Un estudi revela d'on venien i quan varen arribar els primers pobladors de les Balears
L'equip ha recuperat el genoma de l'individu més antic que s'ha trobat a les Illes, que pertany a la cova del Moro, a Mallorca
PalmaUn estudi internacional liderat per la Universitat de Harvard ha descobert que els primers habitants de les Illes Balears procedien de la península Ibèrica i varen arribar fa 4.000 anys. La recerca, publicada a la revista Nature Ecology and Evolution, apunta que les mostres trobades a les Illes Balears pertanyen a grups descendents de pastors de les estepes d'Europa de l'Est, una població que va suposar el reemplaçament del 40% de la població local i de gairebé el 100% dels llinatges paterns a la península Ibèrica fa 4.000 anys.
L'equip ha recuperat el genoma de l'individu més antic que s'ha trobat a les Illes Balears, que pertany a la cova del Moro, a Mallorca. A més, també han aconseguit recuperar les restes humanes més antigues de Formentera, procedents de la cova 127, i de Menorca, que corresponen curiosament a la naveta dels Tudons, el monument prehistòric més important de les Illes Balears i un dels edificis més antics de tot Europa.
Aquests tres individus, els més antics de les tres illes, daten tots de l'Edat del Bronze i mostren el component genètic dels nòmades que un estudi anterior va relacionar amb un gran canvi genòmic a la península Ibèrica i que va representar la substitució de tots els llinatges paterns locals fa 4.000 anys. "Sembla que l'onada de canvis genètics i socials que va provocar l'arribada de l'ancestralitat de les estepes va desencadenar d'alguna manera el poblament de les Illes Balears", comenta Carles Lalueza-Fox, investigador de l'IBE (CSIC-UPF) a Barcelona i coautor de l'estudi.
Amb tot, l'equip de recerca –que compta amb la col·laboració de l'Institut de Biologia Evolutiva i de la Univesitat Pompeu Fabra (UPF) a Barcelona– ha recuperat 61 nous genomes procedents de les poblacions que varen habitar Formentera, Mallorca i Menorca durant l'Edat del Bronze (2200-900 a. C.), i de les que varen habitar Sicília i Sardenya entre el 5.000 a. C. i el 1.000 d. C. Així, han aconseguit reconstruir les seqüències genòmiques més antigues de les illes de la Mediterrània occidental.
La Mediterrània, porta a l'intercanvi durant l'Edat del Bronze
El treball confirma l'evidència arqueològica que va haver-hi contactes entre les poblacions de les illes de la Mediterrània Occidental (les Illes Balears, Sicília i Sardenya) i amb la costa d'Àfrica del Nord i Europa. "Les evidències arqueològiques i genètiques coincideixen que l'Edat del Bronze va ser un període d'intercanvis culturals sense precedents", explica Lalueza-Fox. "Aquest estudi ve a confirmar que la Mediterrània va ser una primera 'autopista', un lloc de comunicació i mercadeig entre els pobles banyats per les seves aigües", continua. "Cal no oblidar que les Illes Balears es poden veure des d'alguns punts de la costa catalana, i potser alguns mercaders locals es varen sentir temptats d'explorar el territori", conclou.
