Drogar-se per tenir sexe, una pràctica de risc a l’alça entre homes
El 'chemsex' genera addicció entre els participants, i influeix en la propagació de malalties de transmissió sexual com el VIH, la gonorrea i la clamídia
PalmaFins a cinc perfils de Grindr dels 20 consultats per l’ARA Balears anuncien el consum d’algun tipus de droga per tenir sexe, especialment de popper, una substància per inhalar que augmenta el plaer i l’excitació. Altres perfils et demanen directament si en vols comprar. Aquesta pràctica es coneix com a chemsex. El consum de drogues i el sexe sempre han tingut certa vinculació. Si més no, actualment, el fenomen del chemsex, una pràctica més habitual en el col·lectiu d’homes que mantenen relacions sexuals amb altres homes, però no exclusiva d’ells, presenta una tendència a l’alça a les Illes Balears. Una mirada ràpida a les apps de contactes permet veure que la seva implantació és cada vegada més evident, i té un impacte transversal en persones de totes les edats i condicions. Joves i grans, turistes i residents posen la condició de consumir droga per arribar a quedar amb ells.
El projecte Euro HIV EDAT ha analitzat el consum de drogues en els homes gais, bisexuals i altres homes que tenen relacions sexuals amb homes. Els resultats han constatat que, just abans o durant el sexe, el 9,1% consumeixen cocaïna; el 17,1%, popper i el 10,7%, cànnabis, entre d’altres. A més, l’enquesta EMIS-2017 va demostrar que dels entrevistats de les Balears amb aquest perfil, un 12,4% havien consumit substàncies en el darrer mes per tenir un sexe més intens i durador. Diferents estudis han evidenciat que, contra la creença que la pràctica s’associa amb un perfil de gent jove, el més habitual són homes d’entre 30 i 40 anys, amb feina estable i un nivell de vida acomodat.
En Tomàs (nom fictici) té 38 anys i reconeix ser consumidor de popper i speed, limitat “ara per ara, a quan qued amb algú a través de Grindr”. Ell és conscient que “a llarg termini, em pot suposar problemes, o no, mai se sap, però és que el popper m’ha permès tenir relacions sexuals d’hores amb orgasmes increïbles”. El seu accés a aquesta pràctica “va ser molt natural”, perquè “vaig quedar amb un amic especial, i em va oferir provar el popper”.
A partir d’aquí, “vaig comprar-ne tres pots per internet, i vaig continuar utilitzant-los, fins avui, amb certa freqüència”. Davant la realitat que ell veu que cada vegada hi ha més gent que consumeix considera que “n’hi haurà que quan vulguin podran frenar en sec, però d’altres presenten tal grau d’addicció que difícilment tindran una erecció si no és amb alguna substància pel mig”, afirma Tomàs. Un altre exemple és el d’en Pau (nom fictici). Ell té 34 anys i el seu accés al chemsex, segons explica, “es va produir en un moment de la meva vida en el qual no podia amb la meva ànima. Em vaig adonar que ja no gaudia de les relacions sexuals amb la meva parella i vaig començar amb el popper, sense que ell ho sabés. Quan se’n va adonar, em va deixar. Però he mantingut l’hàbit, perquè crec que ara, si no fos així, deixaria de practicar sexe, per falta de ganes”.
Ambients grupals i festes
El coordinador de les Unitats de Conductes Addictives (UCA) de les Balears, Antoni Zamora, expressa preocupació pel fet que “el chemsex vagi a més, perquè és una pràctica de risc habitual que deriva en danys psicològics i físics”. Alerta que la situació “empitjorarà”, perquè “s’ha normalitzat i s’ha perdut la por al policonsum de substàncies”. A més, “hi ha una pràctica, l’slamming, que es fa per via intravenosa, i té més risc”. Els usuaris d’aquesta “no solen arribar a les UCA, però hi són”.
Per la seva banda, el sexòleg Luís Duro explica que “la sexualització de les drogues ja hi era als anys 80, el que passa és que s’han anat sofisticant les substàncies”. És per aquesta raó, diu, “que em sembla normal que la gent s’hi enganxi, especialment els homes”. Això, segons l’expert, es deu al fet que “som més viciosos, i ens agraden les experiències que comporten riscos, ens enganxen i ens motiven”. El problema és, segons ell, que “els més joves cada vegada fugen més de les relacions sexuals tradicionals i cerquen estímuls”. A més, la pràctica del chemsex “és més habitual en ambients grupals i festes, en els quals les persones es deixen endur i consumeixen més”. Tot plegat, deriva que “aquestes drogues produeixen eufòria, es deixen de banda mesures com el preservatiu i creix el risc de propagació de malalties de transmissió sexual (MTS)”. De fet, un estudi de la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències assegura que la pràctica del chemsex “pot triplicar el risc d’infeccions per VIH i duplicar les possibilitats de patir clamídia i gonorrea”.
D’acord amb la seva experiència, Francisco Antonete, psicòleg a Projecte Home, considera que el chemsex “s’ha d’entendre en el marc de la cultura gai, en la qual se li dona tota una connotació positiva vinculada al plaer”. A més, històricament “s’ha definit com un tret d’identitat del col·lectiu, d’autodefinició i de reivindicació enfront de la discriminació rebuda al llarg de la història”. D’altra banda, “també hi ha el perfil d’aquells que tenen homofòbia interioritzada, i veuen en el chemsex una manera de desinhibir-se”.
L’educador en chemsex d’ALAS Balears, Héctor Olmos, considera que “no hi ha una relació directa entre el diagnòstic de MTS i aquesta pràctica, pel fet que hi ha més casos, però perquè la gent també està més implicada i es fan més proves de detecció”. La població LGTBIQ+, diu, “està conscienciada sobre la salut sexual, i per això sap de la importància de parlar d’aquestes pràctiques”. Davant l’expansió del chemsex, les fonts consultades coincideixen a incidir en la prevenció, “intentant fugir de l’estigma cap al món LGTBIQ+”. La unió de sexe i drogues, de plaer i perill, continua el seu avanç a les Illes.
