendre sobre els mamífers i aprofundir sobre l'entorn més pròxim són algunes de les principals motivacions per participar en l'atles. Jaroa López s'hi va apuntar sense pensar-s'ho: "El fet de ser a la natura em carrega les piles, la sento part de mi i quan hi estic em sento al meu lloc". David Manzanera és un tècnic de conservació del medi natural i va prendre part en l'atles el 2022 fent de voluntari a Alinyà (Alt Urgell). "És una feinada, però és divertit, contribueixes a l'atles i fas una introspecció més profunda sobre el territori i les espècies que hi viuen", subratlla.

Imatges capturades amb el fototrampeig d’uns senglars, el mamífer més detectat.

En el seu cas, li ha servit per corroborar la distribució del gat fer i començar a estudiar els ratpenats, amb algun hàndicap propi de feinejar a la natura, com quan una riuada es va endur alguns dels tubs que havia col·locat per prendre mostres de pèl. En el mostreig d'enguany, participarà per primera vegada com a voluntari Enric Canut Font, també a l'Alt Urgell, entre la Seu i la frontera amb Andorra. Des de petit li agrada "ser a prop dels animals", ha col·laborat amb altres iniciatives similars –com els atles d'ocells de Catalunya– i en valora que poden servir per planificar el territori. Dels mamífers considera que són "un grup que interessa a la gent, però són bastant esquius i costen bastant de veure".

Per què es recorre a voluntaris

L'atles és una experiència de ciència ciutadana en la qual entre el 2022 i el 2023 han participat 199 voluntaris i un centenar més de col·laboradors. Enguany s'espera que seran un centenar de voluntaris més els col·laboradors. Segons Mas, seria "impagable" fer l'atles només amb professionals per tot l'esforç que implica. A més, comptar amb els voluntaris també té els seus avantatges: parteixen de tenir interès naturalista, trien el territori a mostrejar –se'l coneixen, cosa que augmenta les possibilitats de detectar mamífers– i, amb projectes com aquest, "acaben estimant i protegint el seu territori", ressalta Mas.

Les espècies de mamífers detectades fins ara en més quadrats “són les més fàcils de veure”, detalla Mas, i per ordre són el porc senglar, la guineu, el cabirol, l’esquirol, el teixó, la fagina, la geneta, el conill i la llebre europea. La següent a la llista és la llúdriga, la distribució de la qual va en augment. També n’hi apareixen d’invasores, com el coipú. De les més sensibles prefereixen no fer-ne difusió fins a la publicació de l’atles.

Les espècies més detectades
Rànquing d'espècies detectades, segons l'extensió, en els 386 quadrats de 10x10 km² en els quals s'ha dividit Catalunya
stats