Els infractors en sòl rústic podran desgravar la multa de les cases legalitzades pel Govern
El Decret llei de simplificació administrativa preveu que es puguin deduir fins al 50% en el cas de rendes més moderades, i el 25% si tenen ingressos elevats
PalmaEls infractors en sòl rústic que el Govern de Marga Prohens amnistia amb l’entrada en vigor del Decret llei de simplificació administrativa podran desgravar a la seva declaració de renda la multa que se’ls imposi. Així ho recull la norma aprovada el passat divendres pel Govern –en vigor des d'aquest dimecres– i que inclou la legalització de milers de cases en sòl rústic. Els que legalitzin una casa, o qualsevol altra edificació, i fins i tot un canvi d’ús en sòl rústic, podran aconseguir una bonificació del 50% del total de la multa que hagin abonat. Tot això, sempre que la renda mitjana dels darrers quatre anys no hagi superat els 33.000 euros en la declaració individual o 52.000 si la fan conjuntament. En el cas dels que superin aquests paràmetres, la bonificació aprovada pel Govern ‘només’ serà del 25%, sempre que no se superin “els 52.800 euros en cas de tributació individual o els 84.480 euros en cas de tributació conjunta”.
Cal recordar que les multes que s’aplicaran a aquells que regularitzin habitatges seran del 10% del valor total de l’edificació si la legalització se sol·licita en el primer any de la vigència d'aquest procediment, el 12,5% en el segon any i del 15% si es demana al tercer any.
El Govern no només permet legalitzar les cases existents que hagin incorregut en alguna infracció com l’excés de volum o l’incompliment d’altres paràmetres. També permetrà amnistiar un dels clàssics de l’urbanisme irregular: els magatzems agrícoles convertits en xalets. Mitjançant la legalització dels “canvis d’ús”, la norma especifica que durant els pròxims tres anys es puguin legalitzar totes les construccions que es van fer sota la normativa agrícola, però que en realitat tenien una pretensió d’ús residencial. A més, es dona la circumstància que moltes d’elles estan vinculades al lloguer vacacional. Per tant, ara aquestes cases es podran legalitzar, però no es podran dedicar legalment a l’explotació turística, segons figura al Decret llei.
Cal presentar un projecte complex
Després d’una allau de crítiques polítiques i ecologistes, els autors de la norma la defensen. Fonts de l’Executiu autonòmic asseguren que “no es podia continuar amb una situació d’il·legalitat històrica i sense que passassin al sistema general, mitjançant el pagament dels tributs anuals”. A més, expliquen que hi ha un procés tancat de tres anys i moltes exigències.
Aquesta llista de requisits que hauran de complir els infractors obligaran a dur a terme un complet projecte de legalització: la construcció de dipòsits d’aigua, noves instal·lacions d’estalvi d’energia o sistemes de depuració, i tot plegat, dins un projecte de legalització.
Fonts especialitzades determinen que “lamentablement alguns ajuntaments ho admetran tot, i altres exigiran el compliment estricte, que no és senzill”. Fins i tot, segons s’interpreti aquesta norma, s’exigeix als infractors una nova instal·lació completa, i la reducció de la contaminació lumínica.
Aquesta regularització ha entrat en vigor aquest dimecres, però no és automàtica. Caldrà un acord plenari de cada consell insular “pel qual es decideixi implantar en l'àmbit insular corresponent aquest procediment de legalització extraordinària”. Després, els infractors tindran tres anys per presentar el projecte.
