Com era Esther López, segons la seva germana: “Feia coa per comprar el nou llibre de Harry Potter”

PalmaNo se sap si era més fan de Harry Potter –feia coa a les llibreries quan sortia un nou llibre de la saga– o dels Backstreet Boys –no fa tant que va anar-los a veure en concert. Tot el dia feia pallassades i li encantava imitar Betty la Fea. Des de petita va formar part del Cor del teatre Principal de Palma i quan va voler estudiar a l’Institut del Teatre ningú se’n va estranyar: tant el seu germà gran com la seva germana ja ho havien fet, així que va trobar-se el camí preparat. Parlam de l’actriu Esther López (Palma, 1986) amb la seva germana, Mariaje.

“Jo li prenc set anys i poc, i el nostre germà, Pablo, deu. Era la petita amb molta diferència, i per a nosaltres va ser un superregal. El nom d’Esther el vaig triar jo: el vaig treure dels còmics d’Esther y su mundo que tenia una amiga”. Mariaje recorda amb moltíssima tendresa l’etapa de bebè d’Esther: “Només me la deixaven agafar asseguda al sofà i sempre amb els pares davant. Però jo m’escapava: anava a l’habitació del bressol i, sense que em veiessin, l’agafava i em quedava mirant-la. Em semblava la cosa més preciosa del món”.

Explica que l’actriu va ser una nina molt divertida, i diu que això ve de família: “El tema de la comicitat ha estat molt present a casa, som molt de la broma. Per Nadal, cada any hi havia actuacions!”. Per Nadal, també, Esther demanava les bandes sonores de les pel·lícules de Harry Potter, una saga que va marcar la seva adolescència, tant els llibres com les peces cinematogràfiques.

De fet, Mariaje destaca d’Esther que era molt lectora des de petita: a casa tenien col·leccions de Los cinco, Torres de Malory i Santa Clara, d’Enid Blyton; Los Hollister, d’Andrew E. Svenson, entre d’altres. “Mai li perdonaré que no es llegís Jim Botón iLucas el maquinista (Michael Ende). No em va voler fer cas!”, manifesta entre rialles, la germana. Amb els anys, conta, va tornar una mica choni: “Es va fer metxes rosses i anava amb els seus xandalls. Escoltava Estopa, La Cabra Mecànica i les Spice Girls. Però el seu grup predilecte ha estat, de tota la vida, els Backstreet Boys”.

Cantar va ser un punt d’unió amb les germanes quan encara no tenien els gustos definits: “Ens tocava endreçar la cuina. Jo ja havia compartit aquesta tasca amb el germà gran quan Esther era petita. I el que fèiem era cantar per fer-ho més divertit, jugant, fent el burro. ‘A mi burro le duele la cabeza…’ record que entonàvem. Ens ho passàvem molt bé juntes, encara que després també ens matàvem, com passa sempre entre germans!”.

És fascinant escoltar com Mariaje parla amb tant d’amor d’Esther. Li brollen de la boca paraules grosses: “És meravellosa, els meus fills l’adoren. I és molt bona gent, divertida, burra. Amb un gran fons. És molt empàtica, té molta capacitat de percebre l’altra persona. A vegades pens que tanta broma i diversió és una forma de protecció, perquè és molt sensible i perceptiva”. De fet, diu, Esther és un poc bruixa: “Pensa en algú i aquesta persona es posa de part, per exemple. I record quan el meu fill petit va estar molt malalt, que vaig telefonar a la seva parella i, abans que jo acabàs de dir-li què passava, ella tot d’una va saber que havia passat alguna cosa”.

Esther, que va conquistar tota una generació amb la protagonista de la sèrie Mai neva a Ciutat, forma part de la companyia de teatre La Calòrica, un dels grans puntals del teatre català contemporani. “La companyia que tenen em sembla un privilegi, perquè no és gens fàcil dedicar-se a això. I ella hi està bé perquè poden fer el que els agrada. I n’Esther sempre ha de fer coses amb què s’ho passi pipa”.