Eclipsi total de Sol: cinc curiositats i aspectes fascinants
De l’antic mecanisme d’Anticitera al futur dels eclipsis totals, cinc claus per entendre millor aquest fenomen astronòmic
PalmaQualsevol gran esdeveniment, com l’eclipsi solar total del 12 d’agost, està envoltat d’aspectes fascinants i curiositats. Amb quins artefactes es predeien antigament aquests fenòmens astronòmics? Què et perds si no ets en una zona de totalitat? Algun dia deixarà d’haver-hi eclipsis?
L’"ordinador" que predeia eclipsis fa 2.000 anys
El mecanisme d’Anticitera, construït a Grècia a mitjan segle II abans de la nostra era, és la calculadora astronòmica portàtil més antiga que es conserva. Fet de bronze, s’emprava per predir els eclipsis, mantenir un calendari precís i calcular les dates de sis certàmens de jocs grecs, com els d’Olímpia.
Aquesta mena d’ordinador analògic va ser recuperat de l’Egeu el 1900, entre les restes d’un naufragi, i es conserva en 82 fragments. No va ser fins a aquest segle que es va poder desxifrar el funcionament del mecanisme, del qual se n’han fet reproduccions.
L’original estaria format per una caixa de fusta de 33 centímetres d’alt i 18 d’ample amb dos cercles, un per al zodíac i un altre per al calendari. Una manovella lateral posava en funcionament una trentena d’engranatges sobre deu eixos que accionen dues agulles (Sol i Lluna) per fixar la posició d’aquests astres respecte de la Terra cada dia de l’any.
Conservat al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes, l’artefacte és, sense desmerèixer Indiana Jones, el protagonista de la darrera entrega de la saga: El dial del destí (2023), en què l’arqueòleg més intrèpid ha de reunir les peces del "dial d’Arquimedes", inspirat en el mecanisme d’Anticitera.
Per què 99,9% no és el 100%?
Les aproximacions no són suficients quan es tracta d’un eclipsi de Sol. Tot i que sempre és un espectacle fascinant, un simple 0,1% marca una gran diferència: la diferència entre parcial i total.
Només si la Lluna tapa tot el Sol apareix al voltant un halo blanquinós, l'atmosfera exterior, que s’anomena corona. Si l’eclipsi és parcial, fins i tot al 99,9%, la part encara visible de llum solar és milers de vegades més brillant que la corona i no es veu.
Quan el Sol fa una fosa total a negre es produeix una disminució molt brusca de la llum, com un capvespre molt tardà ja gairebé nit, acompanyat d’un descens brusc de la temperatura i canvis en el vent.
A més, hi ha efectes que es produeixen just abans de la totalitat i que estan reservats als eclipsis al 100%, com l’anell de diamant, causat pel darrer raig de Sol, i les perles de Baily, uns punts que sorgeixen a la vora del nostre satèl·lit per la llum que passa entre les muntanyes lunars.
Llarga nit astronòmica
Tot i que el 12 d’agost el protagonista és l’eclipsi, serà una llarga nit per als aficionats al cel, perquè quan caigui la foscor començarà un dels fenòmens més esperats de cada estiu, la pluja d’estels dels Perseids, que assolirà el màxim d’activitat.
En una nit de lluna nova, prou fosca per facilitar l’observació, els estels fugaços començaran a travessar el firmament i enguany serà, segons el web de la NASA, "una de les millors pluges d’estels de l’hemisferi nord".
Eclipsi inclusiu
Un eclipsi és una experiència essencialment visual? La resposta és no. En una mena de joc de sinestèsia, les persones amb discapacitat visual podran experimentar aquest fenomen a través del so, gràcies al projecte Eclipsi Inclusiu de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC).
La llum es farà so amb uns dispositius anomenats LightSound, una mica més grans que un telèfon mòbil i que transformen, en temps real, les variacions dels canvis de llum en so.
La llum solar brillant comença com un to agut de flauta i, a mesura que la Lluna va cobrint l’estrella, el so descendeix a un to greu de clarinet abans de desaparèixer completament durant la fase de totalitat, reproduint així tot el procés, segons explica el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
Eclipsis totals, data de caducitat?
"Vivim en un període privilegiat de la història del sistema solar". En el passat molt remot, els eclipsis totals eren encara més llargs que els d’avui dia, però els nostres descendents, d’aquí a uns 600 milions d’anys, ja no en podran veure cap, explica a EFE el president de la comissió científica del Trio d’Eclipsis i director de l’Observatori Astronòmic Nacional, Rafael Bachiller.
La Lluna s’allunya actualment de la Terra a un ritme mitjà d’uns 3,8 centímetres per any, "un moviment lentíssim —l’amplada de dos dits cada any—, però constant a escala astronòmica" i, a mesura que augmenta la distància, el disc lunar va apareixent lleugerament més petit al nostre cel.