FAPA assegura que Vera s'ha compromès a no fer diferències "entre els centres acollits al Pla Pilot i els que no"

PalmaEl conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha comparegut davant del Consell Escolar de les Illes Balears aquest dilluns per presentar el projecte de pressupostos del seu departament per a l'any 2024, dotat amb més de 1.300 milions d'euros i un increment de 94 milions respectes els comptes de l'any passat. Un dels temes que més ha centrat el debat ha estat el projecte de lliure elecció de llengua i l'import que s'hi destinarà. Se li han formulat diverses preguntes al respecte, però el representant d'UGT, Tino Davia, és clar: "No ha dit res. Evita el tema i es limita a contestar que els centres podran continuar aplicant el projecte educatiu que vulguin". "Això es tradueix en enviar una patata calenta als directors". La presidenta de FAPA Mallorca, Cristina Conti, també explica que Vera s'ha compromès a què "no hi haurà diferències -econòmiques ni de recursos- entre els centres que s'adhereixin al Pla Pilot i els que no". De fet, les implicacions d'acollir-se o no al Pla Pilot han estat en el fons de diverses de les intervencions dels membres del Consell Escolar.

Per la seva banda, la presidenta d'Adipma, Joana Maria Mas, assegura que, en el marc de la reunió, "no hi ha hagut peu a discussió, perquè el conseller ha respost a tothom allò que vol sentir". "S'ha compromès a complir la LEIB, la Llei de Normalització Lingüística i a no segregar". "Ara bé, continua sense explicar que és per ell la llengua del primer ensenyament, perquè per nosaltres comença a tres anys i acaba als cinc, ni tampoc de quina forma s'evitarà que la llengua menys triada quedi en una posició d'inferioritat", afegeix. Al conseller també se li ha plantejat l'impacte d'una de les mesures més polèmiques del decret d'escolarització, per les seves implicacions en la lliure elecció de centre: la recuperació del punt per antic alumne. "Ha evitat pronunciar-se", assenyala també Mas.

Tant Adipma com el sindicat Siau han demanat al conseller que pensa fer per donar suport als docents i centres que estan patint atacs de caire espanyolista per part de famílies, alguns dels quals documentats per l'ARA Balears: "El conseller ha respost que si el succés passa dins l'escola, se n'ha de fer càrrec Inspecció, i si passa al carrer, la policia", assenyala Mas. Precisament, Siau -que s'ha estrenat al Consell Escolar ha demanat a Vera "que no cedeixi a les pressions de certs grupuscles entorn de la llengua catalana i que es respectin els Projectes Lingüístics dels Centres", explica el seu representant, Joan Crespí. El sindicat també ha demanat que s'arribi al 7% del PIB a la partida pressupostària d'educació i que "es dignifiqui la tasca docent".

Pressupostos "continuistes"

Pel que fa al conjunt dels comptes, la presidenta de FAPA explica que "no hi ha hagut disconformitat, perquè no hi ha hagut grans canvis respecte als dels anys precedents i, per tant, són continuistes i els podria haver firmat perfectament l'anterior Govern". Ara bé, Conti assegura que desapareix la partida per mantenir les "matrícules universitàries gratuïtes" (aprovada pel Pacte). El conseller, exposa, "ens ha dit que per enguany no hi ha pressupost per fer-hi front". "Ha explicat que es podria haver aplicat la mesura amb caràcter retroactiu, però que la UIB va dir a Educació 'que els duria molta feina' fer-ho". "Aquí podríem qüestionar perquè el conseller dona prioritat als interessos administratius de la UIB per davant del de les famílies", lamenta Conti.

La Conselleria d'Educació disposarà l'any 2024 d'un pressupost de 1.353,8 milions d'euros en 2024, 94,4 més que en el període precedent. Vera va defensar en comissió parlamentària que aquestes xifres "són els fonaments per millorar i actualitzar el sistema educatiu, per fer-lo més just i equitatiu, incorporar les mesures que són fruit de les demandes socials i arribar a l'educació de l'excel·lència".

Impulsar les infraestructures

Un dels temes en què més incís va fer el nou equip d'Educació és en la necessitat de construir noves infraestructures i en acusar el Pacte de ser negligent en aquest sentit. Precisament, la Conselleria destinarà 47,7 milions a aquesta matèria l'any que ve, que formen part de la previsió de 154 milions d'euros del Pla d'infraestructures 2023-2027. Cal tenir present, però, que en els mesos i anys vinents s'inauguraran centres educatius que ja va deixar previstos i iniciats el Govern d'Armengol. La proposta pressupostària incorpora 13 centres nous i 35 ampliacions.