Entitats ecologistes i l'esquerra duen al TC la requalificació automàtica de sòl rústic: "És un atac sense precedents al territori"

PalmaDiverses entitats socials i ecologistes, amb el suport de més 50 diputats al Congrés del PSIB i de Sumar-MÉS, han recorregut al Tribunal Constitucional la Llei de projectes residencials estratègics, una normativa aprovada pel Govern del PP que permet, entre altres coses, la requalificació automàtica de sòl rústic i protegit per a la construcció d’habitatges. En el cas de les poblacions de més de 20.000 habitants, la norma elimina l’obligació d’esgotar el sòl urbà i urbanitzable, tal com establia la normativa vigent fins ara. Així, municipis com Palma, Calvià, Manacor, Marratxí, Llucmajor, Inca, Alcúdia, Eivissa, Santa Eulària des Riu, Sant Josep de sa Talaia, Ciutadella i Maó podran decidir aplicar aquest model i omplir les Àrees de Transició –sòl rústic que envolta els nuclis principals– d’edificis de pisos. Es tracta del segon recurs que es presenta amb relació a normatives que afecten el territori, després que ja s’hagués recorregut l'amnistia urbanística en sòl rústic i el TC l'admetés a tràmit al juny del 2025: encara no s'ha pronunciat.

El nou recurs sosté que la llei vulnera el principi de seguretat jurídica i afecta l’autonomia municipal i insular, “atès que imposa mecanismes que desdibuixen les competències dels consistoris i consells a favor d’intervencions externes i projectes estratègics decidits a escala autonòmica”. També es considera que contravé la legislació bàsica estatal en matèria d’urbanisme, medi ambient i protecció del sòl rústic, establint mecanismes de “silenci positiu” i regulacions exprés que poden “menystenir els processos de participació i de control ambiental”. Els recurrents alerten que la normativa rebaixa la protecció del sòl rústic i “vehicula una amnistia encoberta d’activitats i edificacions que, en condicions ordinàries, haurien estat declarades il·legals”.

Amb l'excusa de la manca d'habitatges

Els promotors del recurs adverteixen que, sota el paraigua d’una urgent necessitat d’habitatge, la llei obre la porta a processos especulatius massius que poden posar en risc el patrimoni natural i cultural de les Illes. Segons Margalida Ramis, presidenta del GOB, es tracta d’un “atac al territori sense precedents”, perquè la norma permet que promotors privats se saltin els plans generals i municipals “amb decrets llei que entren en vigor sense debat ni participació ciutadana”.

La llei estableix que els projectes considerats d’interès general poden requalificar sòl rústic automàticament, incloent-hi urbanització, reparcel·lació i aprovació en un únic tràmit. Aquesta via ràpida, segons els recurrents, suposa una derogació tàcita de totes les normes urbanístiques vigents, amb un impacte directe sobre zones protegides com la serra de Tramuntana i altres espais naturals d’alt valor. José María García, diputat d’Unides Podem, ha advertit que la norma amnistia construccions ja existents i impedeix que futurs governs puguin revertir-les, mentre que Josep Maria Castells, de Més per Menorca, ha considerat que la llei sacrifica l’interès general en favor dels promotors, al marge del debat polític i de la voluntat ciutadana.

Segons els opositors, el text legal no només facilita l’especulació, sinó que consolida un model urbanístic dens i poc sostenible. Lluís Apesteguia, diputat de MÉS per Mallorca, ha assegurat que la llei “representa el pitjor urbanisme del franquisme: barris d’alta densitat, sense espais verds ni infraestructures, on es maximitzen els interessos empresarials i es redueix la qualitat de vida”. Iago Negueruela, del PSIB, ha denunciat que els promotors poden actuar sense respectar els plans generals municipals ni garantir serveis públics ni mobilitat adequada, deixant que zones de transició i sòl rústic es transformin de manera gairebé il·limitada.

Nou intent d'eliminar el requisit de català a la sanitat

L’impacte de la normativa no és només territorial. Toni Llabrés, president de l’OCB, ha alertat que la llei posa en risc els drets lingüístics, ja que incorpora l'eliminació de l’exigència de català per al personal sanitari, "amb el perill de regressió en drets consolidats". El Govern ja va intentar incorporar aquesta mesura en diversos texts legislatius previs, i ara hi torna a insistir. Josep Benedicto, president del Fòrum de la Societat Civil, ha criticat que la norma constitueix un “atemptat contra el patrimoni” que pertany a tota la ciutadania i no al Govern, amb el qual s’ha intentat dialogar i arribar a enteses “sense èxit”. Mercedes Garrido, del PSIB, ha exemplificat amb la falca verda de la Riera (Palma) on un promotor podria substituir una zona verda per un edifici de pisos, al marge de l’Ajuntament, modificant el paisatge i vulnerant la legislació sobre sòl rústic.

Les entitats que han interposat el recurs subratllen que seguiran tots els projectes urbanístics que es promoguin, ja que s’han personat com a parts interessades, la qual cosa obliga els ajuntaments a informar-les. En cas que sigui necessari i es pugui assumir, també s’interposaran recursos contenciosos administratius. L’objectiu és aturar l’aplicació de la llei, protegir el sòl rústic, evitar l’amnistia d’habitatges irregulars i defensar el patrimoni, com també els drets democràtics i lingüístics. Segons Margalida Ramis, si la normativa continua vigent, el model urbanístic de les Illes podria canviar de manera irreversible, afavorint exclusivament els interessos dels promotors i comprometent l’equilibri ambiental i social del territori. La batalla legal que s’inicia davant el Tribunal Constitucional reflecteix la profunda divisió entre la voluntat del Govern de construir habitatges i la de ciutadans i entitats que defensen un model de territori sostenible i respectuós amb el patrimoni i la cultura de les Balears.