Erasmus sense allotjament a Itàlia: "Em demanaven 600 € per mig llit de matrimoni"
La UE i les universitats argumenten que buscar pis per als estudiants no és responsabilitat seva
Brussel·lesTrobar allotjament a Ferrara, a Itàlia, és molt complicat, i més si només és per a sis mesos i ets estudiant d'Erasmus. Per això, en Bernat Forte va començar a mirar pisos i habitacions amb molta antelació, a principis d'estiu. Tot i això, res. Ara ja fa dies que és a Itàlia i tampoc, res de res. Les immobiliàries no li obren ni la porta i les residències d'estudiants fa temps que estan plenes. "Els companys amb qui he parlat d'altres anys em diuen que també els va costar, però tothom n'acabava trobant. Aquest any és molt exagerat, som molts els que de moment hem d'anar dormint en albergs i pisos d'Airbnb caríssims i per a menys persones dels que som realment", explica Forte.
A més de Ferrara, hi ha altres ciutats universitàries italianes en què centenars d'estudiants d'Erasmus es troben en la mateixa situació. L'Adelaida Márquez, per exemple, des del juny que busca un llit a Pàdua i tampoc no ha tingut èxit. De moment, ha hagut d'anar a un Airbnb amb vuit persones més a una població propera, Vicenza, perquè no han aconseguit habitatge, ni de manera temporal, a la ciutat on hi ha la universitat. "Ara el nostre dia a dia és llevar-nos aviat i plantar-nos a les nou del matí a Pàdua i no deixar de buscar pisos presencialment fins al vespre, quan tot tanca", diu Márquez, que no descarta tornar a casa malgrat que ho vol "intentar fins al final". En tot cas, la majoria d'estudiants que s'estan plantejant deixar l'Erasmus i, finalment, fer el curs o el semestre a Catalunya, diuen que la seva universitat ja els ha assegurat que es podrien reincorporar abans del novembre sense problemes.
"Quan vaig veure que em demanaven 600 euros per la meitat d'un llit de matrimoni ja m'ho vaig veure a venir", afegeix David Ruiz, que fa l'Erasmus d'un any a Bolonya. Ell també ha gastat totes les bales per internet d'immobiliàries i residències d'estudiants, i va haver d'anar a viure de manera temporal a un hostal fora de la ciutat. Ara s'està a casa d'una senyora que ha conegut allà que li deixa uns dies una habitació de franc. "Els preus estan molt inflats, o tens molts diners o no hi ha res a fer", assegura.
"Han de posar límits d'estudiants"
Els estudiants coincideixen que el programa Erasmus, que ha celebrat els 35 anys aquesta setmana, és una bona iniciativa, i no van dubtar a apuntar-s'hi. Alhora, però, critiquen que no se'ls garanteixi l'accés a un habitatge digne a un preu raonable. "Han de posar límits i tenir en compte que, senzillament, potser aquestes ciutats no poden assumir tants i tants estudiants", reflexiona Forte.
El cas és que, enguany, i així ho confirmen diferents residències d'estudiants italianes a l'ARA, la problemàtica s'ha agreujat. Les immobiliàries justifiquen als estudiants que durant els cursos marcats pel covid han passat d'estar destinats a estudiants a ser-ho per a famílies o turistes. A més, explica Forte, se li suma el factor que hi ha universitaris del curs passat que encara s'estan en aquestes ciutats perquè tenen exàmens de recuperació tot just aquest setembre pels retards provocats per les restriccions de la pandèmia.
La Unió Europea, preguntada per l'ARA, es limita a respondre que l'allotjament no és responsabilitat seva i, de fet, ni els estats ni les universitats tampoc no estan obligades a proporcionar-ne. "Algunes universitats catalanes tenen campus residencials i, en general, informem els estudiants de les diferents opcions que tenen i mirem de facilitar-los la tasca de trobar habitatge, però tampoc els hi podem assegurar", afirma el vicerector de Polítiques d'Internacionalització de la Universitat de Barcelona, Raúl Ramos. De moment, la Unió Europea, més enllà d'Itàlia, no té constància que aquesta problemàtica es doni enlloc més del programa Erasmus.
