Divisió entre els centres educatius davant l’aplicació de la LOMLOE
L’entrada en vigor de la nova normativa ha despertat especial malestar a Secundària, mentre que a Primària hi ha consens sobre la necessitat del canvi
PalmaLa polèmica per l’aplicació de la LOMLOE no dona treva. Després de setmanes d’estira-i-arronses entre sindicats, alguns claustres i la Conselleria d’Educació, el departament de Martí March ha publicat aquesta setmana una nova resolució per simplificar i flexibilitzar el nou sistema d’avaluacions. Això, per ara, no ha frenat ni l’aturada de dues hores als centres educatius ni la protesta davant el Parlament convocades pels sindicats el 18 d’octubre. A més, fins al tancament d’aquest setmanari, cinc claustres de centres de Secundària han mostrat públicament la seva oposició a l’aplicació de la nova llei educativa: l’IES Santa Margalida, el Guillem Cifre de Colonya de Pollença, el Madina Mayurqa de Palma, l’IES Sineu i l’IES Mossèn Alcover de Manacor. Però no tothom hi està en contra: hi ha centres de Secundària que veuen l’arribada de la llei aquest curs amb bons ulls; i a Infantil i Primària també ha estat, en general, ben rebuda. Recollim visions diverses de diferents centres sobre la nova norma i la manera com s’ha començat a implementar.
Aplicació precipitada
Una de les crítiques més esteses no entra en el fons de la llei, sinó en la manera precipitada en què s’ha introduït: amb currículums definitius aprovats poc abans de començar el curs i criteris d’avaluació que s’han anat modificant fins aquesta setmana. “És la llei que més coses intenta canviar, algunes de molt positives, però, en canvi, és la que s’aplica de manera més precipitada. És una contradicció total. D’aquesta manera, no s’aplicarà bé”, argumenta el professor d’Història de l’IES Guillem Cifre de Colonya, Pepe Garcia. En el mateix sentit apunta Alberto Lobo, professor de Filosofia de l’IES Sineu, el claustre del qual forma part va aprovar per unanimitat enviar una carta a March refusant el calendari d’aplicació: “No té per on aguantar-se. Com a docents, reconeixem que no estam preparats per implantar una cosa per a la qual no hem rebut eines ni formació”. I afegeix que “no es pot aconseguir cap canvi radical si les persones que l’han d’aplicar no saben com fer-ho”.
Marina Vallcaneras és directora de l’Escola Institut Joan Miró de Palma, que ja fa anys que treballa a les aules d’una manera més competencial. Ella considera que “el temps de deixar-ho per a més endavant s’ha acabat” i recorda que “els centres han disposat dels esborranys des de fa temps”. És conscient que n’hi ha que necessitaran un canvi més profund, “però el canvi és possible i necessari, i ningú ha dit que l’hagin de fer en tres mesos”. Myriam Fuentes, directora de l’IES Antoni Maura –que treballa amb la filosofia que promou la LOMLOE des de fa nou anys–, apunta que, en el seu cas, “fa molt que havíem demanat a la Conselleria una flexibilització de l’avaluació, l’organització i el currículum, perquè el que fèiem no s’adaptava a la normativa”. Per a aquest centre, l’arribada de la llei aquest curs és positiva. Alhora, posa èmfasi en la necessitat d’acompanyar i fer formació a les escoles i instituts que els calgui, a més de “la flexibilitat que ja els donen”.
A les escoles, hi ha la mateixa tònica: “No hi ha ningú reticent perquè respon a la manera de fer feina que fa anys que estam implementant la majoria d’escoles”, assegura la presidenta de l’Associació de Directors i Directores d’Infantil i Primària (ADIPMA) de Mallorca, Joana Maria Mas. Això sí, diu que s’hauria pogut fer més via amb la llei educativa i arribar a principi de curs amb les avaluacions més enllestides: “L’única queixa és la precipitació. Ara anam de cul, però tothom sap què ha de fer”.
L’avaluació: el cavall de batalla
El que ha fet vessar el got de molts claustres han estat les noves instruccions d’avaluació, que, a grans trets, estableixen que s’han d’avaluar diferents competències (algunes de pròpies de cada matèria i altres de transversals) que els docents han de valorar amb percentatges. Garcia assenyala que la manera d’avaluar és incompatible amb les ràtios d’alumnes actuals. “Avaluar 19 criteris, qualificar amb percentatges contínuament en una classe de 30 alumnes és inassumible. Qualsevol que faci classe s’adona que això no es pot fer”, apunta, i remarca que cada vegada l’alumant és més divers i, per tant, necessita més atenció individualitzada. Així doncs, la primera passa –diu el professor– hauria de ser invertir més en l’àmbit educatiu i davallar ràtios.
L’IES Mossèn Alcover, en el manifest publicat aquest divendres, defensa que el sistema d’avaluar nou “va contra l’autonomia pedagògica dels centres” i que “la imposició d’un model pedagògic únic, tancat i obligatori va en contra de la llibertat de càtedra”. És un model que consideren que “sobreprotegeix l’alumnat, menysprea la cultura de l’esforç, l’autodisciplina i la transmissió de coneixements”. En una línia similar apunta el manifest del claustre de l’IES Madina Mayurqa, que opina que “es releguen els continguts a la perifèria més llunyana”, i sense ells “resulta difícil sostenir el treball competencial”. A més, consideren que s’elimina “qualsevol responsabilitat de l’alumne en el procés d’aprenentatge”.
Vallcaneras se situa a l’altre costat de l’argumentació: troba que la llei encerta a escala pedagògica i de metodologia, i que el canvi era necessari en sistemes d’avaluació centrats en competències: “Es continuava avaluant conceptes i no tenia sentit que l’escola continuàs allunyada del que l’infant necessita per a la vida”. La directora del Joan Miró remarca que tots els alumnes han de tenir l’ESO, la qual cosa significa que “han de ser competents d’una manera bàsica per anar per la vida, i això no és abaixar el nivell, això és tenir present que tots han de tenir èxit educatiu, però que aquest èxit no és solament acadèmic”. Així mateix, nega que on s’apliquen les metodologies que vol impulsar la LOMLOE es facin experiments: “Aplicam coses que han funcionat i que tenen la ciència al darrere”.
Per la seva banda, la directora de l’Antoni Maura conta que, des que varen començar el procés competencial, els titulats han millorat un 34%: “No és cert que s’aprengui menys”. Com Vallcaneras, opina que s’havia d’anar més enllà dels continguts i “avaluar les competències i el procés educatiu”. Fuentes apunta que són molts els centres que van en aquesta direcció. Formen part del Programa de Millora i Transformació de Centres, que n’aglutina 170 a les Illes, i assegura que “hi ha una base absolutament comuna en tots: la manera de treballar més competencial i globalitzada”. En aquesta xarxa, els centres d’Infantil i Primària encara són majoria, però s’hi sumen cada pic més instituts. Joana Maria Mas fa èmfasi que la nova normativa comporta un canvi organitzatiu i més coordinació entre el professorat. En el cas de les escoles, els mestres estan més acostumats a fer feina així. “A Secundària sol ser un altre món: treballen amb departaments, estan acostumats cadascú a tenir el seu espai. Aquesta llei els obliga a mirar cap a un altre costat”, reflexiona.
