Estancament en les vendes i preus a l'alça: el pronòstic de les immobiliàries a les Balears per al 2024
L'anàlisi es desprèn d'un estudi sobre la situació actual de l'habitatge a les Balears a través d'unes dades del Col·legi de Registradors, el Col·legi de Notaris, la Fundació Impulsa Balears i l'Ibestat
PalmaL'Associació Balear d'Immobiliàries Nacionals i Internacionals (ABINI) ha fet un estudi detallat de la situació actual de l'habitatge a les Balears a través d'unes dades publicades per fonts de reconeguda rigorositat com són: el Col·legi de Registradors, el Col·legi de Notaris, la Fundació Impulsa Balears i l'Institut Balear d’Estadística (Ibestat). En aquest estudi s'evidencia que a les Balears tenen el major repte en matèria d'habitatge de l'estat espanyol.
"Les perspectives amb vista a aquest any 2024 no són del tot tranquil·litzadores, ja que, malgrat la baixada en nombre de vendes d'immobles, els preus continuaran escalant", apunta l'associació. En aquest sentit, assenyalen que es pot estimar amb certesa que, comparat amb l'any anterior, el nombre de compravendes ha baixat a les Balears aproximadament un 25% i, malgrat això, els preus hauran pujat entorn d'un 9%. "Això és una anomalia que tan sols es pot explicar per la falta crònica d'habitatge assequible, augment important dels costos de construcció, que són d'aproximadament un 30%, i la molt limitada disponibilitat de sòl per donar una solució residencial a la població existent i l'augment de població que ve", apunten.
Amb tot, com a dades favorables respecte d'índexs interanuals, les xifres macroeconòmiques són millors que fa dotze mesos perquè la inflació i l'augment d'interessos sembla que han tocat sostre. Així, assenyalen que les Balears presenten una economia forta i les perspectives per a aquest 2024 són positives gràcies al comportament turístic i perquè l'endeutament dels balears és inferior a la mitjana europea.
"A això cal sumar-hi les decisions adoptades pel nou Govern de Marga Prohens respecte dels impostos relacionats amb l'habitatge i l'estalvi. La reducció de l'impost de patrimoni, amb un límit exempt fins als tres milions d'euros, sumada a la supressió en l'impost de donacions i successions entre familiars de primer grau, corregeix una situació contraproduent que penalitzava fiscalment l'estalvi i, segons experts en la matèria, es pot considerar una doble imposició fiscal", consideren.
En aquesta línia, per a aquest 2024 s'espera una evolució sense grans ensurts. L'associació explica que la confiança del comprador estranger, que continua veient les Balears com una regió cara per adquirir-hi un habitatge, es recuperarà de manera moderada i la velocitat de compra tornarà a tenir el ritme habitual a les Balears. Tant Alemanya com Suècia i Anglaterra, els tres principals mercats internacionals de les Balears, es troben en una situació econòmica complicada, amb els seus propis mercats immobiliaris fortament afectats pels efectes de la inflació i pujada d'interessos. En el cas de Suècia, la forta pèrdua de compra que ha suposat l'afeblida Corona Sueca hi afegeix una dificultat addicional.
Possibles solucions
Segons apunten les immobiliàries, l'accés a l'habitatge a les Balears està totalment desequilibrat i necessita una producció de cases assequible a una escala important. El nou Habitatge a Preu Limitat (HPL) està reservat a primer habitatge de residents a les Balears i s'ha d'assegurar que es produeixi tan aviat com sigui possible en col·laboració pública i privada. "És difícil d'entendre que novament entre administracions es bloquegin iniciatives com el Decret d'emergència residencial que des de diversos ajuntaments es neguen a aplicar o, senzillament, no han respost", indiquen.
En aquesta línia, apunten a la necessitat de crear un Observatori d'Habitatge de les Balears i a Palma, que recentment se n'ha anunciat la creació. "Són instruments altament necessaris per disposar de dades i estudis rigorosos, alhora que permetran analitzar com afecten les decisions que es prenen en matèria d'habitatge".
Finalment, consideren que s'ha de regular l'activitat d'Agent Immobiliari. En els darrers 10 anys s'ha duplicat el nombre d'empreses (1.443). L'activitat immobiliària genera un valor afegit brut del 16,% de les Illes (4.571 milions €), més de 5.600 persones treballen en el sector, però el 99% són microempreses (menys de 10 treballadors). "És una imprudència i un risc per als consumidors que no existeixi cap requeriment previ, un mínim de formació ni cap control sobre una activitat que tracta una cosa tan sensible com el lloguer o compra d'un habitatge", expliquen.
