Entitats socials i partits d'esquerra recorren l'amnistia en rústic del Govern davant el Constitucional

PalmaEntitats socials i partits de l'esquerra han fet un front comú per presentar un recurs davant del Tribunal Constitucional contra l'amnistia a les edificacions en rústic que promulga la Llei de simplificació administrativa del Govern –diputats del Congrés presentaran el recurs aquest dijous. El PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca, Podem, l'OCB i el GOB Mallorca i Menorca, amb el suport del Fòrum de la Societat Civil –aquesta plataforma agrupa gairebé 30 entitats– han treballat contra les polítiques desreguladores de l'Executiu, les quals "representen una regressió en matèria de protecció territorial i ambiental sense precedents", han assenyalat en un comunicat de premsa. També hi donen suport Amics de la Terra, Pla de Mallorca XXI, Fundació Iniciatives del Mediterrani, la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, el Col·lectiu Alternatives, CCOO i STEI-Intersindical.

El GOB ja havia presentat el 2024 un estudi de consideracions jurídiques relatives a "diverses causes de potencial inconstitucionalitat" d'aquesta norma, que va empitjorar quan el decret inicial es va tramitar com a llei. "Després d'una aprovació esperpèntica, seguida de decrets llei per arreglar els despropòsits derivats de les votacions en el ple, el GOB va instar els partits de l'oposició a activar la via del recurs per mitjà dels seus diputats en el Congrés", explica el comunicat, que qualifica l'amnistia com "la major operació especulativa dels darrers anys a les Balears".

La legalització d'edificacions i usos irregulars en rústic ocupa un lloc principal a la fonamentació del recurs, en entendre que "vulnera el principi d'igualtat entre la ciutadania". "Recordem que la llei planteja una amnistia generalitzada a les infraccions urbanístiques en sòl rústic. Un premi als infractors, en detriment de tota la gent que ha fet bé les coses", assenyalen entitats i partits. "La figura del silenci positiu per afavorir encara més aquesta legalització es considera una regressió ambiental de primer ordre i torna a ser discriminatòria davant la gent que tramita llicències habituals, les quals només són viables si tenen un pronunciament positiu explícit de les institucions públiques", afegeixen. El recurs d'inconstitucionalitat es basa "en jurisprudència existent de sentències prèvies del Tribunal Constitucional sobre qüestions similars a les que planteja la llei balear".

Durant la presentació del recurs que s'ha fet aquest dimecres, el representant del GOB Menorca Miquel Camps ha criticat que l'amnistia en rústic llança un missatge "terrible" a la ciutadania. Per part seva, el portaveu del Fòrum de la Societat Civil, Jaume Garau, ha posat sobre la taula la incoherència de la intenció del Govern de transformar el model econòmic perquè sigui més sostenible i que es posin en marxa aquestes legalitzacions. "Ens venen la moto amb un gran pacte per la sostenibilitat i a la vegada impulsen les legalitzacions. És una situació maquiavèl·lica", ha dit Garau.

"Ens tenen davant pel que han fet i pel que faran", ha remarcat la diputada del PSIB Mercedes Garrido, que confia que s'admeti el recurs. "Tenim la raó moral i jurídica", ha assegurat. El coordinador de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha reivindicat l'obligació dels partits de defensar les Illes "d'una de les majors agressions des que es va recuperar l'autogovern". Per part de Més per Menorca, el diputat Josep Castells ha insistit que no és una llei de simplificació sinó de destrucció del territori. La representant d'Unides Podem Cristina Gómez ha fet una crida a "la gent que compleix i té moral" i ha recordat que els primers beneficiats d'aquesta norma estan a l'entorn de la presidenta del Govern, Marga Prohens, en relació amb unes naus a Campos.