Errats de comptes

Temps convulsos

La globalització ha convertit els sistemes alimentaris locals en peces d’una xarxa

El sistema agroalimentari globalitzat es mou al compàs de la marxa de l’economia en el seu conjunt i, tal com van les coses, poca gent entén l’origen dels moviments especulatius que el sacsegen adesiara. Fa anys que es calcula que cada dia moren entre 15.000 i 20.000 persones de fam en el món, però aquesta realitat fins ara no ha preocupat ningú, o almenys no s’han pres mesures per variar la tendència, que és creixent. La globalització ha convertit els sistemes alimentaris locals, abans capaços d’alimentar de manera suficient les seves poblacions, en peces d’una xarxa que opera amb una lògica pròpia, marcada pels rendiments econòmics a escala internacional a les fases de producció, distribució i consum, però completament desinteressada de qualsevol altra consideració alimentària, ambiental o social.

El preu dels aliments

La senalla de la compra va augmentar un 48% entre els anys 2020 i 2021

La pandèmia, el desequilibri climàtic, la crisi de matèries primeres, la pujada de preus de l’energia i els combustibles o l’espiral inflacionista són processos que s’han seguit en un curt període de temps. La conjunció de tots aquests fets és explosiva. Els preus de l’energia pujaren més d’un 40% tan sols en un any i la senalla de la compra hi ha anat darrere, amb una pujada d’un 48% en el període 2020-2021. Alguns analistes observen que el preu dels cereals s’ha disparat, però la seva producció no ha cessat d’augmentar, cosa que escampa una ombra de dubte sobre la natura real dels moviments inflacionistes i els fa pensar que ja s’ha arribat a una situació tal de concentració dels sectors que els poderosos fons d’inversió tenen capacitat de decidir sobre els mercats.

Posar-hi remei

La majoria d’estats han aprovat mesures de reactivació dels sectors econòmics

Allò estrany de tot plegat és que les economies dels països occidentals, fins ara, han suportat relativament bé aquestes enormes tensions, tot i l’enverinament del conflicte bèl·lic provocat per la guerra a Ucraïna. Si haguessin aplicat els mateixos mètodes que s’aplicaren a la crisi del 2008, l’economia europea i mundial hauria caigut en un pou sense fons i haurien hagut de tancar centenars de milers d’empreses, amb un increment exponencial de les desigualtats socials. Per sort, les coses han anat per un altre cantó. L’opció de la majoria d’estats, avalada per la UE, ha estat la d’aprovar paquets de mesures de suport i reactivació dels sectors econòmics i les empreses, acompanyats de mesures fiscals de tipus redistributiu que permetin finançar el deute públic.

Errada de comptes

El pla de Liz Truss augmentava la despesa i reduïa impostos a les rendes més altes

Però sembla que una part de les elits polítiques europees vol anar per un altre camí, d’aquí que la primera ministra britànica Liz Truss presentàs un programa de baixada d’impostos als més rics, acompanyat d’un fort pla de despesa pública, en què, entre altres coses, es congelaven els preus de l’energia durant dos anys. El pla incrementava molt la despesa, sense prioritzar els sectors més necessitats, i reduïa imposts a les rendes més altes. El Fons Monetari Internacional tot d’una va fer pública la seva preocupació davant el pla i advertí de l’increment de desigualtats que provocaria, i els mercats financers manifestaren el seu pànic, cosa que obligà el Banc d’Anglaterra a intervenir per tal d’evitar l’esfondrament del deute públic britànic. Finalment, Truss ha hagut de plegar i ha deixat els conservadors greument tocats.

El remei del Banc Central

El Fons Monetari diu que l’enduriment de la política monetària pot afectar Europa

El Banc Central Europeu, pel seu costat, ha entrat en un camí de pujades dels tipus d’interès que afavorirà els posseïdors de doblers i perjudicarà els endeutats. Diuen que frenant la demanda es reduirà la pujada dels preus. Això sí, a costa de reduir la capacitat de compra dels més pobres i posant en perill la sostenibilitat del deute públic. El Fons Monetari Internacional ha avisat que endurir la política monetària, i fer-ho massa aviat, pot enfonsar Europa en la crisi, i ha suggerit una política fiscal que protegeixi els sectors més vulnerables. En un panorama convuls, aquestes mesures, que intenten repetir l’esquema seguit en la crisi del 2008, són molt perilloses perquè intensifiquen les desigualtats socials i posen en situació crítica l’economia europea. En situacions com les que vivim, l’única política viable és el retorn a les polítiques de despesa social i de suport al teixit productiu per tal d’evitar-ne l’esfondrament.