Societat 02/10/2021

Gabriel Mayol: “Hi ha un trencament profund entre l’ecologisme social i el polític ”

3 min
L'historiador Gabriel Mayol.

PalmaCom a historiador, Gabriel Mayol Arbona (Montuïri, 1986) para atenció de manera molt especial a les reivindicacions ciutadanes i les seves formes de manifestació en la contemporaneïtat a Mallorca. Aquest interès es constata sobretot amb la tesi doctoral que presentà a la UIB el 2017, Mobilitzacions ciutadanes a Mallorca durant l’etapa autonòmica (1983-2007): en defensa del territori, els drets socials, la cultura i l’autogovern. Aquella investigació és a l’origen del llibre ja centrat en la lluita ecologista, En defensa de la terra. Mobilitzacions ecologistes a Mallorca (1983-2007), que acaba de publicar Lleonard Muntaner Editor. Ja s’ha presentat a Montuïri; a Palma, serà a l’Espai Sus Cultura el 20 d’octubre.  

Per què us heu centrat ara en les mobilitzacions ecologistes?

— Perquè vaig trobar que de les mobilitzacions ciutadanes ecologistes a Mallorca hi havia memòria però no una història. Volia saber i contar com varen començar, quines causes defensaven, com les defensaven, quina manera tenien d’organitzar-se, quina era la relació amb la política, etc. M’interessava especialment aquest tema perquè el moviment social amb més força a l’autonomia ha estat, sens dubte, l’ecologista.  

Heu estudiat els anys que van del 1983 al 2007. Per què aquest període, per què no arribau fins ara? 

— Perquè són els anys de la gran embranzida d’aquestes mobilitzacions i també d’un canvi notable. Pensau que als anys 80 del segle passat als ecologistes se’ls considerava joves desclassats; en canvi, a partir del 1998, encara que no siguin majoria social, arriben a condicionar les accions de govern i a influir en les eleccions, encara que els canvis no es poden atribuir tots a les mobilitzacions. En tot cas, moltes de les reivindicacions arriben al Parlament i se n’acaba fent una llei.

I després del 2007? Què fa que atureu en aquest any?

— La marxa del març del 2007, amb el lema ‘Prou destrucció: Salvem Mallorca’ va ser la darrera gran mobilització de l’ecologisme, una de les més seguides de la història de l’illa. A l’epíleg del llibre em deman si no hi va haver un canvi de paradigma després d’allò. 

Tornem enrere. Com diríeu que eren les mobilitzacions de l’ecologisme a Mallorca en els anys que heu estudiat? Tenien particularitats? Miquel Àngel March, al pròleg del vostre llibre, fins i tot hi apunta un esquema.

— Eren mobilitzacions reactives. Han estat actors polítics i ho són. Sí, com diu Miquel Àngel March, solien començar per una situació conflictiva de reacció contra un projecte d’urbanització. Seguia l’organització d’una mobilització ciutadana –Salvem es Trenc, Mondragó, sa Canova, etc.– i la reivindicació la recollia el Parlament o hi entrava via iniciativa legislativa popular, i se’n feia una llei. Eren, en tot cas i majoritàriament, mobilitzacions per salvar indrets emblemàtics concrets. Però tot d’una va quedar clar que per molt que es preservàs un lloc, continuava augmentant la població i continuaven arribant turistes. 

D’aquí ve que hagi estat necessari un canvi de paradigma.

— Hi ha diversos factors i moments que ajudaren al canvi: la crisi econòmica del 2008 va aturar molts de projectes, minvaren els conflictes i els que restaren no tenien el seguiment massiu d’abans del 2007. Més tard, a l’època Bauzá, els problemes a l’escola taparen la qüestió ecologista. Els moviments entraren en etapa de reflexió. Fins i tot el GOB, líder de la reivindicació ecologista, es va anar professionalitzant, la qual cosa s’ha criticat quan és imprescindible.  

Ara hi ha molts de col·lectius. Què destacaríeu d’aquesta etapa actual que gairebé no entra al llibre? 

— Per una banda, l’ecologisme ha fet una passa més i s’ha sectorialitzat. Per l’altra, tothom s’ha adonat que no hi pot haver solucions parcials a l’ocupació del territori, de protegir part o banda. Per primera vegada, fa un temps que es posa el focus en el turisme massiu i la necessitat de canviar de model econòmic. Es plantegen solucions radicals, com el decreixement. Ara bé, el que defineix la situació actual és un trencament profund entre l’ecologisme social i el polític. 

Sobretot amb MÉS pel suport a l’autopista de Llucmajor a Campos, no?

— Aquest allunyament, sobretot, es concreta en les crítiques a la gestió de la Conselleria de Turisme per part de Biel Barceló, i les de Miquel Ensenyat al front del Consell en el moment de tirar endavant l’autopista.

Heu esmentat el decreixement, però no hi ha grans mobilitzacions al carrer reivindicant-lo.

— L’ecologisme, el gran mèrit del qual ha estat que les seves idees hagin arribat a grans capes de la població, té ara dos reptes difícils: com fas entendre que el turisme és nociu a una societat que viu del turisme? I com ho fas veure als polítics?

stats