Hàbitats naturals
Societat 06/05/2022

Un elefant a prop de Cas Rubins

4 min
El "punt d'interpretació del patrimoni" consisteix en una superfície preparada per fer-hi un pàrquing i un pas subterrani.

PalmaA l’autopista entre Llucmajor i Campos (que és, efectivament, un senyor tros d’autopista: res d’un desdoblament ni de cap altre dels eufemismes amb què es va intentar disfressar el despropòsit de la seva construcció) se li han de reconèixer un seguit de mèrits. Que es resumeixen en el primer i principal: el de ser, sens dubte, un dels trams d’autopista més absurds i més faltats de sentit que haurem conegut. A penes arriba als deu quilòmetres de llargària i té una limitació de velocitat com si fos una autovia (però és una autopista), característiques que el converteixen en una raresa en el seu gènere. Fins i tot per als amants de córrer per aquest tipus de vies és un nyap, per l’esmentada limitació de velocitat, perquè en diversos bocins del traçat fa desnivell i dificulta la conducció, i perquè, una vegada s’ha arribat a posar el vehicle més o menys a la velocitat que desitgen els fitipaldis, ja toca anar reduint marxes perquè s’acaba l’autopista i es torna a entrar dins la carretera que desemboca en el polígon industrial de Campos, tan gloriós com la majoria de polígons industrials de les Balears (molt de polígon per tan poca indústria). Per altra banda, ningú dubta que Llucmajor i Campos són dues metròpolis, però fins i tot tenint en compte la seva importància mundial és evident (és clamorosament, dolorosament evident) que connectar-les amb una infraestructura com aquesta és una desproporció i una absurditat. De manera que l’únic sentit que es pot trobar a l’autopista entre Llucmajor i Campos és que qualcú hi ha guanyat doblers, i encara qualcú altre pensa guanyar-n’hi més. Ho justifiquen amb la cançó que “és necessari per al turisme”, cosa que és una lletja i completa mentida, però que sempre serveix, en aquest país, com a justificació per a qualsevol disbarat. És un consol que almenys ja no s’intenti justificar la seva construcció amb l’argument, igualment fal·laç, de la seguretat viària. Els efectes de la pandèmia ens han privat fins ara de veure col·lapsada l’autopista Llucmajor-Campos, però aquest estiu és previsible que la hi vegem (estam superant tots els indicadors de 2019, al·leluia!), i aleshores també serà un espectacle de molt de riure.

Tanmateix, encara hi ha un altre motiu per felicitar amb entusiasme tots aquells que varen fer possible la construcció d’aquesta obra mestra de l’enginyeria de camins, i és el fet d’haver-nos donat a conèixer el punt d’interpretació del patrimoni de Cas Rubins, que apareix solemnement senyalitzat com a sortida de l’autopista. Els indicadors diuen exactament això: “Cas Rubins. Punt d’interpretació del patrimoni”, i és lícit que els conductors, en passar-hi, sentin curiositat per saber de què es tracta i quin patrimoni és interpretat a Cas Rubins, i de quina manera.

Qui es decideixi a fer-ho, després de l’expectativa causada per una senyalització de les de mida gran, amb fanals i rotondes i desviaments i fins i tot un pont per passar per sota l’autopista, s’endurà una sorpresa que recorda la d’aquells acudits que fan broma, precisament, sobre conductors que, seguint els indicadors que troben pel camí, arriben a un lloc on els passa alguna cosa inesperada (no en reproduirem cap perquè estam en horari infantil). Cas Rubins és un topònim que desconec exactament què anomena, però podia ser una possessió o un establit (ara en diuen “disseminat”, denominació molt suggestiva). Però el “punt d’interpretació del patrimoni” (que Cristina Ros ja va descriure amb precisió en un article de l’estiu passat) consisteix en una superfície preparada per fer-hi un pàrquing i un pas subterrani –amb les parets de formigó plenes de les preceptives pintades– que ens condueix al patrimoni que s’hi interpreta: a saber, una bassa, una barraca i una cova natural, dita de Can Verdera, que va ser utilitzada com a amagatall durant la Guerra Civil, de manera que es deu considerar que uneix l’interès com a peça prehistòrica al seu valor com a element de memòria històrica. Tot això ho sabem per un panell informatiu que podem llegir, repetit, en dos emplaçaments del punt d’interpretació. El lloc és desangelat, amb aquell punt de sordidesa que tenen els llocs als quals els passa una autopista per damunt, i la despesa que es va fer per obrir aquesta senyora sortida per arribar a un conjunt tan magre no fa més que recordar-nos la total falta de sentit, i la broma de mal gust, que representa l’autopista Llucmajor-Campos i tot el que hi té a veure.

Banderes d’alguns xalets

Tret que entenguem com a patrimoni interpretar altres peces certament remarcables que trobam pels voltants. Per exemple, dins un sementer sense conrar que hi ha dins la via de servei que parteix d’una de les rotondes, el propietari hi ha tingut a bé instal·lar-hi l’estàtua d’un elefant de mida natural, que fa la seva impressió perquè, a primer cop d’ull, és fàcil de confondre amb un animal de debò. També hi ha les banderetes espanyoles i ‘mallorquines’ (senyeres amb castellet) d’alguns xalets, i les pintades dels panells que separen la via de servei de l’autopista, obres de vertaders Banksys del Migjorn. Interpretau això, autoritats que establiu punts d’interpretació i que decidiu les quantitats de doblers públics que destinau absurdament a construir-los. Aquell elefant demana a crits una rotonda, un desviament amb molts de fanals i un pàrquing per poder anar-lo a contemplar, envoltat de tantes banderes com siguem capaços d’arreplegar. Al cap i a la fi, els antics camins i caminals ja estan asfaltats fa estona, amb l’única finalitat que els xaleters puguin arribar més còmodament en cotxe als seus xalets.

stats