Després d'estar mesos al carrer fent fotos durant tota la pandèmia, sortint quan ningú podia sortir, entrant a llocs on no hauria volgut entrar, ens tanquen a casa durant 10 dies. N'Íria, la meva filla de 8 anys, havia donat positiu en una PCR, i tota la família ens vam haver de confinar a casa. Però n'Íria, a més, estava aïllada a la seva habitació: deu dies en dotze metres quadrats.
Les imatges recullen les vivències durant aquests deu dies en un espai tan reduït: els jocs, l'estudi, els àpats, la música i les estones al llit mirant vídeos amb la tauleta; fent el poc que podia fer doblement tancada.
La llum que entra per la finestra de l'habitació, el petit fluorescent de la taula d'estudi i la il·luminació que reflecteix la tauleta a la seva cara al capvespre ajudaven a crear diferents moments en una sola habitació. Jo hi entrava i en sortia un parell de vegades al dia per fer fotos, sempre amb la mascareta posada i sense poder-nos tocar. N'Íria ho agraïa. La fotografia ens creava uns petits instants per a nosaltres durant aquests deu dies, que en unes altres circumstàncies no trobaríem importants, però que llavors es varen convertir en esdeveniments especials, que valia la pena esperar i allargar.