Ernest Villegas

Sap prendre’s l’estiu com una època per desconnectar. Abans de reprendre l’obra Cels, a la Biblioteca de Catalunya al mes de setembre, l’actor Ernest Villegas s’allunya de Barcelona per poder descansar. I per aconseguir-ho torna a la comarca on va néixer, Osona, que defineix com la seva “petita Toscana”. Instal·lat en una masia, ara que no té funció cada vespre, aprofita molt més els dies. Va a la piscina, fa escapades a la platja i recupera el temps perdut amb l’esport pujant muntanyes i jugant al tennis i a l’esquaix. Quan no talla gespa, una obligació que el relaxa, no es perd cap de les sèries que segueix. Està posant-se al dia amb Joc de trons i Homeland i recuperant Los Soprano. A més a més, també llegeix la novel·la Ànima de Wajdi Mouawad, l’autor de Cels : “Estic intentant entendre el dolor que té i la ràbia que sent per l’espècie humana. M’està destrossant el cor, però el recomano moltíssim”, diu Villegas. Aquest estiu no s’ha plantejat fer cap viatge però té clar que, quan tingui temps, tornarà a l’Argentina per gaudir com cal de la ciutat de Buenos Aires, on veuria teatre no comercial. “És un país molt gran, té molts contrastos i és molt majestuós”, explica. Els mesos de calor són per Villegas un bon moment per “deixar-se sorprendre”, per actuar sobre la marxa. També per reflexionar: diu que vivim amb una velocitat vertiginosa i que ens costa gaudir de les coses. “Plantegem-nos que tenim molta sort de fer la feina que ens agrada i d’estar amb la gent que ens estima. Parem i obrim els ulls”, afegeix.