Évole a Pedro Sánchez: “Puede rajar de La Sexta”

Pedro Sánchez n’hi devia una a Jordi Évole perquè el socialista feia temps que es resistia a anar al Salvados. Però al final li ha concedit l’entrevista en el moment just: en ple cataclisme polític.

Abans del plat fort, però, el Salvados de diumenge va tenir un bon aperitiu: una conversa entre quatre militants de base del PSOE perquè expressessin com se sentien amb l’actual situació del partit. Un retrat al·legòric i molt simptomàtic de les divergències internes i l’abisme que separa a alguns d’ells. Com a exercici televisiu va ser revelador. Com a exercici polític, irrellevant.

L’entrevista a Pedro Sánchez es va desenvolupar a la taula d’un bar amb una tassa de cafè amb llet per a cadascú. Tots dos duien camisa texana. Évole va afrontar l’inici de la conversa amb una delicadesa i prudència evidents. Al polític se’l veia anímicament fràgil després de la renúncia al seu escó el dia anterior. Més aviat semblava el diàleg d’un psicòleg (Évole) en què deixa que el pacient (Sánchez) s’expliqui, vomiti el que porta a dins i es trobi còmode per, després, abordar amb una mica més de fermesa la teràpia en què el pacient ha d’afrontar els mals per aclarir-se i resoldre’ls. Salvados va tornar a oferir un periodisme reposat que permetés a l’espectador formar-se la seva pròpia opinió. En aquest sentit, el programa d’Évole ha sigut un parèntesi a La Sexta després de setmanes de voràgine contra Pedro Sánchez orquestrada per un Antonio García Ferreras embogit amb el seu particular Gran Hermano a Ferraz. Els telefoninos al servei de l’abstenció i el seu periodisme groc han convertit l’anàlisi política de La Sexta en un circ tendenciós a la recerca de l’espectacle i l’audiència.

Per això, quan en el Salvados Pedro Sánchez va començar a revelar les pressions rebudes dels mitjans per evitar el pacte amb les esquerres, i va concretar amb El País, es feia estrany que no es fes referència també al pim-pam-pum de La Sexta. Va ser Évole qui li va haver d’estirar la llengua: “ Puede rajar de La Sexta si quiere... ” Sánchez va preferir destacar noms de periodistes en positiu, lloant el rol d’Évole o Ana Pastor. I Évole, amb intenció de deixar clara la seva independència, li va posar en safata el nom del director de la cadena per veure si mossegava l’ham: “ Y García Ferreras?”. I Pedro Sánchez va optar per (suposem) empassar-se els gripaus i ser elegant. No se sap mai, ara que diu que vol tornar a fer campanya, a qui podrà necessitar més endavant. La conversa, però, va acabar amb desencís. Sánchez llepant-se les ferides per com el poder econòmic i empresarial imposa els interessos polítics als mitjans (sobretot quan no van a favor teu). Évole li va admetre, com si li vingués de nou, que això l’havia deixat fotut. I tenies la sensació que, després d’aquella conversa, els dos interlocutors més que prendre’s un cafè amb llet haurien volgut fotre’s un bon whisky.